L’Hospitalet es desmarca de la densificació: demana reduir les vivendes projectades en el full de ruta de l'àrea de Barcelona

És la segona vegada que el PSC i ERC van a l’uníson en aquesta qüestió. Malgrat que els dos grups governen plegats, junt amb els Comuns i Junts, en l’AMB, el febrer passat els consellers de l’Hospitalet de Llobregat dels dos partits –que inclouen l’alcalde David Quirós (PSC), Jesús Husillos (PSC), David Gómez (PSC) i Jaume Graells (ERC)– es van abstenir en l’aprovació inicial del PDUM.

El motiu de l’abstenció va ser que l’AMB no havia estimat abans d’aquesta segona aprovació inicial part de les al·legacions hospitalenques, que fan referència a reduir la pressió edificatòria futura en àrees de la ciutat ja tensionades per la pressió demogràfica, com l’entorn de l’intercanviador de la Torrassa, la rambla de Just Oliveras i els laterals de l’R2 de Rodalies al seu pas pels barris de Gornal i Bellvitge.

"Quan el president [Salvador Illa] parla de densificar, li he de dir que a l’Hospitalet som els alumnes avantatjats", va ironitzar l’alcalde Quirós en el recent I Fòrum Municipalisme organitzat per EL PERIÓDICO. De fet, Quirós va tornar a parlar d’"esponjar" per guanyar espai públic a la ciutat, seguint així el camí oposat que entreveu bona part de la metròpolis.

Rebaixar l’edificabilitat

Una de les qüestions clau que demana l’Hospitalet en les seves al·legacions és eliminar diverses àrees d’oportunitat metropolitana (AOM), que, apunten fonts del consistori, si es declaren restaran competències a l’Ajuntament per a la planificació urbanística de la ciutat. Entre aquestes, sol·licita eliminar l’AOM Hospitalet Central, un àmbit condicionat al cobriment de les vies de tren de Rodalies i que l’Ajuntament remarca que no compta amb prou espai per a nous creixements, siguin residencials siguin d’activitat econòmica. Per motius molt similars, demana també suprimir l’AOM Santa Eulàlia, que planteja construir equipaments en un espai d’alta densitat i on, una vegada es cobreixin també les vies del ferrocarril, l’administració hospitalenca planifica el desenvolupament d’una nova zona verda.

Un dels punts clau és l’AOM Gornal-Bellvitge, un àmbit que s’estén al llarg de les vies de tren de l’R2 Sud. En aquest espai es planifica la construcció de gairebé 2.000 nous habitatges. Així, l’Ajuntament sol·licita que s’elimini tot el nou terreny residencial previst i remarca la necessitat d’intensificar els usos més productius. En altres zones de la ciutat, el consistori reclama mantenir el parc dels Ocellets, a la Florida, i el mercat del Torrent Gornal i evitar així noves construccions a l’àrea més densa d’Europa.

Les peticions del consistori coincideixen en gran mesura amb les del grup ERC-EUiA. "L’Hospitalet no pot continuar assumint més pressió urbanística mentre altres municipis de l’àrea metropolitana no assumeixen la mateixa responsabilitat en habitatge, espai públic i cohesió social", assenyala el líder dels republicans, Jaume Graells. Municipis com Sant Cugat ja han manifestat el seu rebuig respecte a la possibilitat de densificar els seus respectius termes municipals.Les peticions del consistori coincideixen en gran mesura amb les del grup ERC-EUiA. "L’Hospitalet no pot continuar assumint més pressió urbanística mentre altres municipis de l’àrea metropolitana no assumeixen la mateixa responsabilitat en vivenda, espai públic i cohesió social", assenyala el líder dels republicans, Jaume Graells. Tot i que la formació no assenyala cap urbs en concret, municipis com Sant Cugat ja han manifestat el seu rebuig de la possibilitat de densificar els seus respectius termes municipals.

ERC denuncia que bona part del planejament hospitalenc es fonamenti en el soterrament i cobriment de les vies de tren, un macroprojecte que l’Hospitalet reclama des de fa dècades, però que continua sense calendari ni finançament. "Necessitem reequilibrar la metròpoli, recuperar espai públic, més i millors espais verds, garantir habitatges dignes i posar la salut urbana i la cohesió social al centre de la planificació", afirma el portaveu republicà.A més, ERC denuncia que bona part del planejament hospitalenc es fonament en el soterrament i cobriment de les vies de tren, un macroprojecte que l’Hospitalet reclama des de fa dècades, però que continua sense calendari ni finançament. "Necessitem reequilibrar la metròpoli, recuperar espai públic, més i millors espais verds, garantir vivendes dignes i posar la salut urbana i la cohesió social al centre de la planificació", afirma el portaveu republicà.

El futur de Can Rigalt

Notícies relacionades

Barcelona imposa gairebé 1.000 multes per passejar gossos sense corretja després de dos anys i mig de veto

BCN adjudica a Acsa el manteniment del Parc del Fòrum

Un altre dels àmbits on el consistori hospitalenc ha posat el focus en les seves al·legacions és el de Can Rigalt. En aquest espai, fronterer amb Esplugues i Barcelona, es projecta construir el nou Hospital Clínic i que l’àrea, pendent des de fa dècades d’una renovació, s’acabi de desenvolupar. A més del nou Clínic, s’inclouen nous habitatges, tot i que el mateix Quirós ja ha indicat que el seu govern busca reduir l’edificabilitat.Un altre dels àmbits en els quals el consistori hospitalenc ha posat el focus en les seves al·legacions és el de Can Rigalt. En aquest espai, fronterer amb Esplugues i Barcelona, es projecta construir el nou Hospital Clínic i que l’àrea, pendent des de fa dècades d’una renovació, acabi de desenvolupar-se. En aquest espai, a més del nou Clínic, també s’hi inclouen noves vivendes, tot i que el mateix Quirós ja ha assenyalat anteriorment que el seu govern busca reduir l’edificabilitat.

Fonts municipals assenyalen que les peticions del consistori s’hauran de plasmar en el PDU que desenvolupa el Consorci del Clínic, però que les al·legacions busquen que els dos plans estiguin alineats. A més de reduir els pisos previstos, l’Ajuntament aspira a consolidar un mínim del 60% de sostre edificable destinat a activitat econòmica i a "dinamitzar l’espai" amb nous equipaments i zones verdes que l’administració local reclama que se situïn al costat de la carretera de Collblanc.En aquest cas, fonts municipals assenyalen que les peticions del consistori, en realitat, s’hauran de plasmar en el PDU que desenvolupa el Consorci del Clínic, però que les al·legacions busquen que els dos plans estiguin alineats. Així, a més de reduir els pisos previstos, l’ajuntament aspira a consolidar un mínim del 60% de sostre edificable destinat a activitat econòmica i a "dinamitzar l’espai" amb nous equipaments i zones verdes que l’administració local reclama que se situïn al costat de la carretera de Collblanc.