Rutes per camins de bandolers

Cap al 1615 el bandolerisme s’havia generalitzat a Catalunya. Tot havia començat amb Antoni Roca, el primer bandoler professional protegit pels nobles i el clergat, i que com molts d’altres es va convertir en llegenda. Les aventures d’aquests fora de la llei es van deixar notar per tot el territori, que recorrien per camins discrets i allunyats. Una de les rutes famoses és el Camí dels Bandolers, que té una distància d’uns 5 km –de dificultat baixa– i una duració aproximada d’una hora i mitja, que s’endinsa al parc natural de Gallecs, a Mollet del Vallès.

Itineraris sorprenents

Gallecs és un espai rural d’unes 730 hectàrees, situat a 15 quilòmetres al nord de Barcelona, que es caracteritza per conservar valors naturals i paisatgístics, i des d’on surt un dels itineraris més sorprenents d’aquest magnífic entorn, que ja recorrien els murris bandolers catalans. La ruta està molt ben senyalitzada i es pot iniciar a l’església de Gallecs, una petita edificació romànica del segle XIII de planta de creu llatina. Rere aquest primer pas es troben nombrosos punts de bellesa sorprenent com, per exemple, la cresta dels Bandolers des d’on podrem disfrutar de magnífiques vistes panoràmiques de la plana vallesana i les muntanyes que l’envolten. En un dia clar es pot veure des del Montseny a Montserrat i des del Montnegre fins a Ordal.

Notícies relacionades

El restaurant de Catalunya que només serveix calçotades: tradició, brases i salsa secreta

El poble medieval de Catalunya on van néixer unes galetes que ja tenen més de 130 anys d’història

Parades obligades són la bassa de Can Benito, i els aiguamolls de Can Salvi, on és fàcil descobrir cigales d’aigua o ànecs reals. Can Salvi és una zona humida que facilita l’establiment de fauna d’aigua i ocells i que és molt valuosa dins de l’ecosistema del Vallès. Per facilitar l’observació hi ha una tanca vegetal d’arbustos i un punt des d’on contemplar tot l’aiguamoll. Ens hi podem acostar en silenci i observar, per les petites finestres, la fauna que hi viu i la vegetació existent. 

Aquest aiguamoll té una superfície de 4.300 metres quadrats i hi ha més d’un miler de plantes aquàtiques entre les quals destaquen l’ajowan, el canyís (canyís) o el lliri groc. En el tram final, en una plantació de plàtans molt ombrívola, el viatger potser pot escoltar agrons i rossinyols, com ja ho van fer abans aquells vells bandolers de llegenda.