Abrines fa reaccionar el Barça a Berlín

Amb la seva millor actuació ofensiva de la temporada, Álex Abrines va emergir com una peça decisiva en la victòria del Barça a la pista de Berlín (80-84), amb la qual l’equip blaugrana va augmentar a vuit el nombre de victòries consecutives a l’Eurolliga i continua llançat cap als ‘play-offs’ de la competició europea. Els 17 punts i els triples de l’aler mallorquí, que continua fent passos endavant aquesta temporada per recuperar el seu perfil més decisiu, van ser claus per liderar la reacció de l’equip de Pesic. El Barça va tornar a caure en la irregularitat de la qual es queixava el tècnic serbi en la prèvia, just després de dos triomfs de prestigi en pistes complicades, com les del Panathinaikos i la del CSKA. Però com ha ocorregut en altres trobades aquesta temporada, el Barça va ser capaç de reaccionar a temps i emportar-se un sofert triomf del Mercedes Benz Arena.

El joc erràtic i mancat de tensió que va oferir el Barça va ajudar, en bona mesura, que la trobada es posés de cara per a l’Alba Berlín en el primer temps. L’actitud amb què es van desplegar els jugadors d’Aíto també va ser fonamental per donar un to d’incertesa a una trobada que sempre es va moure en marges molt curts.

Problemes en el rebot

Després d’un inici dubitatiu, que va permetre als blaugrana controlar els primers 10 minuts amb certa facilitat (18-27) i creure que el camí del triomf era un camí còmode, els jugadors alemanys van mostrar la seva versió més competitiva i més física.  Segurament la mateixa que els va valer fa dues setmanes per conquerir la Copa del seu país. A través de la defensa, l’Alba Berlín es va apropiar del ritme, del rebot i també del marcador davant d’un Barça excessivament apàtic que semblava no estar disposat a entrar en el xoc i esforçar-se.

El balanç final del segon quart va ser una demostració de l’actitud d’uns i d’altres. Amb un parcial de 28-11 en aquells deu minuts, l’Alba va anar al descans amb un avantatge inesperat (46-38), conseqüència d’una d’intensa i contundent defensa en la qual es reconeix l’ADN de l’equip d’Aíto, que es van enfrontar als jugadors de Pesic. Però també d’un perfil combatiu que els va portar a dominar el rebot a la zona blaugrana i disposar de segones i terceres opcions amb què construir el seu avantatge, jugant amb prou paciència i aprofitant bé els seus els llançaments oberts per anar creixent en confiança.

Triples claus

El Barça va aconseguir equilibrar aquesta actitud més ambiciosa de l’Alba en la represa i igualar el desplegament físic del conjunt alemany. Però la seva reacció no va arribar fins que l’equip es va començar a veure amb l’aigua fins al coll. Després que els jugadors d’Aíto construïssin un marge d’11 punts (53-42, m. 24) i amenacessin d’escapar-se. Va ser Abrines qui es va encarregar de liderar aquesta reacció, per donar sortida als esquemes ofensius dels blaugrana, totalment col·lapsats dins de la zona, amb Davies (4 punt, 5 rebots), Tomic (5 punts, 5 rebots) i Mirotic (14 punts) molt perduts en el xoc.

A través de les cistelles d’Abrines, de Delaney (4 de 6 en triples) i de Higgins, el Barça va construir un parcial de 2-15 en el tercer quart amb què va aconseguir reenganxar-se al marcador (62-66, m. 30) i canviar la dinàmica en l’últim període, tot i que, això sí, l’Alba va obligar el seu rival que cada cistella es convertís en una conquesta i obligués els blaugrana a suar la victòria fins al final.