El València assalta el Palau i deixa en evidència el Barça

El Barça es va estavellar de forma inesperada davant un València de circumstàncies al Palau (79-87), quan semblava tenir a les seves mans un nou rècord de victòries en un inici de temporada a la Lliga ACB, que havia aconseguit igualar la setmana passada (les nou victòries del Barça d’Aíto 1988-89). El rècord i la imbatibilitat es van esfumar davant la frustració dels aficionats, que han tornat amb ganes a la pista barcelonista, i el triomf de l’equip de Joan Peñarroya, castigat per cinc baixes de pes, va deixar sensacions molt dolentes entorn de l’equip blaugrana i també al voltant d’alguns dels seus fitxatges aquesta temporada, com Sanli (5 punts, 2 rebots) i Hayes (0 punts en 25 minuts) que no acaben de fer el pas endavant que s’espera.

«Ens va faltar professionalisme», va dir en to molt crític el tècnic Jasikevicius als micròfons de Movistar +. Però després va intentar rebaixar les seves paraules, tot i que va posar tot l’èmfasi en el tema mental i no en qüestions tècniques. «Suposo que no he preparat el meu equip mentalment», va dir. «¿Excés de confiança? Pot ser. No buscaré temes de bàsquet, sinó temes mentals».

Sigui com sigui, el Barça va trobar una alarmant falta de recursos d’una banda per igualar la lluita a la zona, en la qual es va imposar sense discussió la parella Dubljevic-Rivero, capaç de dominar el rebot, generar espais i sumar sempre per al seu equip i, de l’altra, per igualar la intensitat del seu rival. En aquest partit en concret, la banqueta blaugrana va quedar en evidència. Smits, Hayes i Martínez es van quedar sense anotar. Sanli i Jokubaitis van tenir un paper testimonial en atac. Així que tot el pes va tornar a girar entorn de Mirotic (22 punts), Davies (12), sempre en una lluita particular, i Calathes (12 punts, 7 assistències), tot i que sense la clarividència d’altres enfrontaments.

Superar les baixes

El València va mostrar caràcter i un nivell excepcional, que no es correspon amb la situació dramàtica que viu pel que fa a infermeria, amb les absències de Dimitrijevic, Claver, Tobey, Hermansson i Labeyrie. Peñarroya no va dubtar a donar molts minuts als joves per cobrir baixes tan importants i aquests van respondre, com ho estan fent tota la temporada, de manera excel·lent, especialment Puerto i Pradilla. Tot i que el mal de cap per al Barça va arribar de la mà de Jasiel Rivero, del recuperat Xabi López-Arostegui, i de Dubljevic, que va aparèixer providencial en el segon temps en què va anotar els seus 15 punts, després de passar inadvertit en el primer.

Amb un excel·lent treball en defensa, el València va col·lapsar la zona i va limitar el mal del líder de la Lliga, i així no només va ser capaç d’aguantar el pas dels blaugranes, sinó que va dominar el marcador molts minuts, va controlar el marcador i va ser capaç de reaccionar en l’únic moment en què el Barça va estar en disposició de trencar el partit (54-47, m.25) just després d’encadenar dos triples de Calathes i Sanli.

Notícies relacionades

Viatjar a un lloc obscur

El Mundial de bàsquet: Alemanya s’instal·la al cim del món

En l’aspecte ofensiu al Barça li va faltar fluïdesa (el mèrit va ser de la defensa valenciana)  i a més no es va trobar còmode en cap moment en un partit que es va tornar molt físic, amb molts contactes, i Rivero i Dubljevic imposant la seva intensitat, fent evident una de les debilitats que presenta l’equip, la consistència en partits físics, la seva fluixedat al lloc de pivot, i també alimentant la frustració dels jugadors de Jasikevicius, que van acabar accelerats, mentre el València se sentia clarament guanyador en el tram final, després d’un parcial de 2-13 que va confirmar la bomba de la jornada.