Willy Hernangómez es llueix en el contundent triomf d’Espanya en el debut

Espanya va complir de forma brillant en la seva estrena al Mundial, en el qual defensa corona. Va ser una estrena més que positiva. Per la forma en què va aconseguir la victòria contra Costa d’Ivori, un rival lluny del seu potencial, al qual va passar per sobre (94-64); per les sensacions que va transmetre com a bloc, i pel protagonisme, per moments, de diversos jugadors, especialment de Willy Hernangómez, autor de 22 punts en 21 minuts, el jugador que va trencar el partit en el segon quart amb uns minuts esplèndids i que es va encarregar de liderar al grup de Scariolo, que aquest dilluns afrontarà el seu segon xoc contra el Brasil.

Els primers passos al Mundial solen ser titubejants. Pressió i certs dubtes solen ser normals. I el primer quart de la selecció va deixar entreveure que estava d’estrena i necessita una mica més de rodatge, tot i que no va trigar massa a connectar-se. Una sortida devastadora dels germans Hernangómez, dominadors en els dos taulers, va disparar el marcador (9-0). Però després de l’inici explosiu, Costa d’Ivori va confirmar que ja no hi ha equips contra els quals pot abaixar la guarda.

El desplegament d’energia, el físic i l’explosivitat dels seus jugadors els va permetre recuperar sensacions i enganxar-se de nou al partit (18-14, m. 7). Scariolo va haver de recórrer al seu quintet defensiu (Díaz, Llull, Rudy, Aldama i Garuba) per tornar la serietat als esquemes del seu equip i recuperar el control del partit. Sempre cal tornar a l’ABC quan les coses no van de cara. L’equip va necessitar posar més cura en el control del rebot, a limitar les pèrdues i també a moure millor la pilota per recuperar la bretxa inicial i portar la lògica al marcador (24-17, m 10).

Dotze punts consecutius

En aquesta recerca de sensacions, Scariolo es va encarregar d’activar tota la banqueta, amb constants rotacions i exigint concentració des de la banda. El nivell d’exigència del tècnic va acabar per endollar el grup i per treure la seva millor imatge. El referent va ser Willy Hernangómez, en la seva segona rotació a la pista.

El partit es movia en un intercanvi de cops que mantenia cert equilibri (30-26, m. 14), fins que la selecció va començar a connectar amb el pivot madrileny, li va generar espais perquè s’imposés a la zona, i aquest es va apropiar del partit per complet. Amb 12 punts anotats de forma consecutiva, en la línia que ja el va portar a ser l’MVP de l’últim Eurobàsquet, Willy va llançar Espanya, que se’n va anar fins als 16 punts d’avantatge (44-28) en un vist i no vist i va deixar encarrilat ja el desenllaç en el descans (53-34).

L’aparició de Willy, a més, va servir per aclarir els pocs dubtes de la selecció en la seva posada en escena i també per enviar el missatge a Costa d’Ivori que no hi havia cap marge per a la sorpresa. Després dels passos del flamant fitxatge del Barça diversos jugadors es van deixar anar també en atac, per a tranquil·litat de Scariolo, que sap que necessitarà un equip totalment connectat per lluitar per una de les places de quarts.

Notícies relacionades

Viatjar a un lloc obscur

El Mundial de bàsquet: Alemanya s’instal·la al cim del món

Com s’esperava, Abrines va aportar la seva anotació des de la mitja distància i també treball en defensa, fins que Scariolo va preferir reservar-lo després de fer-se una torçada, que no sembla preocupant. Juancho va aparèixer quan ho va necessitar l’equip. I a aquest encert exterior es va afegir també Víctor Claver, un jugador que sol encoratjar-se quan vesteix la samarreta de la selecció, i va estar molt inspirat des de la línia del triple.

Espanya, a més, es va nodrir de l’energia que transmet Garuba cada vegada que és a la pista (12 punts i 7 rebots van arrodonir la seva estadística) i va acabar per integrar  Santi Aldama i Núñez, que van acusar per moments el seu debut amb l’absoluta en un torneig internacional, en especial el jugador canari, al qual li va costar arrencar, tot i que tots dos van acabar per sumar.