Rècord d’assistència a les platges de la Gran Barcelona mentre persisteix la pèrdua de sorra

Les platges de l’àrea metropolitana de Barcelona van sumar gairebé 11 milions d’usuaris el 2022, la màxima afluència registrada. Unes xifres de rècord que contrasten amb la constant regressió que pateixen els sorrals al llarg de la costa metropolitana i que suposen cada vegada menys metres de platja disponibles.

Així es desprèn de l’enquesta d’ocupació i satisfacció de les platges que aquest divendres ha presentat l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) a Castelldefels (Baix Llobregat), acte en el qual Ramon Torra, gerent de l’AMB, ha aprofitat per fer un nou crit d’alerta sobre la pèrdua de sorra que des de fa anys pateixen les platges del voltant de Barcelona, una situació agreujada pels efectes del canvi climàtic i els temporals que afecten la costa, principalment durant els mesos de gener i febrer.

Respecte a l’augment de visitants, les dades obtingudes per l’administració metropolitana assenyalen que un total de 10.845.677 persones van visitar les platges l’any passat, unes dades que impliquen un increment del 23% respecte a l’anterior enquesta, realitzada el 2018. Al marge de Barcelona, que el 2022 va rebre un total de 4.994.268 d’usuaris, el municipi més visitat va ser Castelldefels, que va comptar amb 1.670.804 usuaris. El segueixen Gavà (1.348.625) i Badalona (1.146.411).

En termes generals, l’enquesta mostra que l’ocupació de les platges metropolitanes va augmentar més d’un 20% respecte al 2018. Totes aquestes xifres d’assistència contrasten amb el risc per a moltes d’aquestes platges de desaparèixer en els pròxims 30 anys «si no s’actua amb un pla estructural de resiliència». De fet, la platja que ha patit la pèrdua d’assistents més gran és la de Montgat, cosa que es deu al fet que el municipi ha perdut fins a un 75% de la seva sorra en els últims anys.

La pèrdua de sorra

Així, durant la roda de premsa per presentar les dades, Ramon Torra ha explicat que quan l’AMB va començar la gestió de les platges, a principis dels 90, les ciutats metropolitanes van arribar a comptar amb fins a 250 hectàrees de sorrals, mentre que ara la superfície és inferior a les 200. «Hem perdut un 20% de la superfície de les platges metropolitanes des de l’any 2014 i les projeccions del canvi climàtic són que es perdran més de 20 metres en 30 anys», va destacar ja a l’octubre Daniel Palacios, cap del servei de platges de l’Àrea Metropolitana, xifres que avui ha tornat a exposar.

Tant Torra com Palacios, com ja van fer també a l’octubre, incideixen a assenyalar, més enllà del canvi climàtic, l’«artificialització» de la costa com a responsable de la pèrdua de sorra. Així, expliquen que la construcció dels ports esportius i altres infraestructures que s’han produït al llarg de les últimes dècades ha provocat «una alteració en la dinàmica litoral» i que les platges ja no recuperin de forma autònoma la sorra perduda després dels temporals, com sí que passava anys enrere.

Amb tot, el gerent de l’AMB ha aprofitat l’acte per apressar de nou el Ministeri de Transició Ecològica a estudiar i aplicar mesures estructurals que permetin mantenir les platges metropolitanes amb «intervencions mínimes». En aquest sentit, Torra ha explicat que el ministeri està realitzant un estudi i que s’espera que els resultats arribin a finals d’any. «Després tocarà entrar en la fase de projectes, fer proves pilot...», ha comentat Torra.

Per ara, les principals actuacions per evitar que desapareguin les platges són les denominades d’‘emergència’, com les incorporacions de sorres que es realitzen cada any, sobretot abans de l’arribada d’estiu, amb la intenció que les platges puguin utilitzar-se durant la temporada alta. En aquest sentit, fa poc més d’un any, el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de la Generalitat de Catalunya va publicar l’informe ‘Un litoral al límit. Recomanacions per a una gestió integrada de la costa catalana’, en què ja s’assenyalaven molts dels problemes exposats durant la presentació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Així, el text assenyalen també com les grans aportacions de sorra amb mitjans mecànics, com passa a bona part de les platges de la zona de Barcelona habitualment, és insostenible a llarg termini i té uns costos econòmics ambientals elevats i creixents.

La valoració dels usuaris

Notícies relacionades

¿Ets incapaç d’imaginar una platja o recordar una foto? Tens afantasia, ceguesa de ment:

Després del temporal Ciarán: ¿per què unes platges guanyen sorra i d’altres desapareixen?

De mitjana, l’enquesta de l’AMB reflecteix que els usuaris valoren les platges metropolitanes amb un 7,76 sobre 10, «la puntuació més gran de tota la sèrie històrica», celebren des de l’administració metropolitana. El municipi de Viladecans és el més ben valorat pels usuaris, amb un 8,08 sobre 10.

Pel que fa a la satisfacció, que és la ràtio entre la qualitat esperada i la qualitat percebuda, també va en augment i creix un 103%. «Aquesta dada indica que les persones valoren la qualitat de la platja una vegada són per sobre de la qualitat que preveien abans d’anar-hi», diuen des de l’AMB.