Tecnologia per a un regadiu intel·ligent

Des que l’Organització Mundial per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) va anunciar que, segons els seus càlculs, l’any 2050 s’hauran de produir gairebé un 50% més d’aliments que els que es generaven el 2012 per satisfer la demanda mundial, el regadiu ha cobrat encara més rellevància, ja que permet que les collites siguin més productives. L’agricultura de secà produeix avui el 60% dels aliments i ocupa el 80% de les terres, mentre que el regadiu produeix del 40% al 20% del terra cultivat.

"La superfície regada a Espanya va arribar al seu màxim el 2021, any en què representava un 22,9% de la superfície de cultiu i un 7,8% de la superfície geogràfica total", assenyala Judit Montoriol, economista sènior de CaixaBank Research. No obstant, continua explicant Montoriol, "les greus sequeres de 2022 i 2023 han suposat un cert retrocés de la superfície de regadiu, de gairebé el 4,4%, de manera que el seu pes va disminuir fins al 22,1% de la superfície de cultiu el 2023 i un 7,5% de la superfície geogràfica total".

Oliveres, cereals i fruites

Més de la meitat de l’aigua destinada a l’agricultura, el 56%, la consumeixen tres cultius: l’oliverar, el cereal de gra i els fruiters no cítrics. "El consum d’aigua del sector agrari s’ha mantingut bastant estable, i fins i tot ha tendit a baixar lleugerament, gràcies a l’esforç de modernització dels regadius", remarca la investigadora de CaixaBank Research, autora de l’estudi L’ús de l’aigua en l’agricultura: avançant en la modernització del regadiu i la gestió eficient de l’aigua.

L’optimització dels recursos hídrics ha sigut possible, afegeix Montoriol, "per l’augment de la superfície regada mitjançant el sistema de reg localitzat (degoteig), una tècnica molt més eficient i amb unes demandes d’aigua molt contingudes, en detriment del sistema de gravetat, que requereix un consum d’aigua molt més elevat". "El sistema d’aspersió, més propi de cultius herbacis, també s’ha anat implantant", indica.

Impuls des d’Europa

En aquest escenari, "la sequera ha realçat un dels reptes més importants als quals s’enfronta el sector: millorar l’ús de l’aigua davant una perspectiva de més escassetat", assenyala l’economista, que no dubta a defensar el paper que tenen en aquest sentit "les inversions dels fons Next Generation de la Unió Europea, amb les quals es busca modernitzar els regadius i millorar la seva governança".

Fins ara, aquests fons comunitaris han mobilitzat més de 500 milions d’euros. En una primera convocatòria es van finançar projectes per implantar sistemes digitals a les xarxes de subministrament, per valor de 74,1 milions. També se’ls va ajudar que adaptessin les fonts de proveïment perquè utilitzessin aigües no convencionals, amb una inversió de 216 milions més. En una segona convocatòria del perte de regadiu s’acaben d’aprovar unes ajudes per valor de 137,4 milions que prioritzen projectes a executar abans del 30 de juny del 2026.

Notícies relacionades

El delta de l’Ebre assaja cultius alternatius a l’arròs a causa de l’augment de la salinitat del terreny davant el mar

Sánchez considera la restauració de les zones costaneres una prioritat estratègica

Espanya ja compta amb més de 800 empreses vinculades a la tecnologia agrària, però, tot i així, només l’11,3% de les explotacions del sector tenen incorporats sistemes d’IA, per sota de la mitjana europea. Per això, el Govern insta a "democratitzar la IA en el camp, no només com a prioritat tecnològica, sinó social, clau per dinamitzar les zones rurals", en paraules del ministre d’Agricultura, Luis Planas.

Però no només es tracta de la IA, sinó també la digitalització del sector a través d’altres tecnologies. És per això que el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació va crear fa dos anys el hub d’innovació La Vega Innova, des d’on, en col·laboració amb Telefónica, s’imparteix un programa d’incubació i acceleració de start-ups del sector amb l’objectiu d’incrementar la seva competitivitat.