Els nous ‘júniors d’or’
El bàsquet espanyol presumeix d’or mundial: «Hi ha motius per il·lusionar-se»
«Aquests nois són boníssims. És un títol per recordar», assegura el seleccionador Dani Miret en una conversa amb El Periódico després de la victòria de la sub-19 a Debrecen
¿Qui són els nous nens d’or del bàsquet espanyol?
Una altra collita d’or per al bàsquet a Espanya
La veu de Dani Miret sona tranquil·la i relaxada en la conversa telefònica que manté amb El Periódico. Es podria pensar que instal·lar-se al cim, com ha fet la selecció sub-19, hauria de portar a un punt d’eufòria desmesurada. L’eufòria lògica que es desprèn d’un triomf per recordar. Però no és així en el cas del seleccionador espanyol, potser perquè les hores posteriors al triomf i el dia després no ha tingut la càrrega emocional que la gent es podria esperar.
«Ni tan sols vam poder celebrar-ho, perquè amb prou feines hi havia locals oberts. Vam estar sopant en una pizzeria després del partit i a la una ja estàvem a l’hotel», revela Dani Miret a l’autobús de tornada a casa, una ruta de quatre hores des de Debrecen, on es va disputar la final, fins a Budapest, per després volar a Madrid, on van arribar cap a les set de la tarda. «No importa, tot i que sigui més tard, ho celebrarem. És un títol per recordar».
📹 Historia de nuestro deporte, historia del deporte español 👏
— Baloncesto España (@BaloncestoESP) 2 de julio de 2023
Chicos, os lo MERECÉIS más que nadie ❤️#FIBAU19 #U19M 🇪🇸 #SomosEquipo pic.twitter.com/CYrx3T45pw
Present i futur
Espanya es va proclamar campió del món diumenge imposant-se a França després d’un partit que va tenir drama i agonia a parts iguals, que es va resoldre en la pròrroga i que ha instal·lat el bàsquet espanyol en un estat d’eufòria tant per la victòria, que enllaça aquest equip amb un altre de llegenda: el dels ‘juniors d’or’ de Lisboa (1999), com pel que deixa intuir respecte al futur: la confirmació d’un bloc molt competitiu, amb alguns jugadors que s’intueixen de primera línia, als que es poden unir altres noms de present com Santi Aldama (22 anys), Juan Núñez (19 anys) i també de futur com Aday Mara, el gegant de 2,21, i Hugo González, que competiran a finals de mes en l’Europeu sub 18.
«Hi ha motius per il·lusionar-se amb aquests nois», admet Miret sobre el grup que porta construint des de fa tres anys, campió d’Europa sub 17, sub 18 i ara campió del món. «La final és per veure-la. Hi ha moments per treure’s el barret amb ells. Per a mi, vam fer la millor defensa de la història. La defensa és el segell d’aquest equip», remarca Miret.
El seleccionador destaca les 19 pilotes recuperades pels seus jugadors, així com altres aspectes del grup, com l’actitud, el talent, el coneixement del joc, el caràcter i la resiliència per superar una final en què es van arribar a veure set punts per sota en l’últim quart. «En el pitjor moment van ser competitius i van respondre», afirma i això, destaca, és el resultat d’un treball col·lectiu a molts nivells des de la federació.
Comparació inevitable
Notícies relacionadesMiret es mira amb respecte les comparacions amb la generació dels ‘juniors d’or’ original . «Aquests nois són molt bons», admet. «Però la generació d’or de Lisboa va fer un canvi en el bàsquet espanyol, fins i tot en l’esport. Van transmetre la sensació de guanyadors. I molta gent es va enganxar pel seu talent, pels seus valors, per la seva forma de competir...», assegura el seleccionador i entrenador del Joventut, que intenta mantenir els peus a terra i el cap fred, tot i que alguns dels noms del grup com els d’Izan Almansa, MVP de la final, i el de Baba Miller, que juga a Florida State, apunten a un futur a l’NBA.
De Lisboa 1⃣9⃣9⃣9⃣... a Debrecen 2⃣0⃣2⃣3⃣
— Baloncesto España (@BaloncestoESP) 2 de julio de 2023
❤️#LaFamilia #SomosEquipo pic.twitter.com/FARLONu7Gz
«Cal estar il·lusionats, perquè això ens ajudarà a treballar en el dia a dia», explica. «però cal entendre que cada un tindrà el seu camí i realitats diferents. Alguns nois que no estan entre aquest 12, també hi poden estar. I altres que estan tocant, es poden parar. Com diu Ricky, el missatge és: mai molt alt, mai molt baix. Al final, Pau Gasol no era el més competitiu d’aquell equip de Lisboa. Però ell va continuar i va construir la millor carrera de la història a Espanya. El missatge és que el futur no depèn de nosaltres, però sí el present».
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- El futur passeig de la Mar Bella preveu que la costa de Barcelona retrocedeixi 20 metres
- La ciclista Ares Masip denuncia un intent de violació
- Mbappé enfonsa el Madrid a Bilbao
- La fiscalia francesa acusa d’"homicidi involuntari" el conductor del bus
- El Girona cau contra un Logronyès sense porter als penals
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Copa del Rei Pol Arnau: "Vaig parlar amb el meu pare abans dels penals"
- Consells pràctics Paper d'alumini a la paella: el secret dels restaurants que cada cop més gent copia
- IMPOSTOS DEL SORTEIG EXTRAORDINARI ¿Quant es queda Hisenda d'un premi de la Loteria de Nadal el 2018?
- La ciclista Ares Masip denuncia un intent de violació