La gruta que amaga la Lourdes berguedana: un santuari de 150 anys en un racó únic del Berguedà

La Catalunya central també té el seu propi santuari dedicat a la Mare de Déu de Lourdes, un punt de peregrinació que està a punt de complir 150 anys. Situat al cor del Berguedà, a mig quilòmetre del nucli de la Nou i aixecat sobre una petita gruta, destaca per ser el primer que es va construir a Espanya en honor a la verge apareguda divuit vegades a la jove Bernadeta Sobirós a Lourdes. Visitar-lo pot ser una bona excusa per organitzar una sortida a prop de casa, recórrer a peu una caminada curta i fer parada en un restaurant per gaudir de la cuina berguedana.

Amb 163 habitants, la Nou és actualment un dels municipis més petits del Berguedà per població, però no per superfície ni per patrimoni. És aquí, a la serra del Catllaràs, a uns 876 metres d’altitud, on el 1878, Antoni Comellas, sacerdot devot de la Mare de Déu de Lurdes, va voler establir un punt d’homenatge a la verge. Per fer-ho, va reconvertir la font de Sant Isidre en un lloc de culte i la va rebatejar com la Font de la Mare de Déu.

Comellas va fer modelar el sostre de la cova d’on brolla la font perquè tingués aspecte de gruta i s’hi va instal·lar una capella amb la imatge de la verge de Lurdes, unes portes de ferro que li van donar solemnitat i una zona balneària.

Segons les cròniques de finals del segle XIX, ràpidament es van atribuir curacions a la Mare de Déu i a l’aigua de la font. Certes o no, l’allau de visitants que va rebre la cova en poc temps va fer que, dos anys després de la seva inauguració, ja es col·loqués la primera pedra d’una església en una esplanada superior. El santuari, d’estil neoclàssic, es va construir relativament de pressa —es va inaugurar el 1885— tot i que no va estar completament acabat fins al 1915. Les contribucions dels fidels van pagar íntegrament l’altar major i els vuit altars laterals neogòtics, dos dels quals van ser destruïts durant la Guerra Civil. Peces d’art, església i cova formen part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Per arribar fins a la gruta, just des del lateral esquerre de l’església s’agafa un camí curt, però costerut i amb escales —no gaire apte per a persones amb poca mobilitat— i en pocs minuts s’arriba davant la figura de la verge que, acompanyada d'espelmes i ofrenes, custodia la font. Al seu voltant, hi ha un espai per al repòs, verd i per on baixa l’aigua del torrent de la Nou. Si és estiu i el temps acompanya, és fàcil veure-hi gent posant-hi els peus dins o, fins i tot, submergint-s’hi uns metres més amunt.

Descobrir la Nou

Notícies relacionades

El restaurant de Catalunya que només serveix calçotades: tradició, brases i salsa secreta

El poble medieval de Catalunya on van néixer unes galetes que ja tenen més de 130 anys d’història

El santuari de Lurdes forma part d’una ruta batejada com Un tomb per la Nou que, al llarg de dos quilòmetres, permet descobrir els principals elements patrimonials del municipi. De dificultat baixa, i d’una mitja hora de recorregut, la caminada també passa pel molí de l’Avellanosa (amb vestigis del segle XIII), el Molí de la Canal, la Mina de les Agudes (explotació de carbó activa entre 1918 i 1933), la font de cal Patzi i l’església romànica de Sant Martí i el seu retaule renaixentista.

Al costat d’aquest temple, just al centre del nucli de la Nou, es pot aprofitar per anar a dinar al restaurant Camprubí o allotjar-se al complex Viladomat Rural. La Fonda de Cal Marginet continua tancada a l’espera de trobar qui la vulgui reobrir. També es pot seguir l’excursió fins al nucli de Malanyeu i visitar l’església de Sant Sadurní.