Espanya firma una gran remuntada davant Finlàndia i lluitarà per les medalles a l’Eurobasket

Espanya va arribar a l’Eurobasket fora de les llistes de candidats a les medalles, però sortirà del torneig de Berlín, faci el que faci, amb la sensació que la seva llegenda continua en aquesta etapa post-Gasol. Una victòria de molt mèrit davant Finlàndia (100-90), amb una demostració d’un gran nivell competitiu, li va assegurar una plaça a les semifinals per 11a vegada consecutiva en la seva història. El seu rival aquest divendres vinent sortirà del guanyador del Grècia-Alemanya.

Willy Hernangómez va tenir una actuació superlativa amb 27 punts i 5 rebots, però també van aparèixer durant el partit peces clau com el seu germà Juancho (15 punts), Brizuela (14) i un etern Rudy Fernández (11 punts). Només així va poder la selecció donar la volta a un partit que perdia per 15 punts, després d’un primer temps gris, i recuperar una imatge convincent i poderosa amb què va encarrilar la seva classificació.

Nervis d’inici

Des del primer instant va deixar clar Finlàndia que la seva presència entre els vuit millors del torneig no és un regal. Va jugar amb la mateixa frescor i alegria que ha desplegat en tot el torneig sense que l’afectés la bona posada en escena d’Espanya (8-2). Amb un estil molt vertical i valent, la selecció finlandesa no va trigar a enganxar-se al partit i a prendre la iniciativa. Ni tan sols va fer falta que Markkanen, l’estrella de l’equip bàltic, assumís més joc del necessari, tot i que el seu protagonisme va ser evident durant els 40 minuts (28 punts). De fet, els primers avantatges còmodes van arribar sense ell a la pista, perquè l’equip de Lasso Tuovi juga de memòria i compta amb jugadors experimentats com el jugador del Lenovo Tenerife, Sasu Salin, que són un garantia en atac.

A la selecció espanyola li van assaltar tots els dubtes que no havien aparegut en el campionat. Va sortir amb un excés de motivació. És el peatge lògic d’un bloc tan mancat d’experiència. Hi va haver precipitació en les accions, un excés de joc individual per moments, massa pèrdues de pilota i també males eleccions de llançament.

Molt pocs dels jugadors de Scariolo van aconseguir entrar en la dinàmica d’un partit marcat per l’atípic plantejament de Finlàndia, amb cinc jugadors oberts, la falta d’un pivot clar, i un altíssim percentatge des del triple (7 de 13 al descans, però 9 de 22 al final).

Willy com a guia

Heroi davant Lituània, aquesta vegada Lorenzo Brown es va mostrar més espès de l’habitual de sortida. Va ser Willy Hernangómez, una vegada més, qui va sostenir l’equip perquè no perdés la consistència. I el seu germà Juancho va fer un altre pas endavant quan la situació amenaçava ruïna i Finlàndia va obrir una perillosa bretxa de 15 punts (22-37, m. 13; 33-48, m. 17) que, per sort, la selecció va reduir en el balanç del primer temps (43-52).

Notícies relacionades

Viatjar a un lloc obscur

El Mundial de bàsquet: Alemanya s’instal·la al cim del món

Espanya va fer un reset absolut al vestidor, mental i físic. La determinació de Willy va semblar contagiar-se a la resta dels seus companys, que es van treure de sobre els nervis i van abocar a la pista agressivitat, però també la intel·ligència que havia faltat d’inici. Un ràpid parcial de 8-1 ja va provocar un tomb espectacular en el guió i en la mentalitat en els protagonistes.

Finlàndia va començar a sentir l’alè del seu rival. I la selecció es va sentir, per primera vegada, segura de les seves forces, amb l’aparició de jugadors com Brizuela, inèdit en els primers 20 minuts, fonamental en la fase decisiva, el treball defensiu impagable de Rudy i també els seus triples, i fins i tot de Brown, molt més efectiu i així Espanya va firmar un parcial de 30-15 que la va deixar al comandament per a l’últim parcial (73-67) i li va permetre afrontar amb confiança de sobres els minuts decisius, en els quals van acabar per aparèixer Brizuela, Rudy i un impagable Alberto Díaz en defensa per segellar una vibrant victòria.