El Canadà elimina Espanya i la deixa sense corona

Espanya va cedir aquest diumenge la seva corona. Ho va fer contra una estrella de l’NBA, Shai Gilgeous-Alexander, que va sortir al rescat del Canadà quan el seu equip estava contra les cordes i entrava en els últims quatre minuts amb tot en contra (78-71). Així, 14 dels 17 últims punts del seu equip van ser seus en aquest tram final, amb el jugador dels Oklahoma City Thunder decidit a canviar la sort del partit, que semblava somriure a Espanya.

Al final la selecció va haver de rendir-se davant la seva exhibició (30 punts), però ho va donar tot a la pista. Va lluitar i va dominar el matx durant tres quartes parts amb una gran imatge col·lectiva i una actuació excel·lent de Willy Hernangómez, sobretot en el primer temps (25 punts i 6 rebots) i Santi Aldama (20 punts, amb 4 triples). Però no n’hi va haver prou i l’eliminació l’allunya d’uns quarts de final per primera vegada en 29 anys, des del Mundial de Toronto de 1994. Així de brillant ha sigut la trajectòria de l’equip espanyol en tot aquest temps.

Nervis i duresa

Espanya va portar la iniciativa en el primer quart, amb el jove Juan Núñez un altre cop comandant l’equip després que amb prou feines fos utilitzat contra Letònia. Va moure bé la pilota i va trobar espais per al llançament, i també per a un intens Willy Hernangómez dins la zona. El Canadà va desplegar la seva velocitat i va buscar les accions de Shai Gilgeous-Alexander per mantenir-se en el marcador, que va arribar a comptar amb algun marge mínim a favor d’Espanya (16-10), però va acabar equilibrat al final del període (21-21).

 Els nervis i la pressió per la transcendència del resultat es van fer evidents d’entrada en moltes accions, amb pèrdues no forçades i una acarnissada baralla per cada pilota. El partit no va trigar a endurir-se, sobretot per la presència d’un jugador polèmic com Dillon Brooks, excompany d’Aldama als Grizzlies i fitxat pels Rockets de cara a la temporada vinent, que sempre porta el seu joc al límit.

Espanya, molt més reconeixible que el dia de Letònia, va aguantar el ritme, sobretot ofensiu, amb les accions d’Aldama, i li va costar més rendir en defensa, tot i que va posar la màxima concentració contra un rival que juga amb cinc jugadors oberts, capaços d’armar el llançament amb rapidesa i penetrar, especialment Gilgeous-Alexander i Barrett.

El retorn a la pista de Willy es va tornar a convertir en un enorme maldecap per al Canadà, perquè el pivot madrileny es va mostrar molt inspirat en les seves accions de continuació cap a cistella, clarament superior en els seus aparellaments amb Powell i Olynyk, als que va desbordar físicament. Però a més va trobar el suport exterior d’Abrines, amb 11 punts aconseguits al descans, que va agafar el relleu d’un Juancho gens inspirat.

Un triple del mallorquí, precisament, i una falta antiesportiva de Brooks sobre Willy, en què aquest va transformar els dos tirs lliures i després va fer cistella, van obrir un marge inesperat a favor de la selecció (40-33), que va traslladar els primers nervis al conjunt nord-americà, que va començar a accelerar les seves accions i buscar el triple com alternativa per retallar diferències, tot i que sense eficàcia, cosa que va deixar Espanya al capdavant en el descans (48-38).

En aquest escenari, el Canadà va optar per portar el partit a un terreny encara més físic a la represa amb la tornada de Brooks, malgrat les seves tres faltes, i una pressió a tota la pista.  Contra tota lògica, els àrbitres van començar a penalitzar la selecció amb algunes accions més que discutibles, un parell de faltes en atac de Núñez i Willy, una tècnica a Scariolo per protestar les decisions, que van donar la vida a la selecció americana. Això els va ajudar a firmar un parcial de 4-16 en cinc minuts a favor seu, amb què van canviar del tot la dinàmica (52-55).

Protagonisme d’Aldama

Espanya va haver de serrar les dents per no perdre la compostura. Des de l’eficàcia defensiva va créixer també l’equip de Scariolo, amb un parell de robatoris en defensa. Un triple de Rudy i dues cistelles de Brizuela van ser l’arrencada d’una furiosa reacció de la selecció en què Aldama, amb dos triples i una esmaixada espectacular, va emergir amb un factor diferencial durant uns minuts, tornant a impulsar la selecció (73-61).

Notícies relacionades

Viatjar a un lloc obscur

El Mundial de bàsquet: Alemanya s’instal·la al cim del món

El partit va entrar en un escenari de màxima tensió en l’últim període, amb el Canadà posant-se en mans de Brooks, i els àrbitres jutjant amb massa lleugeresa la intensitat de les seves accions, alguna, com un cop de colze a Aldama, amb pinta d’antiesportiva. Cinc minuts va trigar la selecció a sumar la primera cistella. El Canadà també es va espessir en atac i cada cistella va passar a convertir-se en una conquesta (78-81, m. 36).

Però Gilgeous-Alexander va venir a posar llum al seu equip amb 14 punts en els últims quatre minuts, fent inútil l’esforç d’Espanya perquè no se li escapés, tot i que la seva condemna es va començar a escriure en la derrota contra Letònia.