El Barça clava un cop gairebé decisiu a la final i col·loca el 2-0 contra el Madrid

«¡Un més, un més!». Nikola Mirotic es va deixar contagiar per la bogeria que es va viure al Palau Blaugrana en el segon partit de la final. El Barça es va emportar un duel agònic, resolt en els últims segons i amb el triomf per 86-85, que col·loca el 2-0 a favor seu en la final, va clavar un cop clau, que el deixa a només un pas del títol. Disposarà de tres ‘match-ball’, el primer al Wizink Center en tot just 48 hores.

Mirotic, amb els seus 25 punts, va ser una de les raons del triomf blaugrana i les prop de 7.500 persones que van anar a la pista blaugrana l’hi van reconèixer, retent-li un inesperat homenatge amb crits de «¡MVP, MVP!». No va ser només Mirotic. El triomf va tornar a ser una qüestió col·lectiva per al Barça, amb un paper preponderant de Vesely, Laprovittola o Kalinic per la banda blaugrana i de Llull, Hezonja i Tavares per als madridistes. Però l’hispanomontenegrí va ser providencial i va aparèixer en els moments clau, com en l’última acció per frenar l’últim llançament de Llull, que va sumar 12 punts en l’últim període, va ser el motor blanc i va tenir l’última pilota per canviar el desenllaç.

Va ser un clàssic enorme. Un partidàs per guardar en la memòria, en què el Barça i el Madrid ho van donar tot. En la recerca d’apujar el nivell d’intensitat del seu equip, Chus Mateo va seguir la línia de Jasikevicius: va obrir les rotacions i va repartir més minuts en la seva banqueta, conscient que pot ser una final llarga i el desgast també jugui el seu paper. Als cinc minuts de partit, els dos finalistes havien canviat els quintets inicials.

Hezonja, molt actiu

El protagonisme de Laprovittola li va donar la iniciativa al Barça per començar. Però les accions de Poirier i la presència de Hezonja com a fals ‘quatre’ van tornar l’equilibri i van reactivar el Madrid que, a diferència del primer partit, va passar a controlar el rebot amb certa claredat. Secundaris 48 hores abans, bona part del joc blanc va passar per les mans del pivot francès i de l’ex del planter blaugrana en aquesta segona entrega.

En l’inici del segon quart, el conjunt madridista va aconseguir el primer avantatge amb una cistella de Hezonja i va continuar castigant la defensa interior del Barça per generar els primers dubtes a l’equip de Jasikevicius (23-26, m. 15). L’aler croat va assumir, durant uns minuts, tot el protagonisme ofensiu amb un parell d’accions interiors i un parell de triples des de molt lluny, que van trobar resposta en accions de Mirotic i Jokubaitis.

El Barça va haver de fer ajustos i tornar a la presència d’un impagable Vesely i de Kalinic, un jugador que també dona molta solvència, per aguantar el pas i continuar en la lluita i, precisament, un triple del pivot txec, el segon que aconsegueix aquesta temporada, va permetre que els blaugranes se n’anessin amb avantatge al descans (45-41).

L’efecte Tavares

Notícies relacionades

Mirotic, després de firmar el 2-0 en la final: «Vull acabar això de la millor manera»

Viatjar a un lloc obscur

El Barça va mantenir la mateixa actitud i concentració en la represa. Però no el mateix encert contra un Madrid molt més agressiu i vertical. Només Mirotic va estar inspirat. La presència de Sergio Rodríguez en la direcció i la seva connexió amb Tavares va permetre que l’equip blanc tingués alguns dels seus millors minuts en atac. El pivot capverdià, a més, va exercir la seva intimidació en defensa i va escombrar algunes accions dels blaugranes i això va fer que el guió fes un tomb radical i que s’esfumés, amb un parcial de 2-10, l’avantatge de nou punts (57-48) que els blaugranes havien aconseguit amb molt treball després d’un triple de Jokubaitis, per deixar-ho tot obert de cara a l’últim període (68-65).

Els nervis i la tensió van fer pujar la temperatura de la final uns quants graus. Però va ser el Barça qui més ho va acusar, amb set pilotes perdudes, alguns d’inexplicables, que van permetre que ell Madrid agafés el control amb cinc punts seguits de Llull i una esmaixada de Yabusele (72-77, m. 37). Però en aquests instants el caràcter resilient del Barça va emergir. Va aparèixer Mirotic i també Laprovittola per tornar a enganxar el seu equip i portar el desenllaç a un cara o creu que, aquest cop, va somriure als blaugranes.