12 jul 2020

Anar al contingut

LES REACCIONS DE LA FINAL DE L'ACB

El vestidor del Barça plora la derrota: «Perdre així és el pitjor que ens podia passar»

Pesic assegura que Mirotic «va arriscar» jugant la final «amb problemes físics»

Raúl Paniagua

El vestidor del Barça plora la derrota: «Perdre així és el pitjor que ens podia passar»

ACB PHOTO

La Lliga més excepcional de tota la història del bàsquet espanyol va oferir un cruel desenllaç per al Barça, que pretenia recuperar un títol esquiu des del 2014 i va acabar plorant una altra derrota. El trofeu que Svestislav Pesic i Dusko Ivanovic van entreveure en la prèvia va acabar al sac del preparador del Baskonia. El comentari jocós del tècnic blaugrana, suggerint al seu col·lega que toqués «una mica» la copa, va resultar una cosa malastruga.  El títol de Lliga se li va tornar a resistir al Barça. 

La superstició sempre és un element present en l’esport. Ningú sol ser molt fan en aquestes cites de tocar amb les mans el trofeu final. Millor mirar-lo de reüll. Pesic, en canvi, va abraçar el guardó sense embuts després de la vacil·lada a Ivanovic. Va desafiar qualsevol tradició el míster blaugrana i qui finalment el va alçar amb tota l’energia del món va ser el Toko Shengelia, que va conquerir el seu primer títol amb el Baskonia després de sis anys.

El risc de Mirotic

La derrota va deixar tocat Pesic, que va reconèixer els problemes del seu equip en el rebot i en les pèrdues de pilota. «Ha sigut un partit molt intens. Nosaltres vam poder guanyar, però hi ha coses que no es poden canviar», va remarcar el tècnic, que va mantenir Mirotic amb quatre faltes durant l’últim quart fins a la seva marxa. «Era un risc, però ell també va arriscar jugant aquest partit. Tenia problemes físics. Vam intentar diferents teràpies. Ell hi volia ser», va afegir. 

Davant de Tomic va reflectir el dolor del vestidor blaugrana. «No hem estat encertats en atac. No hem seleccionat bé i hem tingut llançaments molt forçats. A un partit pot passar qualsevol cosa. Perdre així, a l’última pilota, és el pitjor que ens podia passar», va reflexionar el balcànic.  

Bartomeu, a la grada

Exhaust va acabar Shengelia, el millor exemple del caràcter d’un Baskonia que semblava destinat a firmar una temporada desastrosa i ha acabat emportant-se la Lliga. Bona part de culpa la té el sergent Ivanonic. Va tornar al seu estimat club el dia de la nit de Nadal i per Nadal ja estava entrenant.  «Tinc bons nois i bons alumnes», va dir somrient poc després que es confirmés el seu èxit. 

«Hem defensat bé malgrat tenir greus errors. El problema estava en l’atac, en tenir més calma. Era un torneig excepcional i el Barça va poder guanyar amb el seu últim llançament, però ho vam fer nosaltres. El títol significa molt», va afegir l’expreparador blaugrana, que complirà 63 anys l’1 de setembre.

Vuit anys més té Pesic, que esperava recuperar l’hegemonia del Barça a Espanya i es va emportar una patacada. La cinquena falta de Mirotic, que no va reservar al començament de l’últim quart, i l’última jugada, sense Heurtel en pista, són moments claus d’un duel que va comptar amb Josep Maria Bartomeu a la grada. 

El sofriment de l’MVP

Amb la Lliga de futbol bastant costa amunt i amb un Barça-Atlètic al Camp Nou, Bartomeu volia donar-se una alegria a la Fonteta en un curs convuls. Tampoc va poder complir el seu desig. Va assistir a una patacada important. Més feliç va marxar Josean Querejeta, el màxim mandatari d’un Baskonia que ja suma quatre títols de Lliga.

«Es complien 10 anys de l’últim títol. Estic molt content pel torneig que hem fet. Hem passat per moltes desgràcies aquesta temporada. En aquesta ocasió hem tingut la mica de sort que de vegades no es té. Dusko és el nostre ADN. Tant de bo segueixi moltíssims anys amb nosaltres», va valorar el president basc.  

En una final en la qual s’esperava un duel estel·lar entre Shengelia i Mirotic van emergir els bases, amb Luca Vildoza al capdavant. Recuperat d’una greu lesió a l’espatlla durant el confinament, l’argentí va brillar amb llum pròpia a València. «He patit molt per arribar aquí. Ningú confiava en nosaltres, al desembre vam canviar de tècnic i ara som campions. ¡La puta mare! És increïble, ni en els meus millors somnis vaig pensar que arribaria això. ¡La vida és bona!», va proclamar l’MVP de la final entre llàgrimes.