El confinament és un bon moment per reforçar els vincles amb els fills

Alma és una nova manera de parlar de l’àmbit social. Amb actitud i optimisme. Des de la diversitat. I a partir de les històries de la Fundació La Caixa.

Diu el proverbi que cap mar en calma va fer expert el mariner. En efecte, les adversitats tenen la qualitat de tornar-nos més forts, si sabem aprofitar les lliçons que porten ocultes després de l’aparença d’infortuni. I això és precisament el que proposa la pedagoga i experta en educació emocional Eva Bach: aprofitar el temps que ara sí que tenim per generar vincles emocionals més forts i sans amb els nostres fills. L’especialista, que va participar en l’última edició de l’EMOcionaTOUR, impulsat per EduCaixa, considera que el moment ha arribat: estem passant una crisi sanitària mundial i, per aturar-la, el Govern ha decretat el confinament de milions de famílies a les seves llars. Una situació inusual que podem esprémer per fer-nos més forts i aprendre el valor de la resiliència. 

Per a Eva Bach, la pandèmia del coronavirus ve amb una carpeta de lliçons interessants sota el braç. Ens brinda un temps d’aturada i una oportunitat única per reconnectar amb nosaltres mateixos, amb els nostres anhels i temors i, com a conseqüència, amb els dels nostres fills. «Davant d’una situació extrema, tenim dues opcions: podem ensorrar-nos, desesperar-nos i entrar en conflicte, o bé aprofitar-ho per replantejar-nos aspectes de les nostres vides, créixer emocionalment i teixir vincles més sans entre nosaltres i la nostra família. Això requereix temps, un temps que ara sí que tenim.»

Segons la pedagoga, convé mirar el coronavirus com un mestre i plantejar-nos què podem aprendre d’una situació tan cruel i adversa. I ens porta diverses lliçons de vida impagables. «Primer: ens pot ajudar a cultivar les nostres fortaleses, allò que ens manté estables enmig del temporal i ens ofereix temps interior, cap a dins. Segon: hem comprovat com millora la salut del planeta a l’estar confinats. Això també és interessant. Tercer, i molt important: ens ajuda a practicar l’empatia, a desdramatitzar la nostra situació, mentre el més greu sigui haver de quedar-nos a casa. Perquè, tot i que tingui moments dramàtics, hem de tenir en compte que hi ha persones en situacions més desesperades que la nostra, i valorar-ho en la seva justa mesura és una exigència moral envers els que estan passant-ho realment malament», assenyala.  

Aprendre dels més petits

Totes aquestes i altres ensenyaments poden ser compartits en família durant els dies de confinament. De fet, des de les nostres llars, podem observar com digereixen els nostres fills la situació i, fins i tot, aprendre’n. «Com deia el metge i psicoterapeuta Alexander Lowen, ells encara no tenen aquesta cuirassa que construïm els adults i que ens converteix en persones més fredes i rígides», explica. Per això, tot i que els vegem com a éssers ingenus i vulnerables, convé explicar-los què està passant de forma veraç perquè puguin, per ells mateixos, desenvolupar una virtut que els serà molt útil en la vida adulta: la resiliència. «Hem de dir-los la veritat, que existeixen virus, que de vegades canvien i passen coses com aquesta. Però remarcant que no és el final, sinó que hem de prendre precaucions i quedar-nos a casa per poder sortir tots junts d’aquesta situació».  

També proposa flexibilitat, però amb sentit comú: per exemple, permetre un ús més prolongat de pantalles i xarxes, tot i que limitant-lo igualment. ¿Com? Proposant activitats diferents, i reservar-ne algunes per enfortir la comunicació emocional amb la família. «Per exemple, parlar dels nostres somnis o projectes. Això ens projecta cap al futur i és molt necessari en ocasions així i, a més, ens dona l’oportunitat d’establir els passos per arribar-hi. També podem parlar sobre l’amistat i pensar en un bon amic o amiga que hagi fet una cosa bona per nosaltres, i nosaltres per ell o ella, i donar-li les gràcies», diu. «Una altra opció és conversar sobre el que fa feliç cada membre de la família, i pensar què podem fer avui per fer-nos feliços mútuament». O sigui, experimentar la felicitat de fer feliç l’altre. 

El dolor emocional és normal

Notícies relacionades

Les plantes medicinals al servei de la salut

Però cura. Aquest no serà un camí fàcil. Hi haurà moments difícils, de tristesa, confusió, plor, ràbia o aclaparament que també mereixen espai i respecte. «Jo temo moltíssim per la meva mare. És inevitable i també és humà i, per tant, bonic, ja que significa que estimem», explica. Per això, aconsella no amagar la vulnerabilitat, sempre que quedi clara la transitorietat d’aquesta emoció. «El que han de veure els nostres fills és que el dolor és humà i normal, però també que som capaços de sortir-ne perquè tenim en què o en qui recolzar-nos. Que s’entra sense voler, però que se n’ha de sortir volent i donant un sentit que ens faci més savis i resistents davant de la vida», explica, detallant amb precisió la importància d’aquest moment històric per als petits.

Continua llegint més iniciatives per portar el millor possible aquest confinament en aquest article de Mirades amb Alma.