Entrevista a Willy Hernangómez abans del debut en el Mundial: «No tenim el talent de fa 10 anys, però com a equip no hi ha ningú millor»

Ha sigut un dels noms de l’estiu per la seva sortida de l’NBA després de set temporades i pel seu sorprenent fitxatge pel Barça, quan és un jugador que va néixer i va jugar al Madrid i el club blanc tenia el dret de tempteig, que no va optar per igualar l’oferta blaugrana. I serà un dels noms al Mundial de bàsquet que s’obre aquest dissabte per a la selecció davant Costa d’Ivori (20.30 hores, TVE1), al qual acudeix l’equip de Scariolo com a campió del món, i el pivot madrileny de 29 anys com un dels líders de l’equip, etiqueta que s’ha guanyat amb el títol de MVP de l’Eurobàsquet de l’any passat. En un procés madurat amb el temps, els Hernangómez han agafat el relleu natural als Gasol com a referències de la plantilla.

 

És difícil no plantejar-se grans coses en el Mundial que està a punt de començar quan Espanya arriba com a campiona del món, d’Europa i número u del rànquing.

Bé, jo crec que un no s’ha de posar pressió. Crec que tenim una experiència dels últims anys que ens ha de servir. Hem de confiar en la nostra feina. Confiar en el que Sergio ens demana. L’objectiu, com sempre, és arribar a dalt de tot. No tenim el supertalent que teníem fa deu anys. Però som lluitadors, guerrers, ens deixem la pell, no tenim por de ningú, i sobretot crec que com a unitat i com a equip no hi ha ningú millor que nosaltres. Hem d’aprofitar aquesta fortalesa com a grup que tenim, la família que som, per competir. I després la competició ens dirà si estem més amunt o avall.

 

Van sorprendre a tots en el Mundial fa dos anys i van tornar a repetir títol fa un any a l’Eurobasket. ¿Somien trencar de nou els pronòstics?

No volem posar-nos metes ni dir fins on podem arribar. Ho donarem tot. ¿Què passarà? El que és segur és que no ens penedirem d’haver-nos-hi deixat la pell, d’haver fet el correcte. Tant de bo que on arribem sigui el més alt possible.

 

¿Hi ha més pressió per ser la defensora del títol?

Hi anem amb molta humilitat, sabent que caldrà esforçar-se al màxim, en la línia dels dos últims campionats, en els quals ens va anar molt bé. Cal tenir la ment tranquil·la i disfrutar partit a partit, molt en la línia del Cholo Simeone. Ningú creia que podíem passar de quarts en les dues últimes cites i vam demostrar que amb treball i química es pot aconseguir tot. Fins i tot és millor quan no vas de favorit perquè un equip s’esforça més quan ningú aposta per ell.

Aquest equip incorpora la base de l’Eurobasket i afegeix un nou talent com Santi Aldama, que pot ser una gran ajuda interior.

Santi doncs és un noi molt jove, que tenia moltes ganes de venir a la selecció i que ens anirà superbé. Arriba amb moltíssimes ganes i amb moltíssima il·lusió i ens permetrà afegir mida a l’equip.

La selecció continua amb la seva renovació, però manté alguns dels referents de la seva millor etapa: Llull, Rudy, Claver...

La vella guàrdia no pot faltar. És una garantia de la química del grup, de l’ADN de la família. Ells ho van aprendre dels anteriors i ens ho van ensenyar, i ara nosaltres estem intentant transmetre-ho també als més joves que venen. Tenir Rudy, Llull i Claver és un orgull. La seva capacitat de transmetre els valors dins i fora de la pista és una de les claus de la selecció.

Els Estats Units arriben amb un equip sense grans estrelles. Vostè que els coneix bé, ¿els veu com l’equip a batre?

Per a mi sí. Sens dubte. Són els favorits. Sempre són allà. Però bé, al final mira el que va passar en l’últim Mundial. En un torneig com aquest, t’ho jugues tot a un partit, aquell dia s’ha de jugar molt bé i és igual qui sigui el rival. Així que ja ho veurem. Jo crec que és el diferent del bàsquet americà i el bonic i l’apassionant del bàsquet europeu: jugar en equip, la intel·ligència jugant, el companyerisme, comptar amb equip guanyador com el que envolta els jugadors: tècnics, físios, encarregats de material. I en això crec que a Espanya som els millors. Es va veure en l’Europeu i en el Mundial, que no és un tema de tenir una estrella, dues o tres. El que importa és el grup.

 

Parlem de vostè. Després de set temporades a l’NBA, torna a Europa i ho fa al Barça.

A mi em sona apassionant i il·lusionant. Tornar Espanya, a casa, és un repte i ho faig en un club que m’ha demostrat carinyo. Estic amb moltes ganes de fer un bon Mundial, i després posar-me a les ordres de Roger Grimau i conèixer els meus nous companys.

 

¿Li va costar molt a Navarro convèncer-lo perquè acceptés l’oferta? 

Crec que ho he dit. Venia buscant una oportunitat de jugar a bàsquet. Volia fer-ho a Espanya i ser important, sobretot pel moment en la meva carrera en què estic. Vull aprofitar aquests anys perquè sento que estic arribant al meu millor moment. Tenia ofertes de fora i per seguir a l’NBA, però volia estar a casa, a prop de la meva família i el Barcelona des del primer dia va mostrar moltíssim interès, així que és una oportunitat per als dos de poder jugar junts.

  ¿Va pesar en la seva decisió el seu passat madridista?

No, al final, són oportunitats. Això és aquesta feina. Al final la carrera de l’esportista és molt curta i jo volia jugar. Crec que fa massa temps que no aprofito les meves virtuts de bàsquet, sense disfrutar de jugar a aquest esport. Òbviament, ¿què puc dir del Madrid? Soc madrileny. No ho negaré. Estic molt agraït al Reial Madrid, que em va donar l’oportunitat de debutar a l’ACB, a l’Eurolliga i de ser del planter. Però també al Cajasol Sevilla, als Knicks, a Charlotte i a Nova Orleans, que són els equips de l’NBA que m’han donat una oportunitat. Tots aquests equips m’han fet el jugador que soc ara, la persona, que soc. El Madrid va tenir el dret de tempteig i no utilitzar-lo. I el Barcelona m’ha valorat, m’està donant un projecte, una oportunitat i em sento amb moltíssimes ganes d'aconseguir-ho. Crec que és el moment perfecte de la meva carrera per poder jugar i disfrutar a Barcelona.

¿El seu repte aquest any és demostrar que pot ser diferencial a Europa?

Notícies relacionades

Viatjar a un lloc obscur

El Mundial de bàsquet: Alemanya s’instal·la al cim del món

Bé, el més immediat és afrontar aquest torneig amb la selecció per poder guanyar el Mundial o estar el millor possible i classificar-nos per als Jocs. I després encarar la temporada de Barcelona per lluitar per cada títol i intentar adaptar-me igual al joc europeu que és diferent, fa ja set anys que soc a l’NBA. I sobretot el fet de disfrutar. Em sento molt còmode jugant aquí a Europa amb la selecció, sobretot físicament, però parlant molt amb Scariolo, parlant amb companys, l’Eurolliga és molt dura, molts viatges, l’ACB és molt dura, jugar cada partit per alguna cosa és una cosa que m’apassionava, el fet de competir al final. Si ets a l’NBA, només tens una opció, que és entrar en els ‘play-off’. I jo el que vull és lluitar per títols, guanyar, competir. Sentir aquest foc per dins i em venia de gust tornar. El repte és guanyar l’Eurolliga, no en tinc cap i és el que tinc ficat al cap.