Anar al contingut

BÀSQUET

Aíto: "M'he jubilat dues vegades i em tornaré a desjubilar"

El tècnic madrileny, de 70 anys, afegeix un altre capítol a la seva esplèndida carrera amb el seu fitxatge per l'Alba Berlín

Luis Mendiola

JOAN CORTADELLAS

Aíto: "M'he jubilat dues vegades i em tornaré a desjubilar"
Aíto: "M'he jubilat dues vegades i em tornaré a desjubilar"

/

Allunyat d’una manera de fer convencional durant la seva excepcional carrera, Aíto García Reneses (Madrid, 1946) ha tornat a sorprendre tothom acceptant una oferta de l’Alba Berlín per entrenar a la Lliga alemanya aquesta pròxima temporada. A l’edat en què molts disfruten de la seva jubilació, 70 anys, el tècnic madrileny va assegurar que preserva tota la il·lusió per la seva professió i la passió pel bàsquet en una entrevista amb EL PERIÓDICO. El veterà tècnic, que es manté en forma i gairebé no llueix arrugues a la cara, està a punt per afegir una nova experiència a una llarga trajectòria, que l’ha portat per les banquetes del Cotonificio, el Joventut, el Barça, l’Unicaja, el Sevilla i el Gran Canària.

–¿Què l’ha convençut per acceptar l’oferta de l’Alba?
–El meu retorn no és una cosa premeditada. Vaig deixar d’entrenar el Gran Canària després de passar-hi dos bons anys. I a partir de llavors la vida va seguir. Les coses han anat així. Ja m’he jubilat dues vegades i ara em tornaré a desjubilar. Ja veurem quant dura.

–¿Què vol dir?
–Que mantinc la il·lusió pel bàsquet i la il·lusió per entrenar.

–Ha superat els 1.000 partits a la Lliga, l’ACB l’ha homenatjat pels seus 50 anys a la Lliga. Amb una carrera tan extensa, es podria dir que ja ho ha viscut tot i que ha aconseguit el reconeixement que durant anys se li havia discutit.
–Primer de tot he d’agrair a l’ACB que fes l’homenatge en vida, que és un tema que hauria de passar més sovint. Perquè normalment els homenatges es fan quan la gent ja s’ha retirat o fins i tot mort. I sí, és veritat, al llarg dels últims anys sembla que ho he fet tot bé, quan hi havia moments en què semblava que tot el que feia estava malament.

–En la seva carrera tampoc havia viscut una experiència a l’estranger. ¿Per què ara?
–Quan entrenava el Coto, el Joventut o el Barça vaig tenir ofertes per sortir de molts llocs, però com que em trobava a gust, no em plantejava considerar cap de les ofertes. Ara em sembla un tema atractiu per la novetat d’anar fora i per poder aportar alguna cosa a l’Alba i al bàsquet alemany. Això em motiva.

–El seu carnet diu que té 70 anys. ¿Què li diu el seu cap?
–Doncs probablement també que en tinc 70. Jo em trobo bé, en tinc ganes. Tampoc és que vagi a fer una marató. Afortunadament em trobo bé físicament i el cap em va una miqueta més lent que fa uns anys, però l’experiència ho compensa una mica tot.

–Es pot interpretar la seva decisió d’anar-se’n a l’Alba com un punt de rebel·lia per sortir del que està establert.
–No és rebel·lia, sinó una cosa que em venia de gust, que puc fer i la faig.

–¿Afronta aquesta aventura en solitari?
–No. M’acompanya la meva parella, la Mariona, i també ve Israel González, que és l’entrenador que havia tingut d’ajudant a Gran Canària, cosa que suposa un avantatge perquè entén l’estil de bàsquet que jo pretenc i ajuda a treballar en la línia que vull.

–Després d’un any d’estar allunyat de les pistes, ¿trobava a faltar l’adrenalina?
–No sé si tant l’adrenalina com una mica el que he fet sempre, perquè encara que he seguit fent coses que tenien a veure amb el bàsquet, no és el mateix que estar en un equip.

–Entre aquests temes relacionats amb el bàsquet hi ha la seva fundació. ¿Què el porta a crear-la?
–La idea fonamental és ajudar els estudiants que no tenen l’oportunitat de jugar a bàsquet per falta de recursos econòmics. La segona part del projecte no s’ha posat encara en marxa: és ajudar els jugadors amb cert nivell i ganes, que no es quedin només amb el bàsquet sinó ajudar-los a estudiar, donar-los beques, etcètera.

–Una de les idees que intenta impulsar és la lliga universitària.

–Així és. En aquests moments molts jugadors que acaben de júnior no estan preparats per fer el salt a professional. Aquesta transició falla. Aquí és on quadra una lliga universitària, de jugadors de 18 a 22 anys. I a més és un tema molt interessant per a les mateixes universitats. Bàsicament perquè crearia un vincle de la universitat amb l’estudiant. Aquest vincle és una propaganda per a la universitat. És bo formativament i té una rellevància. I també és una manera d’acostar l’esport a la universitat. És recórrer un camí que necessitarà un temps però serà pioner a Europa.

–¿Quina anàlisi fa del bàsquet espanyol?
–Hi ha una dificultat gran: que la NBA cada vegada paga més i s’emporta més jugadors projecte, que no han acabat de triomfar i això debilita molt el nostre bàsquet. En qualsevol cas el que s’ha de fer és continuar treballant i quan la situació econòmica no sigui veure que un partit de play-off de la NBA costi el mateix que un abonament dels nostres clubs, puguem equilibrar una miqueta la situació. I mentrestant intentar acords, que són imprescindibles, entre la FIBA, l’ACB, la Federació, l’Eurolliga, la NBA. Que tots cedeixin una mica i no tirin cadascú pel seu propi camí.

–Per les seves mans hi han passat alguns dels millors joves. ¿Quin és el que més l’ha impactat?
–En una època comptava els jugadors que arribaven a ser internacionals que començaven amb el meu club, com Jiménez o Costa al Coto, Montero, Jofresa i Villacampa al Joventut, etcètera. Després, en un moment concret, vaig canviar i em vaig marcar els que anaven a la NBA en un lloc significatiu. Es dona la circumstància que el número 3 va ser Pau Gasol; el número 5 va ser Ricky Rubio, el número 4 va ser Porzingis i que tots tenen una característica comuna: el seu bon cap. Això ho ressalto perquè els joves sàpiguen que no només s’ha de ser bo jugant a bàsquet, sinó que s’ha de ser bo intel·lectualment per saber-se comportar, entendre els companys, respectar el rival, els àrbitres…. I això és molt més fàcil des d’una bona formació.

–Arriba a l’Alba amb Sikma i Grigonis, dos jugadors procedents de l’ACB. ¿Quins objectius es marca en la seva etapa a Berlín?
–Encara no conec bé tota la plantilla. Però és un club sòlid que pot millorar si fa les coses correctament. Amb un gran pavelló, es pot créixer en aficionats i veure millor encara el futur, hi ha marge de millora. La meva idea és millorar no només des del punt de vista tècnic, sinó també ajudar que ho faci tot el club.