Rudy Fernández: «Això s’està acabant, i per això intento disfrutar-ho molt més»

«Són moltes coses viscudes, 253 partits ¿qui m’ho havia de dir?» reflexiona RudyFernández (Palma, 1985) al repassar en l’entrevista amb aquest diari, una carrera plena de rècords, que aquest divendres, en el partit davant Letònia (11.45 hores, La 2), el convertirà en el jugador amb més internacionalitats, superant Juan Carlos Navarro. No és un partit qualsevol. Un triomf donaria a Espanya pràcticament el pas als quarts de final.

Fa 20 anys que va debutar amb la selecció i arriba amb 38 al seu sisèMundial. ¿D’on treu la motivació?

Les ganes me les dona el fet de sentir que puc ajudar aquest equip a continuar creixent, a vestir una samarreta que sempre he somiat representar, des que començava i veia Epi, Villacampa..., sempre hem viscut el bàsquet a casa meva.  He tingut la sort de poder ser-hi cada estiu.  Hem marcat una època durant aquestes dues últimes dècades i em sento molt valorat per això.

Està a punt de batre el rècord de Navarro, porta sis Mundials i aspira a anar als seus sisens Jocs. ¿S’ho imaginava?

No ho pensava ¿Qui m’ho havia a dir? 253 partits. Però jo no seria el jugador que soc ni estaria en aquesta posició sense Pau, Juancar, Dueñas, Jiménez, De la Fuente, Felipe... És gent que em va acollir, em va ajudar moltíssim i 20 anys després continuo intentant competir. Però els rècords no són una cosa que em preocupi. Ni tampoc ser millor que ningú. Només m’obsessiona donar el màxim per aquesta samarreta.

Espanya ha complert en aquestaprimera fase i ara arriben Letònia i el Canadà contra els que s’han de jugar el pas a quarts de final.

Són dos equips que estan fent-ho molt bé i ho han demostrat en un grup molt difícil deixant fora una de les favorites a priori, que era França. Nosaltres ho afrontem amb el màxim respecte. Hi anirem amb tota la humilitat. Sabem que Letònia té jugadors que per desgràcia no poden ser-hi, però que tot i així és un gran equip i el Canadà ja l’hem vist en la preparació. És un equip amb molt talent ofensiu i defensiu. Molt durs i físics i amb un gran entrenador, Jordi Fernández, que és de Badalona, que conec molt bé, i que sap quina és la filosofia de Scariolo.

Va guanyar amb 21 anys el seu primer Mundial, amb 34 el 2019 ¿es planteja un tercer títol en aquest campionat?

Quan afronto un torneig no penso a guanyar. Penso a disfrutar i competir, que al final és el més important. L’any passat vaig tenir una de les millors experiències que he viscut com a professional i n’he viscut moltíssimes. Però com a capità em vaig sentir molt orgullós del que tenia al voltant, dels jugadors que potser no tenien el reconeixement que es mereixien i al final el van tenir amb el títol. En aquest sentit, t’adones que no pots preveure res. Ni al Mundial de fa quatre anys ni a l’Eurobasket de l’any passat hi vaig anar pensant que podria guanyar. Sortim a competir. Gràcies a Déu, en aquests últims anys han sortit molt bé. I si surt malament i has tingut una bona actitud, has d’anar-te’n amb el cap molt alt perquè al final has lluitat al màxim. Mantenir-nos humils és el que ens està donant ser l’equip que som ara.

Després de 20 anys continua en primera línia, ¿com ha aconseguit adaptar-se a l’evolució del joc?

Seria tonto si pensés que puc fer el que feia abans. El físic és el que és i cada vegada hi ha més tralla física i mental, més partits, més competicions. Jo crec que m’he sabut adaptar als temps i reinventar-me una mica.  Saber de quina manera ajudar l’equip sense ser el d’abans: defensa, anticipació, línies de passada, etc. Abans era més físic i podia ser una mica més agressiu que ara, però com deia Aíto, crec que la visió de joc sempre l’he tingut. En això l’experiència també ajuda.

Crec que també cuida la seva salut mental amb la hipnosi.

Encara la faig perquè crec que al final el cap té molt a veure amb la nostra professió, cada vegada més.  A mi m’ha ajudat moltíssim a evadir-me una mica de tot el que envolta el joc, els partits, la pressió de la gent i d’un club gran com el Madrid...

Un dels aspectes queScariolo valora molt de vostè és el que aporta al grup.

Intento ajudar. He sigut un jugador que sempre ha escoltat moltíssim i a qui li agrada rebre consells. He tingut la sort de tenir el meu costat gent com Jiménez, Juan Carlos, Pau... I ara puc explicar als joves per tot el que he passat. Hi ha vegades que has de donar un cop de mà. I els joves que tenim ara tenen molta predisposició a aprendre, escoltar i preguntar. Estic agraït també que confiïn en mi i vulguin aprendre d’algú com jo.

Ha posat data al seu comiat de la selecció a París-2024 per una promesa que li va fer al seu pare.

És cert, serien els meus sisens Jocs, però també vull ser sincer. Vull sentir-me bé i sentir-me amb ganes d’afrontar-los. Si veig que durant l’any no he estat bé i que no puc ajudar l’equip, jo seré el primer en fer un pas enrere. Però la motivació hi és i estic fort i estic treballant per poder arribar a una hipotètica olimpíada el millor possible.

¿També es posa data al Madrid?

He intentat sempre ser transparent en les decisions de la meva carrera esportiva. Jo crec que està clar que això s’acaba i té una data. Però per a mi és important poder continuar contribuint al Reial Madrid perquè al final fa molts anys que estic en aquest club, m’ha donat moltes coses, molts títols, m’ha fet créixer també com a jugador. Em queda un any de contracte i d’aquí a un any m’ho replantejaré.

¿Què queda del jove Rudy aquell que va meravellar a la Copa de Sevilla el 2004?

Notícies relacionades

Viatjar a un lloc obscur

El Mundial de bàsquet: Alemanya s’instal·la al cim del món

Crec que la il·lusió de continuar jugant. Des que vaig debutar amb Manel Comas, amb 16 anys, he disfrutat molt en la meva carrera. Comences jugant sense cap pressió, tot i que després va creixent. Però he intentat adaptar-me. Em considero un privilegiat per continuar, però sé que això s’està acabant i per això intento disfrutar-ho molt més.