Musa, el ‘nen de la guerra’ que va menysprear l’NBA i que triomfa al Breogán

La trucada del Breogán va emergir aquest estiu per a Musa com una segona oportunitat. El somni que va alimentar des de petit era arribar a l’NBA. Però el seu meteòric ascens al cim no ha seguit el guió esperat. Als 11 anys havia deixat enrere la seva etapa a Bihac per instal·lar-se al marge de la seva família per formar-se a Sarajevo. «Sempre estaré agraït als meus pares per això, perquè em deixessin perseguir el meu somni, tot i que va ser molt dur trobar-me sol amb 11 anys en aquella ciutat», admet al documental ‘Something in the water’ que narra la seva història de forma paral·lela a la de Luka Doncic. La seva condició de musulmà també li va fer viure algun episodi de vexacions.

Pas per Brooklyn

Als 15, ja competia a la Primera Divisió croata amb el KK Cedevita i va arribar a participar en alguns partits de l’Eurolliga, per convertir-se en el novè jugador més jove a debutar en aquesta competició, tot i que el seu caràcter era difícil en aquests inicis i va xocar amb molta gent. «De vegades era arrogant i egomaniac», va arribar a acusar-lo el president del club. «Jo volia ser un líder i quan l’entrenador no comptava amb tu era frustrant», recorda. Als 20 anys, els Brooklyn Nets el van escollir en el ‘draft’ de l’NBA del 2018, el mateix en el qual Luka Doncic va ser elegit com el número dos per Atlanta per traspassar-lo de manera immediata als Dallas Mavericks.

Però si la carrera de Doncic no ha parat de superar les expectatives fins a convertir-se en una de les grans estrelles del bàsquet a nivell global, la de Musa no es va acabar d’enlairar. A Brooklyn no va acabar de trobar el seu lloc. El seu primer any només va jugar nou partits. La seva sortida va ser el filial de la G-League, Long Island Nets. En el segon, va començar a jugar una mica més fins a l’aturada de la pandèmia. Un traspàs va acabar portant-lo a Detroit que, al cap de poques setmanes, va acabar deixant-lo fora de la plantilla.

El seu pare, el seu heroi 

Notícies relacionades

Chus Mateo, nou seleccionador espanyol de bàsquet

El Barça fitxa Youssoupha Fall, un gegant de 2,21 metres

L’Anadolu Efes va sorgir al rescat la passada temporada, quan estava sense equip. Li va oferir un contracte de dues temporades. Però amb prou feines va competir amb l’equip que es proclamaria campió de l’Eurolliga, que li va rescindir el contracte al juny. El salvalvidas del Breogán li va arribar just a temps. Una porta per reconduir una carrera que va tenir un moment rutilant en les categories inferiors: el triomf de Bòsnia en el Mundial sub-17, disputat a Saragossa el 2016, que va treure la petita república balcànica als carrers per a la celebració.

 «No hi ha paraules per descriure l’orgull que vam sentir en aquell moment», reconeix el seu pare, Raomir, de professió militar, que va participar en la guerra de Bòsnia, i a qui Dzanan considera el seu heroi. «La gent de Iugoslàvia té un autodisciplina que no es veu en altres països. Som nens de la guerra. Jo quan vaig néixer ja havia acabat, però la vaig sentir perquè el meu pare era a l’exèrcit. Ell era el responsable de 2.000 soldats. «Tenim ‘alguna cosa’ que ningú pot descriure perquè aquesta guerra horrible ens va fer més forts», és una de les reflexions de Musa en aquest documental per explicar el que ha forjat el seu caràcter, el d’un supervivent que ara triomfa al Breogán.