Espanya busca contra Austràlia la segona final mundialista de la seva història

L’hora dels elegits ha arribat al Mundial de la Xina iEspanya estarà en el selecte grup d’aspirants que jugaran les semifinals del campionat, el penúltim pas cap a la glòria i també cap al títol que deixaran vacant elsEUA, els campions destronats.

Després de patir, de lluitar, de serrar les dents en algun moment i també de recuperar les seves millors senyes d’identitat, sobretot en el partit contra Sèrbia, pur gaudi per al record,la selecció de Sergio Scariolo s’enfrontarà amb Austràliaa Pequín per un lloc a la gran final (10.00 h, Cuatro), unes hores abans queFrança i l’Argentina, dues de les grans triomfadores del torneig, dirimeixin l’altra plaça (14.00 hores).

 Ningú ho hauria dit fa un mes i mig, quan el pes de les baixes importants i absències a la convocatòria (Pau Gasol, Mirotic, Ibaka, Sergio Rodríguez, Abrines...) va fer sorgir alguns dubtes entorn d’un grup que, si alguna cosa ha tingut al llarg d’aquests anys (des de l’Eurobàsquet 2001 són ja 18 els grans tornejos consecutius disputant els quarts de final) ha sigut fiabilitat. Els jugadors de la selecció, una vegada més, s’han encarregat de tancar boques. I ho han fet amb el mateix full de ruta de sempre, anant de menys a més, i desbordant cor i compromís.

📹 La #SelMAS 🇪🇸 ya está en Pekín ‼️ #LaFamilia ya ha pisado el Wukesong Arena ‼️@rudy5fernandez, @MarcGasol y @rickyrubio9 disputaron aquí la MÍTICA final olímpica en 2008 😍 #dESafíoMundial #SomosEquipo pic.twitter.com/Izhrz28S23

— Baloncesto España (@BaloncestoESP) 12 de septiembre de 2019

Senyes d’identitat

A través de la defensa, una de les seves indiscutibles senyes d’identitat, Espanya s’ha obert pas, decidida a creuar l’últim llindar de la glòria.   Amb els dos primers del rànquing de la FIBA, elsEUA i Sèrbialluitant per la cinquena plaça (l’equip de Djordjevic també va superar aquest dijous els nord-americans), a la selecció se li presenta una ocasió única de repetir la gesta que ja va viure el 2006. La selecció és un del comptat grup de sis països que compta amb el títol de campió. Curiosament aconseguit també en territori asiàtic, al Japó.

Austràlias’eleva com l’última barrera per a Espanya a l’hora d’assegurar, com a mínim, una medalla. Un contrincant temible, que s’ha enfrontat a Lituània, el Canadà, França, el Senegal, la República Dominicana i la República Txeca i continua invicte. Scariolo el va definir sense embuts. «És el pitjor rival possible». Per experiència, pels sis anys que fa que treballen a les ordres del tècnic Andrej Leimanis, pel talent que atresoren alguns dels seus jugadors, i perquè, a més, tenen un compte pendent amb la selecció després dels Jocs de Rio, en què va caure contra Espanya en la lluita pel bronze olímpic, després d’arribar-se a la pròrroga. No és fàcil d’oblidar.

Mills i Ingles, generadors

MILLS I INGLES / Són molts els recursos que han impulsat Austràlia al campionat, un equip aguerrit, físic, de gran envergadura, que podria posar a la pista un quintet amb un important pedigrí NBA, des del base Patrick Mills, un anotador compulsiu (22, 2 punts de mitjana), dels Spurs, fins a l’exblaugrana Joe Ingles, dels Jazz, un aler amb ànima de base (10 punts, 5,7 rebots, 5,8 assistències); l’incansable Dellavedova (Cleveland), un defensor implacable, i dos pivots amb experiència contrastada com Baynes, dels Suns (13,3 punts, 5,5 rebots), i Bogut, fitxat pels Bucks.La seva única pega, una banqueta discreta en què destaca  Chris Goulding, un tirador precís.

📹En PEKÍN, @rudy5fernandez, @23Llull y @PauRibas han atendido a los enviados especiales en la PREVIA del 🇪🇸 🆚 🇦🇺 ‼️

🎙️ "Vamos a dar el MÁXIMO. Este grupo está junto SIEMPRE" 🤝#dESafíoMundial #LaFamilia #SelMAS 🇪🇸 #SomosEquipo pic.twitter.com/o5mhZGx6G5

— Baloncesto España (@BaloncestoESP) 12 de septiembre de 2019

«Ens hem de superar, jugar amb energia, igualar-los en intensitat, energia i dinamisme i intentar contenir el seu joc en camp obert», va explicar Scariolo per analitzar el seu rival a l’hotel de concentració de la selecció a Pequín, pocs minuts després de fer una suau sessió d’entrenament alpavelló de Wukesong, ara batejat com a Cadillac Arena, que va allotjar el torneig de bàsquet dels Jocs del 2008.

Màxima concentració

Notícies relacionades

Viatjar a un lloc obscur

El Mundial de bàsquet: Alemanya s’instal·la al cim del món

«Arribats a aquest punt, és un orgull estar entre els quatre semifinalistes. No ens conformem, sabem que tenim una cosa molt gran entre les mans, que depèn de nosaltres. Però també som conscients de les dificultats del partit. Per això la concentració i les ganes són màximes»,  va explicar el pivot dels Hornets Willy Hernangómez, per a qui el torneig ha sigut un revàlida.

«Sabem que és un dels millors equips del campionat, està jugant a un nivell altíssim, i si volem entrar a la final, la meva sensació és que haurem de fer un partit com el de Sèrbia», assegura Rudy Fernández, l’únic jugador junt amb Marc Gasol entre els semifinalistes que hi ha a Pequín que pot presumir d’haver sigut campió del món.