Espanya s’obre pas a la segona ronda del Mundial amb un excel·lent Núñez

Espanya es va assegurar la seva presència en la segona ronda del Mundial, igual que ho van fer aquest dilluns tant els EUA com Eslovènia, dos dels grans favorits en les apostes. En el partit decisiu del grup, la selecció es va assegurar el primer lloc i, també, la classificació per a la següent fase amb una victòria solvent davant el Brasil (78-96), que només li va aguantar el ritme durant tres quarts, però va acabar rendit al joc col·lectiu de la selecció i a una excel·lent actuació de Juan Núñez, que als 19 anys es continua guanyant el crèdit a passos gegants.

Amb 13 punts, 7 rebots i 5 assistències, el base madrileny va firmar una actuació completíssima, que va deixar excel·lents sensacions, però també van tenir els seus minuts de protagonisme Santi Aldama (15 punts, 4 rebots) i Usman Garuba (8 punts, 4 assistències), la saba nova que ve per darrere.

Scariolo ja va anticipar que seria una nit de patiment i el seu pronòstic no era errat, almenys durant 30 minuts. El Brasil és lluny dels noms cèlebres recents, com Barbosa, Varejao i Nené, però té una idea clara de joc i l’executen amb eficàcia. És un conjunt rocós, que amb prou feines fa concessions i amenaça des de la creació dels seus petits, especialment de Yago Santos, el jugador que ha limitat els minuts de Marcelinho Huertas, a qui el seu seleccionador dosifica. A partir d’allà tot flueix. A Espanya li va costar ficar-se en el partit. Sobretot en defensa. L’equip americà va anotar amb massa facilitat en el primer quart, que va tancar per davant al marcador (22-21).

Accions interiors, rebots ofensius i segones oportunitats, amb un poder notable de Bruno Caboclo a la zona, van sostenir l’equip brasiler, tot i que Felicio també va aportar contundència. Espanya també es va moure amb facilitat en atac amb un Núñez cada vegada més assentat en la direcció. Però l’execució no va ser bona. Massa llançaments oberts errats. Així que Scariolo va agitar l’arbre fins a trobar inspiració ofensiva. Curiosament, va arribar amb dos jugadors que són el paradigma de la defensa: Alberto Díaz i, en grau més baix, Rudy, i també amb Santi Aldama, un jugador que, per poc que es deixi anar, sembla cridat a convertir-se en un referent.

Triples per aixecar-se

Cinc triples consecutius del base de l’Unicaja i de l’escorta del Madrid entre el final del primer quart i el segon, van desconnectar els ressorts de la defensa del Brasil, i van obrir els primers avantatges còmodes per a Espanya, que encara va trobar en l’encert d’Aldama i de Brizuela més motius per créixer.

També va trobar més energia en defensa amb Garuba i Aldama per tancar espais a prop de la seva cistella, fins al punt que, en els millors minuts de la selecció, els avantatges es van estirar fins als 12 punts (32-44) amb una excel·lent lectura de Núñez en els dos costats del camp, una diferència que el conjunt americà va llimar lleugerament per anar-se’n per darrere al descans (42-50).

Aquesta fluïdesa ofensiva de la selecció va desaparèixer en la represa. El joc es va endurir. La intensitat va pujar dos esglaons, sobretot per conquerir l’espai a prop de la cistella i cada cistella es va convertir en una conquesta. El desenvolupament del joc es va traslladar a la defensa.  Aquells minuts d’espessor van demostrar que la selecció també sap patir i refer-se des del patiment. Un triple de Juancho, encara està lluny del nivell que s’espera, i un parell d’accions interiors de Garuba i Aldama van aconseguir desembussar lleugerament els sistemes, tot i que Espanya va tancar el tercer quart amb només 14 punts anotats i, després d’un triple de Meindl sobre la botzina, amb la sensació que tot estava encara per resoldre (59-64).

Notícies relacionades

Viatjar a un lloc obscur

El Mundial de bàsquet: Alemanya s’instal·la al cim del món

Res de què preocupar-se. En aquest escenari de màxima pressió va aparèixer la millor imatge de la selecció, la més efectiva. Garuba va posar els fonaments amb sis punts consecutius tres accions de caràcter i un robatori, Aldama va fer un pas endavant i Nuñez es va doctorar amb un parell d’accions de talent, inclòs un triple amb tir addicional que va dinamitar per complet el partit i va portar l’avantatge fins als 19 punts, una barrera ja impossible d’escalar per al Brasil.