El Barça reviu el seu malson europeu davant el Madrid de Tavares

El Barça va tornar a caure derrotat a la final Four per tercer any consecutiu. El Madrid de Tavares li va fer reviure el seu malson europeu i el va empetitir, fent-lo abandonar el camp amb vergonya, igual que va passar fa un any a Belgrad. El projecte blaugrana, dissenyat per regnar a l’Eurolliga, i posat amb mim a les mans de Jasikevicius, va tornar a estavellar-se amb impotència (66-78).

Va prevaler en una semifinal intensa en emoció i adrenalina, però no en joc, el caràcter de l’equip de Chus Mateo, personalitzat en els seus tres veterans, Chacho, Llull i Rudy, per a sobre del talent i la il·lusió, però sobretot a la figura d’un gegant com Tavares (20 punts, 15 rebots, quatre taps i 38 de valoració) que va convertir en anecdòtic l’absència de tres peces claus en l’equip blanc: Yabusele, Deck i Poirier. Al contrari va passar en el Barça, temorós, acomplexat, on no va aparèixer Mirotic (3 punts, 1 de 10 en tir), i on els pivots, Sanli (no va anotar i 3 rebots) i Vesely (4 punts, 6 rebots) van ser esborrats pel capverdià.

El pla de Mateo

Va estar molt lluny el guió inicial de la semifinal del que va imaginar el Barça i sí molt més a prop del que va dissenyar Chus Mateo. L’aposta de Jasikekvicus per allunyar Tavares de la zona amb Sanli de titular no va funcionar, com tampoc la presència de Vesely per tallar el domini del rebot del pivot blanc, que va sumar 10 dels 18 punts del seu equip i no va cometre cap falta.

Els dos pivots blaugranes van sumar dues faltes, a més. Davant la intimidació de Tavares, el Barça no va aconseguir sumar ni una cistella de dos en els primers deu minuts. La primera va arribar en una acció en el segon quart de Jokubaitis, que en un dels xocs del partit, va rebre un cop i va perdre dos trossos de dent, una prova de l’entrega a cada acció.

 La decisió d’utilitzar Ndiaye de titular de Mateo també va funcionar, aclarint el dubte de qui seria el marcador de Mirotic. El jove del planter de 18 anys va anul·lar l’estrella blaugrana que no va sumar un punt en el primer temps. I si va resistir la bona posada escena del Madrid va ser pel seu impacte des del triple. Sis en va anotar en el primer quart, tres d’Abrines sense fallada. Però també Kalinic es va afegir a la festa. I aquesta tendència es va mantenir en el segon quart amb les rotacions barcelonistes i l’entrada de Kuric.

La segona unitat del Barça va funcionar molt millor, també amb Tavares fora, després de sumar dues faltes, i Nnaji, que va entrar per donar-li un respir a Vesely, va donar excel·lents minuts a l’equip, fins al punt que la defensa del Barça va començar a funcionar, mentre l’atac del Madrid entrava en sequera, amb tres triples (dos de Rudy i un d’Hezonja) que ni van tocar cèrcol. La suma d’accions positives va acabar per asserenar l’equip de Jasikevicius, que va trobar a més bons minuts de Satoransky, poderós en totes les seves penetracions a cistella, per estabilitzar-se amb mínims avantatges i arribar per davant al descans (42-36).

El pes del Chacho

Notícies relacionades

Viatjar a un lloc obscur

El Mundial de bàsquet: Alemanya s’instal·la al cim del món

El partit es va espessir molt en la represa. Es va elevar el contacte físic, es van endurir les defenses i fins i tot va arribar la primera falta antiesportiva, en una acció d’Hanga sobre Vesely. Però en aquest escenari, el Barça va perdre el cap i va caure en la precipitació. Sense la guia de Laprovittola i Mirotic, totalment negat malgrat els seus intents, el Madrid va tornar a enganxar-se a la baralla. Tavares li va donar consistència i Hezonja l’espurna que necessita i l’equip de Chus Mateo es va disparar al marcador amb un d’aquests parcials que fan mal, un 0-15 a favor, que va portar el marcador d’un avantatge del Barça per 47-39 a un 47-54 en contra. Els triples de Kuric i Lapro, en el tram final, li van donar una mica d’aire als blaugrana per afrontar l’últim període (55-58).

 En aquest escenari de màxima tensió, el Madrid va buscar l’experiència dels seus tres veterans: Sergio Rodríguez, Llull i Rudy. I, la decisió, no va poder ser més encertada. Nou punts seguits del Chacho li van donar a l’equip de Mateo el marge (60-67) per entrar en els últims minuts amb confiança i, en canvi, van portar a la desesperació el Barça, que es va esvair i va tornar a clavar el genoll, com si perpetués una maledicció.