La mala salut de l'educació
El grau de Magisteri i el màster de Secundària passaran una ‘ITV’
La previsió és que el ministeri traci en un any les línies bàsiques i que les facultats redissenyin a partir d’aquí els nous plans d’estudi
El divorci entre el que s’ensenya a les facultats d’Educació –la coneguda com a "formació inicial" dels docents– i el que se’ls exigeix després als professors a les escoles és un dels punts febles del sistema identificats per tothom (molt abans de l’informe PISA) en els quals ja s’està treballant, tot i que no es resoldrà a curt termini. Els actuals plans d’educació del grau universitari de Magisteri es van posar en marxa el 2008 i la necessitat de la seva revisió és un clamor tant a les facultats mateixes com al Departament d’Educació –un dels principals afectats per la qüestió– i també al Ministeri d’Universitats, que és qui al final en té la clau.
El març passat, el ministeri va fer una proposta no consensuada que no va provar bé als degans de totes les facultats de l’Estat, que van forçar-ne la retirada per treballar en un document acordat, i això és el que estan fent. S’està treballant en un nou pla per a totes les especialitats –Infantil, Primària i Secundària– que, si tot va bé, estarà llest la pròxima tardor. És a dir, d’aquí un any. A partir d’aquí, el Ministeri d’Universitats que dirigeix Diana Morant marcarà unes línies, aquesta vegada sí de consens, i a partir d’aquest marc cada facultat haurà de dissenyar els seus propis plans d’estudis. Un calendari aproximat que suposa que aquests nous plans podrien començar a aplicar-se el 2026. "Una reforma educativa no es fa d’un dia per l’altre", reflexiona Enric Prats, professor de Pedagogia de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona (UB).
Notícies relacionadesLa consellera d’Educació, Anna Simó, explicava dijous a aquest diari que fa un mes i mig es va reunir amb els degans de les facultats d’Educació catalanes per fer seguiment de l’elaboració del nou pla. "Tinc un any per anar seguint-lo i això no ho penso deixar anar; hem d’anar acompanyant les facultats des de l’autonomia universitària i amb tot el respecte, però és una cosa de la qual hem de ser molt a sobre", defensa Simó. "No pot ser que dels 240 crèdits del grau només n’hi hagi sis de sistema inclusiu, zero d’immersió lingüística i zero de coeducació. S’ha d’ensenyar a les facultats allò que els docents es trobaran després a l’escola".
L’actualització de la formació inicial dels docents –tant el grau de Magisteri com el màster per ser professor de Secundària– és una de les qüestions que Simó té en el seu full de ruta per remuntar l’educació catalana després del daltabaix de PISA. "Necessitem una millora global de la formació docent", defensa la consellera.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Entre el dolor i la nostàlgia
- Recomanacions «Dinar de 10»: els elogis al millor restaurant de Cornellà de Llobregat, segons Tripadvisor
- Temps Com controlar la temperatura de casa? Com dormir? Sis consells davant les onades de calor
- Portal de transparència Artur Mas, l’expresident que més gasta
- Mor una treballadora del servei de neteja municipal de Barcelona en plena onada de calor
- BANCA El BBVA manté l'OPA sobre el Sabadell malgrat les condicions del Govern central
- Alerta per altes temperatures: Així pots protegir el teu gos
- Baròmetre municipal de juliol L'habitatge ja és el principal problema de Barcelona: la inseguretat encapçalava la llista des de 2018
- BANCA El Santander ofereix 2.700 milions al Sabadell per aconseguir TSB, segons Reuters
- Pobresa a Catalunya La vida en un garatge de tres nens de l’Hospitalet: «¿Fins quan hem d’estar així?»