Reial Madrid-València Bàsquet (81-70)

Tavares, Garuba i Causeur acosten el Reial Madrid a la final de l’ACB

El Reial Madrid comença guanyant amb autoritat la sèrie de semifinals de la Lliga Endesa

Tavares, Garuba i Causeur acosten el Reial Madrid a la final de l’ACB

Juan Carlos Hidalgo / EFE

4
Es llegeix en minuts

L’exhibició de Walter Tavares i Usman Garuba, el domini absolut en el rebot i els triples de Fabien Causeur van permetre al Reial Madrid oblidar-se dels seus problemes de lesions, i avançar-se a les semifinals de la Lliga Endesa a un desangelat València Bàsquet que, tot i que ho va intentar, va pagar car el seu mal inici i va ser incapaç de superar un rival que va tornar a comptar amb el recolzament del seu públic quinze mesos després (81-70).

El pivot capverdià, amb 17 punts, 11 rebots, un tap i 25 de valoració, i el seu jove company de posició (6, 12, 3 i 17) van ser claus per dominar de principi a final un partit marcat per l’abismal diferència de rebots (52-33) i en el qual també va ser clau l’encert del francès Fabien Causeur, autor de 24 punts i cinc triples.

Domini des de l’inici

Van sortir en tromba els blancs, amb un parell de marxes més que el seu oponent i les idees molt més clares, el que els va permetre agafar distància des del primer atac gràcies al seu domini sota cèrcols i al seu encert més gran des de totes les posicions, amb Tavares com a estilet a la pintura i Jeffery Taylor fent mal des del perímetre.

Davant, al València no li sortia res. Va tardar tres minuts i mig en despertar i anotar la seva primera cistella en joc i es veia desbordat a cada acció, cosa que va obligar Jaume Ponsarnau a parar el partit als cinc minuts i mig per reordenar els seus sistemes i introduir tres canvis que evitessin mals majors.

Un parcial de 0-6 al seu favor va semblar posar al xoc els valencians, tot i que el Reial Madrid continuava mossegant a darrere i anotant a gran ritme, cosa que li va permetre tancar el primer quart amb onze punts de renda, millors sensacions sobre la pista i el debut en ACB del jove del planter Juan Nuñez com aspectes més positius (25-14, min 10).

El factor Causeur

A la lluita de Garuba i la bona direcció de Carlos Alocén es va sumar l’encert de Causeur, que anotava tot el que llançava i mantenia la situació sota control, tot i que davant Bojan Dubljevic, amb vuit punts consecutius, estrenyia el marcador poc després. El València Bàsquet oferia millors sensacions que a l’inici, però no en tenia prou per contrarestar la fortalesa dels blancs i l’encert des del triple dels jugadors blancs (40-26, min 17).

Cada error dels jugadors de Jaume Ponsarnau era castigat pel líder de la fase regular, que continuava amb les idees més clares i diversos jugadors en ratxa d’encert, fins que, per segona vegada, van reaccionar els taronjas quan pitjor ho tenien i amb un 0-8 a favor seu van apretar el partit. Tot i que van arribar a perdre per 16 punts, van ser capaços de refer-se per emportar-se el segon quart i minimitzar danys al descans (44-38, min 20).

Tot just reprendre’s el partit, un triple frontal de Mike Tobey va posar a tir el València Bàsquet. Va ser un miratge perquè de nou Garuba i Tavares, immensos en defensa i determinants en el rebot ofensiu, van tornar a obrir bretxa amb el seu recital sota cèrcols. El pivot espanyol es multiplicava als dos costats de la pista en una nova exhibició de punt d’honor que va contagiar els seus companys.

Els taronjas ho intentaven però no tenien la tarda. Sense rebot ni encert exterior i sense els punts de Prepelic i Kalinic, es van anar desinflant amb el pas dels minuts. Les seves males decisions en atac es van traduir en els seus escassos vuit punts del tercer quart i el penalitzaven en excés perquè el Reial Madrid seguia el seu i, a base de defensa, va ser capaç d’arribar als deu últims minuts amb el xoc encarrilat (58-46, min 30).

Notícies relacionades

Tot just començar l’acte definitiu, Rudy Fernández es va sumar a la llista de lesionats a l’equip de Pablo Laso i va haver de retirar-se a la banqueta, mentre Labeyrie, amb una jugada de 3 +1, es resistia a cedir el primer punt de la sèrie. El Reial Madrid no es va posar nerviós, i va continuar estirant els seus jugadors més en forma per mantenir la situació controlada.

El partit va transcórrer fins al final en un intranscendent intercanvi de cops que va permetre als homes de Pablo Laso segellar sense sobresalts el primer triomf d’unes semifinals que viuran el seu segon capítol dimarts a València. Una nova victòria blanca els donaria el bitllet per a la final, mentre que si el València empata la sèrie, tot es decidiria dijous al WiZink Center.

Fitxa del partit: