El Barça supera l’aposta física del Madrid i s’emporta la Copa del Rei

El Barça va sortir guanyador de la incruenta batalla en què es va transformar la final de la Copa del Rei. Dos dels millors equips del continent van traslladar a un ring figurat un partit que va acabar transformat en un exercici de supervivència. Poques vegades tant talent reunit sobre una pista de bàsquet va deixar un balanç tan discret en un espectacle esportiu. Això també és bàsquet, diran alguns puristes. El de les defenses. Doncs en aquest bàsquet de màxima tensió i adrenalina, de crispació, el Barça va retenir també el títol de campió, va tombar el Madrid (59-64) i va consolidar la sensació de superioritat davant l’equip blanc que ha anat estenent aquests dos últims anys, des de l’arribada de Jasikevicius a la banqueta, amb Mirotic, escollit l’MVP, i Jokubaitis com els herois de la batalla. És el quart títol en els últims cinc anys per als barcelonistes.

CAMPEEEEEONES, CAMPEOOOOONES

¡La felicidad del @FCBbasket con su título!#CopaACB pic.twitter.com/RPbn5vVeVL

— #CopaACB (@ACBCOM) 20 de febrero de 2022

Amb els precedents viscuts aquesta temporada entre els dos equips, clarament favorables als blaugranes, a Pablo Laso no li quedava més remei que moure fitxa. I ho va fer. El pas que va fer va ser un moviment audaç. Va decidir prescindir en la convocatòria d’un dels bases purs que té a la plantilla, Williams-Goss. Va deixar la missió de conduir la pilota a un exterior com Abalde, que ja ha exercit funcions de base en algunes fases de la temporada. I va apostar per un quintet poderós, sobrat de múscul i centímetres. No era un moviment que no es pogués preveure. Però va tenir un impacte demolidor en la posada en escena de la final.

En el primer quart, el Madrid va atropellar físicament el Barça, inferior en tots els aparellaments, incapaç de moure la pilota amb fluïdesa, generar posicions còmodes de llançament o lluitar pel rebot amb garanties, sobretot després del desgast dels dos encreuaments previs. Per a l’equip de Laso, que va arribar a la final amb un dia més de descans, el partit de semifinals amb prou feines va deixar empremta. Per als jugadors de Jasikevicius, l’encreuament amb l’UCAM Múrcia va ser un exercici de supervivència.

Un parcial duríssim

Quan va entendre que l’aposta donava resultats, la confiança en l’equip de Laso es va disparar i també les diferències al marcador, fins a un sagnant 19-5 al final del primer quart, que va deixar els blaugranes en molt mala posició. Només Mirotic va aconseguir encistellar, entre els senyals de desconcert dels seus companys, i les rotacions de Jasikevicius a la recerca d’un quintet que pogués igualar no ja el desplegament d’energia del seu rival, però sí almenys aconseguir un mínim d’eficàcia.

🔝 D E T A L L A Z O 🔝@Brandon_Davies0 corta la red de la #CopaACB para su compañero lesionado @chiggins11 @FCBbasket pic.twitter.com/AxqcpKqdQ7

— #CopaACB (@ACBCOM) 20 de febrero de 2022

El Barça va aconseguir estabilitzar lleugerament el duel a partir del segon període, però de cap manera va aconseguir revertir la tendència en un partit de molt contacte físic, permès pels àrbitres, en què va ser incapaç de moure la pilota amb velocitat, donant avantatge a la defensa madridista per anticipar-se en tot moment. El Madrid va abaixar la seva anotació i sumar cada cistella es va convertir en una conquesta, però el conjunt de Jasikevicius no va trobar el mecanisme per millorar i els seus 18 punts al descans (29-18) ja van deixar clar el terreny pantanós en què es movia.

L’efecte Mirotic

Notícies relacionades

Viatjar a un lloc obscur

El Mundial de bàsquet: Alemanya s’instal·la al cim del món

Mirotic va tornar a deixar-se veure, com en les semifinals, intentant arrossegar l’equip en la tornada dels vestidors. Enmig del desert ofensiu que es va viure per les dues bandes, tres canonades consecutives seves (dos triples i una acció de dos punts i un tir addicional) van resultar una bombona d’oxigen impagable per als barcelonistes que, de sobte, es van trobar un altre cop dins el partit (39-35, m. 28). Sense que les sensacions acabessin de ser bones, el Barça va començar a veure’s més sòlid en defensa i en el tercer període va fer més punts que en tota la primera meitat i això va donar pas a un partit nou de cara a l’últim parcial.

El Madrid va semblar assimilar pitjor el nou escenari, es va desconnectar ofensivament i això va ajudar el Barça a trobar-se, per primer cop, per davant en el marcador després d’un triple de Laprovittola i una cistella de Calathes (46-48). El rellotge no va fer més que augmentar la sensació d’angoixa a les dues bandes, i cada cistella tenia un caràcter transcendental. Hanga i Heurtel, dos exblaugranes, van fer un pas endavant però Jokubaitis va explotar en el tram final amb les seves penetracions i un triple per donar un petit marge al Barça, que Mirotic es va encarregar de rematar des de la línia del tir lliure.