Entrevista a Jokubaitis: «Si mantenim aquesta mentalitat, el nostre límit és el cel»

¿Quines sensacions té després del títol? És un sentiment increïble. Soc feliç perquè és el meu primer títol amb el Barça. Significa molt per tothom i també per mi. És el millor èxit de la meva carrera, perquè la Copa del Rei és una de les grans competicions d’Europa. Per mi continua sent una sensació meravellosa. No sé com vam poder capgirar el partit i guanyar. Gairebé no m’ho puc creure. Però d’alguna forma vam saber trobar l’energia i la forma en què lluitem i no deixem de creure-hi és el que ens va permetre aconseguir el títol. 

¿Què significa per vostè? M’imagino que no pot ser més feliç després de prendre la decisió de sortir del Zalgiris per aterrar a Barcelona.Per mi suposava un gran pas venir al Barça. Hi havia molta gent que tenia dubtes sobre la meva decisió. Creien que no encaixaria. Però tot m’està anant bastant bé. Estic enormement feliç per la decisió que vaig prendre. Milloro cada dia com a jugador, com a persona, gràcies al cos tècnic i els grans jugadors que tinc al voltant. Així que també suposa molt personalment.

Des de fora va fer l’efecte que aquesta Copa ha sigut un exercici de supervivència, tant contra l’UCAM Múrcia com en la final contra el Madrid. Els tres partits van ser molt difícils. També el del Manresa, perquè vam començar bastant malament. La final va ser molt complicada, perquè vam fer una primera part molt dolenta i tot i que vam defensar bé, no vam poder anotar. Ens va costar molt mentalment. Però en el descans, l’entrenador va parlar al vestidor i ens va dir que estava a les nostres mans tornar al partit. Sabíem que ho podíem fer. I com es va poder veure, ho vam aconseguir. Quan ens vam posar per davant, sabíem que no podíem deixar escapar la victòria. La clau és la unió del vestidor. Com equip som forts, hem madurat i quan les coses es compliquen, quan la pressió és màxima, no abaixem el cap i seguim endavant

¿On col·loca el sostre d’aquest equip? Tots, els jugadors i els entrenadors, creiem que podem fer un millor treball en el futur. No hi ha límits per aquest equip. Estem molt motivats, treballem molt en els entrenaments, ens enfrontem a cada oponent de forma molt seriosa. Si aconseguim mantenir aquesta mentalitat guanyadora, el nostre límit és el cel.

Notícies relacionades

Viatjar a un lloc obscur

El Mundial de bàsquet: Alemanya s’instal·la al cim del món

 Veu l’equip preparat per assaltar l’Eurolliga, que és el gran somni de tots els aficionats. Respecte a l’Eurolliga és difícil de dir a hores d’ara, perquè som a mitja temporada, queden molts partits i molta feina per fer. Després de guanyar la Copa, ens notem amb confiança, estem en bona forma. Continuem empenyent i intentarem aconseguir el màxim aquesta temporada i ja veurem al maig.

¿Quina importància està tenint un tècnic com Jasikevicius en la seva carrera? En aquest moment és molt important per la meva funció de base i també com a persona. Sé que amb ell estic millorant molt. M’empeny i em pressiona perquè millori. El seu valor és indescriptible. És il·limitat. De vegades no m’espero una cosa i em sorprèn amb un nou ensenyament. Amb ell aprenc cada dia. A poc a poc m’aporta una cosa diferent. És molt important, sí.