Espanya s'imposa en una batalla amb Itàlia que la porta a quarts

Espanya va guanyar el pas a quarts de final del Mundial (67-60)davant d’Itàlia, en una batalla agònica que els va portar al límit físic. En un exercici més de resiliència, dels molts que ha protagonitzat últimament, la selecció va tornar demostrar que té un cor enorme. I la classificació és la seva recompensa. Faci el que faci davant Sèrbia, l’equip de Sergio Scariolo quedarà entre els vuit millors del torneig. Només haurà de discernir si ho farà com a primer o segon de grup.

Espanya va sobreviure al drama, a un partit de defenses, dels que enforteixen, i ho va fer, a més, gairebé sense Marc Gasol, la seva estrella.  El pivot català va estar desconnectat per la intensa i esgotadora defensa de Paul Biligha. Però tot i així va sortir per aconseguir la seva última cistella al moment decisiu, la que va sentenciar Itàlia, tot i que va ser l’enorme treball col·lectiu de l’equip, l’aparició rutilant de Juancho Hernangómez (16 punts)  i la saviesa de Ricky els que van tancar la feina de l’equip d’Scariolo.

La selecció va començar la trobada amb la mateixa espessor i falta de tensió de la primera fase.  Errors a les passades (fins a set perdudes als primers minuts), mals llançaments i, per a súmmum, amb la connexió trencada entre Ricky i Marc Gasol, els dos homes que fan de brúixola del grup. Un panorama per posar-se a tremolar. De fet, Espanya només va poder anotar cinc punts als set primers minuts.  Així que, de sobte, Itàlia es va trobar amb el partit somiat: 2-9 sense suar gaire. Deu punts de marge en només cinc minuts (5-15). Gallinari i Belinelli fent de les seves.

El llampec de Llull

Llavors van passar dues coses seguides. Scariolo va demanar temps mort. I Llull va entrar per un Juancho nerviós.  Hi ha situacions a l’esport que són difícils d’explicar. Simplement és una qüestió de desig. De ganes. Però Llull de sobte es va connectar, va encadenar un parell de cistelles, va forçar una pèrdua d’Itàlia, la defensa d’Espanya va començar a funcionar i amb un parcial de 7-0 en menys de dos minuts, tot el guió d’inici va desaparèixer.

A partir d’aquest llampec, l’equip d’Scariolo va començar a sentir-se fort a partir de la defensa, a dominar el rebot i a córrer (fins a 14 punts de contraatac als primers 20 minuts). I sobretot a creure en les seves forces. L’entrada de Willy Hernangómez per Marc Gasol i la presència de Llull per Ricky, va donar un aire més dinàmic a l’equip, mentre trencava l’esquema de Sacchetti, que buscava sempre el dos contra un amb Marc Gasol cada vegada que rebia, conscient que és un dels generadors del joc.

La selecció es va sentir més còmoda quan va córrer, i a més va tenir l’encert d’encadenar un parell de triples importants (Rudy i Ribas) per posar-se per davant (28-24, m. 16). Però no va poder acabar d’aprofitar aquesta dinàmica perquè no va treure profit de bons atacs, de guanyar avantatge en pilotes sobre Marc Gasol al seu retorn, així que la selecció italiana, a base de tirs lliures, se’n va anar al descans de nou portant la iniciativa (30-31).

La ratxa de Juancho

De la mateixa forma que Llull va tenir una aparició lluminosa per canviar la dinàmica de l’equip, a la tornada del vestuari va passar amb Juancho Hernangómez, de qui amb prou feines s’havien tingut notícies fins ara. L’aler dels Nuggets va irrompre amb força i encert, sumant 10 dels 13 primers punts d’Espanya al tercer quart, que van permetre construir un màxim avantatge de vuit punts (46-38), després d’un 2+1 de Rudy. Itàlia, no obstant, no va fer un pas enrere. Van aparèixer les seves figures, Gallinari i Belinelli, per tornar-los el pols, i Hackett amb un triple estrenyia de nou el marcador (50-48) al final del tercer quart.

Notícies relacionades

Chus Mateo, nou seleccionador espanyol de bàsquet

El Barça fitxa Youssoupha Fall, un gegant de 2,21 metres

L’últim quart va ser la guerra. I cada possessió i cada cistella, una agonia. Espanya va aguantar durant sis minuts amb només dos punts, dos tirs lliures de Juancho. Tot i així, es va sostenir a través de la defensa i va donar el cop a través dels seus referents, de Llull, de Rudy i de Marc, fent que l’agonia viscuda fins aquell moment valgués la pena.

Així hem narrat l’Espanya-Itàlia al minut.