Marc Gasol: "La felicitat és sentir-me orgullós del dia a dia"

Marc Gasol torna a la selecció espanyola per afrontar l’Eurobasket (31 d’agost a 17 de setembre) després d’absentar-se en les dues últimes cites: l’Europeu del 2015 a França i els Jocs de Rio 2016. Des de l’última aparició, al Mundial d’Espanya, el 2014, la vida del Marc (Barcelona, 32 anys) ha transcorregut de forma vertiginosa. En aquest temps ha sigut pare per dues vegades (Julia el 2014, Luca aquest mateix any), ha superat una operació i una greu lesió al peu, que el va tenir vuit mesos de baixa, ha recuperat el seu lideratge als Memphis Grizzlies de la NBA i ha disputat el tercer All-Star de la seva carrera, una prova d’excel·lència. La seva tornada és un regal impagable per a Sergio Scariolo, que haurà de gestionar en aquesta ocasió absències notables en l’equip espanyol: Reyes, Rudy, Mirotic, Claver i l’última, inesperada, de Sergio Llull per una greu lesió al genoll.

–Torna a la selecció espanyola després d’una llarga absència. ¿Com ha trobat l’equip?

–L’ambient és el de sempre i és una de les claus de la selecció. És un ambient d’ambició, de positivitat, de respecte al joc, i d’amistat. El bon rotllo que hi ha entre tots es va poder comprovar en el casament de Sergio [Llull], en què vam tenir una oportunitat d’ajuntar-nos tots i va estar molt bé. Després d’estar un temps fora valores molt més el que trobes aquí, sobretot després d’una llarga lesió.

 “Trobava a faltar la selecció, és un grup de persones molt especial per a mi, amb una relació que va més enllà de l'esport”

–El seleccionador, Sergio Scariolo, afirma que mai l’havia vist tan bé físicament. 

–Tenia ganes de fer un pas endavant en l’aspecte físic. El bàsquet evoluciona i tu has d’evolucionar amb ell. He realitzat un treball especial amb Caparrós (el seu preparador personal, també en contracte amb els Grizzlies) i l’staff del Memphis Grizzlies, posant molta cura en la nutrició, en el gimnàs i també en el descans. Per un tema de longevitat i també pel bàsquet, que per a mi és important i m’ha canviat la vida.

–¿Ha superat completament la lesió al peu, que el va tenir vuit mesos fora?

–Fa temps que van desaparèixer les molèsties. Hem tingut sort perquè hi ha lesions que no acaben de curar bé, encara que compleixis tots els passos. Conec alguns casos així. Hi ha una part de sort pura que està fora del nostre control. Així que em sento afortunat. Això em fa disfrutar de certes coses a la pista que abans donava per fetes i ara valoro molt més.

–Fa poc va publicar unes fotografies a Twitter de vostè amb 16 anys i una en l’actualitat. ¿Quina era la seva intenció?

–Les vaig publicar perquè eren dues imatges molt semblants per la posició del cos, pel somriure, perquè estava jugant a bàsquet, que és el que m’agrada. No tenia una altra intenció que dir que disfruto igual ara que quan tenia 16 anys. I el dia que desaparegui això, ens haurem de preocupar.

–Com a jugador és evident que disfruta del que fa. I fora fa la impressió d’haver trobat també el seu lloc.

–Amb el temps i l’experiència valores molt més el que passa en cada moment a la pista. I el mateix pot aplicar-se a la vida familiar. Tot i que ara, com a pare, ets menys protagonista de la teva vida. Només penses en els teus fills, que ells estiguin bé, més que en tu. El seu somriure va molt per davant del teu benestar. La família és una mica l’àncora de tot. Dona estabilitat i per a mi és molta alegria perquè el carinyo que et donen els teus fills és pur, sincer.

–¿Trobava a faltar la convivència de la selecció?

–Sí, i tant. És un grup de persones molt especial per a mi, amb els quals hi ha vincles que van més enllà de l’esport. És gent a qui trobes a faltar quan ens separem i passes vuit mesos allunyat. Que et fa feliç perquè saps com són, el que senten, amb qui has  viscut moltes coses. Referents com Juanqui [Navarro] i Pau. Gent que m’ha acompanyat en algun moment com Fernando [San Emeterio], i altres que han vingut una mica després que han sigut molt importants per a mi com Sergio [Llull] i Ricky [Rubio]. I ara ja ve una altra generació que són els Willy, Juan-cho [Hernangómez], Guillem Vives...

"El Pau és el líder de la selecció . S'ho ha guanyat. Ha marcat el camí i un nivell d'exigència molt alt"

–Són els actuals campions d’Europa. Han aixecat tres dels últims quatre títols. És innegable que l’objectiu ha de ser l’or.

–Nosaltres anem per l’or. Sabem que si estem al nostre nivell, juguem bé, tenim una mica de sort i estem en el punt que hem d’estar en el moment clau, les coses sortiran bé. El que passa és que també sé que la diferència entre l’or, la plata i el bronze i passar o no a semifinals és molt petita. A vegades és un tir que no entra o un rebot que s’escapa. Són molts els petits detalls que estan fora del nostre control. Però hem d’aconseguir estar bé i sentir-nos còmodes per poder aconseguir-ho. El desig el tenim, i l’objectiu és estar. Ja veurem fins on ens porta el camí.

–Arriben al torneig amb baixes importants, però també amb molta saba nova, com els germans Hernangómez i Abrines.

–És llei de vida. És inevitable que hi hagi baixes. La primera que es va saber és la de Calderón, després les de Felipe i Rudy, Claver, Mirotic i Llull. És inevitable. El que s’ha de fer és seguir fent bé les coses en la base. Apostar pel jugador de casa, donant-li oportunitats. Juancho i Willy van haver de marxar i gairebé els han descobert a la NBA. Hem d’intentar disfrutar-los més. S’ha de ser valent per apostar pels joves. A més a més és positiu per a l’ACB i per a l’Eurolliga.

–L’última baixa que s’ha conegut, la de Llull, ha hagut de suposar una molt mala notícia per al grup.

–És dur perdre un jugador com ell, en el moment en què està. I és dur perdre’l com a jugador però també com a persona, perquè és algú que ajuda sempre el grup. A més a més, era el meu company d’habitació, i per això encara el trobaré més a faltar.

–Aquestes últimes setmanes de preparació no han sigut fàcils, ¿oi?

–Ha sigut una concentració difícil, han passat moltes coses que no són normals i que han sigut dures per al grup. Però intentem sobreposar-nos ajudant-nos entre tots, parlant amb la família i mirant cap endavant.

–La presència de Navarro en la llista de Scariolo ha generat certa controvèrsia. El capità blaugrana ha anunciat que aquesta és la seva última aparició. ¿Què pot aportar?

–Caràcter i saber estar. És un desencallador en atac, un generador de joc. Potser ja no està per jugar 35 minuts, però és molt especial. És aquí des del 2000. Ha marcat un abans i un després. És un jugador únic i no el tornarem a disfrutar, i si té el compromís de ser aquí, se li ha de donar l’oportunitat. Crec, a més, que venir a la selecció a ell li aporta molt i més després d’un any al Barça com el que ha viscut, un any que ha sigut un cataclisme, en què ha acceptat tot els rols que li han donat, no ha aixecat la veu i sempre ha defensat el grup.

–L’altre referent indiscutible és el seu germà Pau, que ha completat una altra esplèndida temporada als Spurs, pels quals ha renovat tres temporades més. Sembla incombustible als 37 anys.

–Així és. Ve d’una altra gran temporada. Segueix disfrutant del que fa. Li agrada molt. Per a mi, és el millor jugador FIBA que he vist. És el líder d’aquesta selecció. Té molta responsabilitat, però se l’ha guanyat. El Pau ha marcat un camí, una manera de fer, un nivell d’exigència, que a tots, inclòs a mi, ens ha anat molt bé. Ens exigim l’un a l’altre i sabem que no podem abaixar el llistó, perquè ens tenim ganes, esportivament parlant.

–Vostè també ha jugat a un gran nivell aquesta temporada a la NBA i el premi ha sigut que l’escullin per tercera vegada per a l’All-Star.

–Ha sigut un bon any, però la meva felicitat no depèn del fet que la gent m’ho reconegui o no. Tu has de seguir fent la teva feina igual. Hi haurà anys que succeirà i altres en què la tendència canviarà. Per a mi la felicitat depèn més de la feina diària. És sentir-se orgullós i satisfet del dia a dia.

“Estic davant l'any més important a Memphis des que vaig arribar a la NBA. Dictarà el futur”

–Els Grizzlies es van classificar per als play-off però van caure en primera ronda davant els Spurs. ¿Quina valoració fa de tot plegat?

–Que Memphis guanyi 44 partits a mi no em serveix. La meva exigència és més gran i hem de seguir avançant en aquest camí, perquè la lliga és cada vegada més forta i hem de fer un pas endavant. Si no, anem malament.

Notícies relacionades

Viatjar a un lloc obscur

El Mundial de bàsquet: Alemanya s’instal·la al cim del món

–Aquest estiu s’ha rumorejat l’interès dels Celtics per contractar-lo i han abandonat Memphis peces clau com Randolph, Carter i Allen ¿Es replanteja el seu futur als Grizzlies? 

–La marxa de jugadors sap greu perquè és gent amb la qual has conviscut i has passat mil experiències, però al final és llei de vida  Però s’ha de mantenir un bloc, un grup jove de jugadors, un grup especial, que ja veurem si funciona. Segurament estic davant de l’any més important que he viscut a Memphis com a jugador. Crec que dictarà el futur. Me’l prenc com el més important. Hem de veure on som i on podem arribar.