Rafa Martínez, l’ídol de Santpedor que va transcendir a les pistes

En molts casos, el tòpic es repeteix quan algun esportista decideix penjar les botes, de manera que es destaca la seva qualitat humana i es glossa la seva carrera. Però quan, unànimement, tots els jugadors, siguin companys o rivals, i institucions com l’ACB, la Federació i l’Associació d’Entrenadors, Jugadors i d’Àrbitres es bolquen en un homenatge com el de divendres amb Rafa Martínez (Santpedor, 1982) a Barcelona, és perquè aquesta persona ha transcendit més enllà de les pistes. «És el tio més estimat del bàsquet espanyol», va resumir Víctor Claver en una valoració segurament no gaire allunyada de la realitat per la presència en l’acte de referents com Fernando San Emeterio, Juan Carlos Navarro, Carlos Jiménez i Roman Montañez, de companys d’aquesta última etapa al Baxi com Yankuba Sima i Dani Pérez, del tècnic Pedro Martínez , de l’extrenador manresà Joan Peñarroya i d’altres, per via telemàtica, com Sergio Llull, Víctor Claver i Andrés Nocioni.

De manera discreta i tranquil·la, en la línia de la seva carrera, Rafa Martínez es va retirar a finals de maig, als 40 anys, després que el Baxi Manresa caigués als quarts de final de la Lliga Endesa. Després de la derrota contra el Reial Madrid, les 5.000 persones que omplien el Nou Congost i els jugadors i entrenadors de Manresa i Madrid el van acomiadar dempeus, amb una espectacular ovació. Poc després, l’escorta català va anunciar la seva retirada a través d’una emotiva carta, a l’estil de Kobe Bryant. «A les pistes del pati de l’escola Paidos va començar la meva relació amb el bàsquet, com passen moltes coses importants de la vida: per atzar, per sort. Gràcie,s bàsquet, per regalar-me aquest preciós i únic somni».

«Esportista d’equip»

«Rafa és el prototip d’esportista d’equip. No és fàcil posar sempre l’objectiu comú quan s’és bo i determinant», va afirmar el president de l’ACB, Antonio Martín. «És una persona que es fa estimar», va reconèixer San Emeterio, fent evident que la seva figura fora del camp ha estat fins i tot per sobre dels seus números esportius, que són enlluernadors, amb més de 600 partits (entre Manresa, València i Bilbao) en 19 temporades en l’elit i la seva condició de quart triplista més bo de l’ACB (885), una dada que dona una pista de la seva condició de competidor.

Lágrimas en los ojos de Rafa Martínez. LEYENDA. #PlayoffLigaEndesa pic.twitter.com/Fei7EsRpWf

— Basket en Movistar Plus+ (@MovistarBasket) 28 de mayo de 2022

El seu palmarès il·lustra també una gran carrera: una Lliga el 2017 i les Eurocup de 2010, 2014 i 2019 que va guanyar amb el Valencia Basket, l’equip on va jugar onze temporades,després d’haver construït els primers cinc anys de la seva carrera a Manresa a partir de 1999. Després un any a Bilbao, enmig de la pandèmia, preludi d’una tornada a casa, on ha estat les dues últimes temporades. 

Obrir una altra etapa

«D’aquests 22 anys, em quedo amb la meva sortida de Valencia i el meu últim dia a Manresa, a casa meva. Portaré sempre al cor aquells dos moments pel carinyo de la gent. Ara tanco una etapa i obro altra, que espero que estigui plena de reptes», va valorar Rafa Martínez, acompanyat de la seva família, la seva parella Olatz, els seus fills Paula, nascuda a València, i Adur, nascut a Bilbao, i també d’alguns dels amics de la infància, El ‘exèrcit de la llum’, com ell els anomena als quals va agrair, igual que a la seva família haver estat sempre al seu costat.

🏀❤️ #HomenatgeRafa pic.twitter.com/CR3IonThCT

— BAXI Manresa (@BasquetManresa) 10 de junio de 2022

Notícies relacionades

Viatjar a un lloc obscur

El Mundial de bàsquet: Alemanya s’instal·la al cim del món

«Encara no ho he assimilat del tot. Continuo rebent missatges i m’emociono cada vegada que en llegeixo algun; encara me’n queden [per llegir]», va admetre en l’acte, on va revelar que feia temps que pensava a fer el pas. «En un moment o altre has de fer el pas. Aquestes dues últimes temporades les recordaré sempre. M’ho he passat molt bé», admet després d’un any amb l’equip classificat per a la Copa, els ‘play-off’ de la Lliga i la final de la Champions a Bilbao contra el Tenerife. «Però la família cada dia pesa més i m’havia quedat sense reptes a nivell mental», es justifica.

Sense poder evitar emocionar-se durant el seu discurs, Rafa Martínez va reconèixer que la seva història en el bàsquet no podia acabar millor. «Ho he fet a Manresa, el petit gran club en el qual vaig créixer. Li agraeixo el sentiment de pertinença que he portat a tots els clubs. No podia tenir un millor final, a casa i fent una temporada històrica.»