El bàsquet espanyol presumeix d’or mundial: «Hi ha motius per il·lusionar-se»

«Ni tan sols vam poder celebrar-ho, perquè amb prou feines hi havia locals oberts. Vam estar sopant en una pizzeria després del partit i a la una ja estàvem a l’hotel», revela Dani Miret a l’autobús de tornada a casa, una ruta de quatre hores des de Debrecen, on es va disputar la final, fins a Budapest, per després volar a Madrid, on van arribar cap a les set de la tarda. «No importa, tot i que sigui més tard, ho celebrarem. És un títol per recordar».

📹 Historia de nuestro deporte, historia del deporte español 👏

Chicos, os lo MERECÉIS más que nadie ❤️#FIBAU19 #U19M 🇪🇸 #SomosEquipo pic.twitter.com/CYrx3T45pw

— Baloncesto España (@BaloncestoESP) 2 de julio de 2023

Present i futur 

Espanya es va proclamar campió del món diumenge imposant-se a França després d’un partit que va tenir drama i agonia a parts iguals, que es va resoldre en la pròrroga i que ha instal·lat el bàsquet espanyol en un estat d’eufòria tant per la victòria, que enllaça aquest equip amb un altre de llegenda: el dels ‘juniors d’or’ de Lisboa (1999), com pel que deixa intuir respecte al futur: la confirmació d’un bloc molt competitiu, amb alguns jugadors que s’intueixen de primera línia, als que es poden unir altres noms de present com Santi Aldama (22 anys), Juan Núñez (19 anys) i també de futur com Aday Mara, el gegant de 2,21, i Hugo González, que competiran a finals de mes en l’Europeu sub 18.

«Hi ha motius per il·lusionar-se amb aquests nois», admet Miret sobre el grup que porta construint des de fa tres anys, campió d’Europa sub 17, sub 18 i ara campió del món. «La final és per veure-la. Hi ha moments per treure’s el barret amb ells. Per a mi, vam fer la millor defensa de la història. La defensa és el segell d’aquest equip», remarca Miret.

El seleccionador destaca les 19 pilotes recuperades pels seus jugadors, així com altres aspectes del grup, com l’actitud, el talent, el coneixement del joc, el caràcter i la resiliència per superar una final en què es van arribar a veure set punts per sota en l’últim quart. «En el pitjor moment van ser competitius i van respondre», afirma i això, destaca, és el resultat d’un treball col·lectiu a molts nivells des de la federació.

Comparació inevitable

Notícies relacionades

Viatjar a un lloc obscur

El Mundial de bàsquet: Alemanya s’instal·la al cim del món

Miret es mira amb respecte les comparacions amb la generació dels ‘juniors d’or’ original . «Aquests nois són molt bons», admet. «Però la generació d’or de Lisboa va fer un canvi en el bàsquet espanyol, fins i tot en l’esport. Van transmetre la sensació de guanyadors. I molta gent es va enganxar pel seu talent, pels seus valors, per la seva forma de competir...», assegura el seleccionador i entrenador del Joventut, que intenta mantenir els peus a terra i el cap fred, tot i que alguns dels noms del grup com els d’Izan Almansa, MVP de la final, i el de Baba Miller, que juga a Florida State, apunten a un futur a l’NBA.

De Lisboa 1⃣9⃣9⃣9⃣... a Debrecen 2⃣0⃣2⃣3⃣

❤️#LaFamilia #SomosEquipo pic.twitter.com/FARLONu7Gz

— Baloncesto España (@BaloncestoESP) 2 de julio de 2023

«Cal estar il·lusionats, perquè això ens ajudarà a treballar en el dia a dia», explica. «però cal entendre que cada un tindrà el seu camí i realitats diferents. Alguns nois que no estan entre aquest 12, també hi poden estar. I altres que estan tocant, es poden parar. Com diu Ricky, el missatge és: mai molt alt, mai molt baix. Al final, Pau Gasol no era el més competitiu d’aquell equip de Lisboa. Però ell va continuar i va construir la millor carrera de la història a Espanya. El missatge és que el futur no depèn de nosaltres, però sí el present».