El Madrid sentencia la Lliga al Palau

El Madrid va aixecar el títol de Lliga al Palau, aprofitant la seva segona oportunitat. Ningú havia sigut capaç en la història de remuntar un 2-0 i l’equip de Pablo Laso va mantenir aquesta tradició, i es va imposar en el quart partit a la pista blaugrana (68-74). És el seu segon títol consecutiu, el quart en els últims cinc anys estenent la seva hegemonia en l’etapa de Pablo Laso a la banqueta i allargant la sequera barcelonista, que fa cinc anys que no la celebra (des del 2014), el període més gran en la història de la secció, fet que deixa un sabor agredolç en una temporada amb un títol de Copa i aparences de reconstrucció.

Va ser una final que va engrandir el bàsquet. Un partit intens, espectacular, sense respir en un costat i en l’altre, en què el gegant Walter Tavares es va convertir en el factor diferencial, decantat per a l’equip blanc la baralla pel rebot amb el seu domini absolut (10 punts, 13 rebots, 9 d’ofensius), tot i que el MVP va ser el base Facundo Campazzo, protagonista de principi a final. Enganxats al desplegament devastador de Tavares, el Madrid va anar creixent i mantenint el mateix nivell d’eficàcia des de la línia del triple per acabar doblegant un Barça que va trobar el lideratge de Pangos, però no va trobar gaires arguments més.      

Rudy va fer entrar el Madrid en el partit amb una posada en escena espectacular. Va anotar els seus tres primers triples (3-11) i va col·locar el Barça a la contra, deixant sense pes la presència d’Heurtel i Hanga en el quintet titular. Randolph i Campazzo es van afegir al remolí blanc dels primers minuts, amb el Madrid anotant triples i dominant el rebot, una estadística que havien controlat els blaugranes en els tres partits anteriors.

Pangos, revulsiu

No va ser fins a l’entrada de Pangos que el Barça va aconseguir agafar el pols al partit. El base canadenc, en el seu partit més inspirat, es va posar a la pell d’Heurtel, l’heroi dels blaugranes durant la final, va accelerar les accions del seu equip i va liderar un parcial d’11-1 que va tornar l’equilibri al marcador (21-24).

Notícies relacionades

Pesic: «Vam caure amb orgull, ens espera un gran futur»

Viatjar a un lloc obscur

El Madrid, no obstant, va mantenir la iniciativa per Tavares, que es va convertir en un factor desequilibrant. Va desgastar el Barça en el rebot i va intimidar com mai. Kuric i Singleton van intentar afegir-se a la croada de Pangos. Però l’equip barcelonista va trobar molt a faltar peces clau com Heurtel, especialment apagat (només dos punts), Hanga o Claver, bolcats en defensa però poc resolutius atacant el cèrcol (33-37, m. 20).

Aquesta dinàmica es va mantenir en la represa, amb tot el Barça entossudit a frenar el gegant madridista, sense cap resultat. No ho va aconseguir Oriola ni tampoc va poder Tomic, al qual es va veure fos a nivell físic, tot i que els triples de Kuric i Pangos van sostenir l’esperança dels barcelonistes que van arribar a avançar-se (45-44, m. 27), tot i que no van aconseguir revertir aquesta tendència, que Causeur i Campazzo van dinamitar amb dos triples consecutius (47-55,  m.30). El cansament va acabar passant factura al Barça que, en l’últim període, es va passar més de quatre minuts sense anotar i va acabar cedint davant de Tavares, que va desactivar qualsevol intent de reacció barcelonista.