La fe del Madrid tomba l’Olympiacos i conquereix Europa

El caràcter del Madrid va emergir, com tantes altres vegades a Kaunas, per conquerir l’Eurolliga, quan el trofeu semblava tenir escrit el nom de l’Olympiacos, dominador de la temporada de principi a fi. Resilient, aferrat a una fe increïble que el va portar a sobreviure a l’eliminatòria davant el Partizan amb un 0-2 en contra, a superar les lesions de peces claus com Yabusele, Deck i Poirier, liderat per tres veterans, tres llegendes com Llull, l’autor de la cistella decisiva; Rudy i d’un magistral Sergio Rodríguez, el Madrid es va mantenir en la baralla contra un immens rival i en els últims tres segons va donar la urpada definitiva per emportar-se el triomf i conquerir la seva onzena Copa d’Europa (78-79) amb Edy Tavares com MVP de la final

No va defraudar la final de l’Eurolliga. Van brillar els atacs, va intimidar les defenses. I van aparèixer les estrelles. Van ser els triples de Canaan i la versatilitat de Vezenkov, el MVP de la competició, els que van obrir el camí d’un Olympiacos famolenc, que va semblar desitjós de resoldre ja durant el primer quart. Fins a 12 punts va atresorar l’equip de Bartzokas, que va tancar el primer parcial de manera molt favorable (24-17) davant un Madrid una mica fora de ritme i amb molta presència, però poca aportació efectiva de Tavares a la zona.

Tot va ser donar pas a Sergio Rodríguez, Hezonja i Rudy en aquest escenari de domini grec a mig quart i al Madrid li va canviar la cara. Va ser una transformació radical. Del 24-12 que va establir de marge l’Olympiacos es va encongir i el Madrid amb un parcial de 5-19 va passar a agafar el timó. El control del Chacho i Rudy va dinamitzar l’atac blanc. Hezonja li va donar molta solvència, anant-se’n als 12 punts i la zona madridista, sobretot, va provocar un cert col·lapse a l’equip d’El Pireo, que va trigar a reaccionar. L’equip de Mateo va arribar a dominar en un moment d’inspiració des de fora (6 de 12 triples durant el quart), però tot es va equilibrar en el descans gràcies a l’aportació de McKissic per als grecs (45-45).

Tensió màxima

Notícies relacionades

Viatjar a un lloc obscur

El Mundial de bàsquet: Alemanya s’instal·la al cim del món

La tensió es va elevar encara més en la represa pel pas endavant en defensa que van donar els dos equips, més físics, més intensos, atents a qualsevol línia de passi. La fluïdesa va desaparèixer, sobretot, al Madrid, que només va sumar 14 punts en el tercer quart. L’Olympiacos, en canvi, es va recolzar en la solvència de Vezenkov i en la barra de McKissic, un microones, capaç de trencar qualsevol guió. Aquest li va donar a l’equip grec de nou el comandament per entrar en l’últim període amb cert marge (63-59).

L’equip blanc, no obstant, va continuar creient, enganxat a una direcció prodigiosa del Chacho, a la producció inesperada de Causeur, i a una defensa que va instal·lar el dubte a l’Olympiacos, en l’anotació en els dos últims minuts, per molt que Vezenkov va intentar mantenir el seu equip a la superfície. Sergio Rodríguez, amb un triple increïble a falta de 45 segons i Llull, amb la cistella decisiva a falta de tres segons, van obrir la porta al triomf blanc, sense que l’últim tret desesperat de Sloukas a l’última acció, ho pogués impedir.