El relleu generacional arriba a la selecció

Ja no hi ha ni Pau ni Marc Gasol com a guies, la primera vegada que això passa en els últims 16 anys. Tampoc alguns dels noms que els han acompanyat en les seves conquistes com Ricky Rubio, l’heroi del triomf mundialista a Pequín 2019, recuperant-se d’una lesió, Navarro, Felipe Reyes o Víctor Claver. I només queden cinc campions de la recent Copa del Món.

La gran novetat a la llista prèvia de 22 jugadors, de la qual sortiran els 12 de l’Europeu, i que no compta amb cap jugador del Barça, cosa que no passava des del 1971, és un base nord-americà, nacionalitzat fa tot just un mes, Lorenzo Brown, i dos joves, com Juan Núñez (Reial Madrid) i Héctor Alderete (Estudiantes), que acaben de proclamar-se campions d’Europa sub 20. Ells són la imatge de l’obligada transició que viurà la selecció que dirigeix Sergio Scariolo en l’Europeu, amb un grup que tindrà com a guardians de les essències als madridistes Rudy Fernández (37 anys, 233 vegades internacional) i Sergio Llull (34 anys, 152 aparicions), i que haurà de reinventar-se amb l’obligació de mantenir el seu ADN competitiu.

Màxima exigència

«És un campionat molt exigent, probablement el repte més exigent que hàgim afrontat en els últims temps, però el lluitarem i ho intentarem com sempre hagi fet aquest equip. Tenir Rudy i Llull en la selecció té un valor incalculable i estic segur que tornarem d’aquest campionat amb el cap ben alt», assegura el president de la Federació, Jorge Garbajosa, conscient de com serà de difícil entrar en la baralla per les medalles.

 «L’objectiu sobretot ara és tornar a ser un equip», va proclamar Scariolo, en l’acte de presentació de l’equip. «És una selecció nova amb poca experiència, però tenim tota la il·lusió i ganes per fer una bona feina i, sobretot, tornar a ser un equip que juga com a tal i fa el gran bàsquet que hem fet durant tants anys i que ha sigut reconeixible i admirat per tots», va apuntar el tècnic italià, que té clar el pes que han de tenir Rudy i Llull en els seus plans. «Són exemples de compromís, dedicació i esforç. Si s’aconsegueix que arribin frescos a aquells moments decisius, poden ser molt importants, aquest serà el seu rol», va explicar.

Fora dels aspirants

Espanya ja no apareix en els rànquings FIBA entre els candidats al títol, desplaçat fins a la sisena plaça per l’Eslovènia de Luka Doncic, vigent campiona, França, amb la seva àmplia nòmina de l’NBA, la Grècia d’Antetokounmpo, la Sèrbia de Nikola Jokic i fins i tot Lituània.  «Hi ha situacions reals evidents i li donem el pes que tenen. Potser és l’any que més allunyats estem en la previsió de medalles, però ara mateix l’objectiu és fer un equip amb gent nova. Ara no pensem en objectius finals i a més serà dur classificar-nos per a Berlín, per a la segona fase», va comentar. «Cada campionat és molt difícil. La selecció sempre ha d’aspirar al màxim, però jugadors referents van deixant la selecció cada any. Pots guanyar o perdre, però ho hem de deixar tot a la pista, ha de ser l’ADN d’aquest equip», va remarcar, respecte a això, Rudy Fernández.

Notícies relacionades

Viatjar a un lloc obscur

El Mundial de bàsquet: Alemanya s’instal·la al cim del món

La incomoditat que va suposar l’anunci de la nacionalització de Brown no va aparèixer enlloc. La Federació es va afanyar a explicar la situació extraordinària que envolta la seva arribada, amb les absències per lesió de Ricky Rubio i el madridista Carlos Alocén i després de la renúncia de Sergio Rodríguez després dels Jocs de Tòquio. Així, el base nord-americà d’1,96 i 31 anys, fitxat pel Maccabi aquest estiu, va estar acompanyat per tots. «És un company més que ha arribat a la selecció amb molta il·lusió i hem de fer que s’adapti al més aviat possible, perquè ens ajudi al màxim possible», va explicar Llull. «Hi ha hagut jugadors que han jugat havent nascut en altres llocs. Mai el lloc de naixement, o el color de la pell ha sigut un valor identificatiu d’aquest equip. No hi ha cap complicació, l’important és que el jugador estigui unit i cohesionat amb la resta», va apuntar el seleccionador.

L’equip espanyol disputarà quatre amistosos abans de l’Eurobasket. El 9 d’agost a Atenes davant Grècia i l’11 d’agost, a Madrid, davant l’equip grec. I després davant Lituània, a Gran Canària, el 16 d’agost, i dos dies després, a Vílnius, davant el mateix rival. Però al mig haurà de disputar dos partits de la fase de classificació mundialista: davant Islàndia a Pamplona (24 d’agost) i als Països Baixos (27 d’agost), que està encarrilada però encara no és segura.