Un estudi evidencia el valor social dels nous fàrmacs

L’arribada de nous medicaments suposa, en primer terme, una millora directa, i evident, en la salut i qualitat de vida dels pacients. No obstant, la innovació farmacèutica aporta molts altres beneficis, en termes de més eficiència i d’importants estalvis per al sistema sanitari i la societat que moltes vegades passen inadvertits per a la població. Tot i que en els últims anys s’han publicat estudis que llancen conclusions en aquest sentit sobre malalties concretes, existeixen pocs treballs que ofereixin una evidència més àmplia d’aquesta realitat, recollint els efectes de la innovació en diferents patologies. Això és precisament el que fan els autors d’un ampli estudi que acaba de publicar la revista ‘Global Regional Health Technology Assessment’, especialitzada en continguts d’avaluació de tecnologies sanitàries i economia de la salut.

El treball analitza les conclusions d’una trentena d’investigacions anteriors, centrades en general en patologies concretes, per evidenciar fins a quin punt la introducció de la innovació aconsegueix, a mitjà i llarg termini, un retorn molt més gran que l’increment immediat de la despesa que sol comportar a curt termini. «Resulta evident que l’ús de nous medicaments no només genera estalvis per al sistema sanitari i la societat, sinó que permet alliberar recursos sanitaris i no sanitaris per fer-los servir en altres usos», assenyalen els autors del treball.

L’estudi diferencia entre els estalvis de costos sanitaris directes i costos indirectes no sanitaris. En el primer cas es tracta de recursos directament relacionats amb l’abordatge de la malaltia el consum de la qual es veu clarament reduït gràcies a l’aparició de noves teràpies, com les consultes mèdiques, les anàlisis de laboratori, el consum de medicació concomitant o les hospitalitzacions. Quant als estalvis de costos directes no sanitaris, estan relacionats sobretot amb la reducció de les cures que els pacients reben al seu domicili, ja siguin professionals o per familiars.

Però no s’han d’oblidar altres retorns per a la societat derivats de l’ús dels nous medicaments: els generats per la millora de la productivitat dels pacients que, gràcies als nous tractaments, poden tornar abans als seus llocs de treball, al veure reduïda la durada de les seves baixes laborals.

Retorn 

Referent a la reducció de costos sanitaris directes, diferents estudis confirmen l’existència d’importants retorns econòmics en forma d’estalvis per al sistema sanitari. Així, diferents investigacions fetes als EUA conclouen, per exemple, que quan un medicament de 15 anys d’antiguitat és substituït per un altre que n’acumula només cinc al mercat es produeix un augment de la despesa farmacèutica de 18 dòlars per càpita, però alhora una rebaixa de la despesa sanitària no farmacèutica de 72 dòlars, cosa que suposa una taxa d’estalvi de gairebé quatre vegades el cost addicional de la introducció del nou tractament.

Altres estudis llancen conclusions en el mateix sentit, i quantifiquen els estalvis de despesa sanitària derivats de la introducció de novetats terapèutiques en una proporció d’entre 2,4 i 8,3 vegades la despesa addicional feta a l’incorporar els nous fàrmacs. La part més important d’aquestes rebaixes de despesa sanitària es correspon amb el descens de les hospitalitzacions derivat de l’ús dels nous medicaments.

La investigació recull també dades de diferents països, entre ells Espanya, on, segons un dels estudis inclosos en el treball, un augment del 10% en la despesa farmacèutica hospitalària derivada de l’arribada de les innovacions pot generar un estalvi de la despesa hospitalària xifrada en 1,1 euros per càpita.

Diferències per àrees

Els autors de l’estudi publicat a ‘Global Regional Health Technology Assessment’ constaten, d’altra banda, importants diferències depenent de l’àrea terapèutica de què es tracti. Un dels casos més clars és el de l’oncologia, on hi ha nombrosos exemples d’una eficiència més gran lligada a l’accés a nous antitumorals. Així, només als Estats Units les noves teràpies contra el càncer llançades entre el 1989 i el 2005 van evitar 1,55 milions de dies d’hospitalització el 2013, i van reduir en 4.800 milions de dòlars els costos d’hospitalització aquell any.

Una altra de les àrees clau és la cardiovascular, on la innovació farmacològica genera importants estalvis per als sistemes sanitaris des de fa dècades. Destaca el cas dels països de l’OCDE, on una despesa farmacèutica més gran vinculada a la malaltia cardiovascular –va créixer en 24 dòlars per càpita entre el 1995 i el 2004– es va traduir no obstant en una rebaixa de 89 dòlars per càpita de la factura hospitalària global, mentre que al Regne Unit, per posar un altre exemple, el tractament amb els nous medicaments anticoagulants contra la fibril·lació auricular va aconseguir uns estalvis de 412 lliures per pacient en el curt termini, xifra que s’eleva a 2.408 lliures estimant el conjunt de la vida del malalt.

Notícies relacionades

Les plantes medicinals al servei de la salut

Els autors fan especial referència al cas de les vacunes, que constitueixen una de les intervencions sanitàries més rendibles de la història. Es poden destacar dades com que els beneficis de la vacunació de la verola van superar sis vegades el seu cost, o que cada dòlar invertit en vacunació infantil permet un estalvi de 13 dòlars per càpita a curt termini, dels quals 10 es corresponen amb costos indirectes.

A llarg termini, els estalvis relacionats amb la vacunació infantil arriben a xifrar-se en 27 dòlars per cada dòlar invertit, dels quals nou es corresponen directament amb estalvis per al sistema sanitari. En el cas dels països en vies de desenvolupament aquesta proporció entre retorns i cost seria fins a de 44 a 1.