BCN s’acosta a Madrid en innovació gràcies a la investigació i la tecnologia

Barcelona i la seva conurbació treballen per refermar-se com el principal pol d’innovació i investigació del sud d’Europa. Grans projectes a 10, 15 o 20 anys vista busquen generar un ecosistema més que propici per reorientar, en part, el model econòmic. El futur Hospital Clínic a la Diagonal, el clúster biomèdic de l’Hospitalet o el pol científic de la Ciutadella són alguns dels principals exemples. Mentre es cuinen aquestes apostes, un estudi liderat per la Fundació Cotec i el think tank d’urbanisme Trescientosmil reflecteix com la Barcelona metropolitana ha millorat en innovació des del 2022.

L’àrea funcional de Madrid –inclou la Comunitat de Madrid i la província de Guadalajara i agrupa uns 7,5 milions d’habitants– es manté com la regió líder, però l’àrea de Barcelona –que integra la Gran Barcelona dels 5,5 milions de persones– ha retallat distàncies en els últims anys i pràcticament empata amb la capital espanyola –Madrid té una nota de mitjana sobre 10 de 8,84 i Barcelona, de 8,83– en l’índex local de la innovació (ILI) desenvolupat per les dues entitats. Amb dades de l’any 2024, les últimes analitzades, únicament València, amb un 8,35, s’acosta a les dues principals ciutats d’Espanya.

Malgrat que el gruix de la innovació ve del coneixement científic i el desenvolupament tecnològic, des de Cotec remarquen que busquen ampliar la mirada. Per això, posen també en el focus en innovació en l’àmbit d’educació o del sector públic i, en aquest últim apartat, avancen que, de cara a futures edicions de l’estudi, busquen incloure en l’índex una variable que mesuri la sensibilitat a la innovació dels contractes públics. "Tenim una metodologia per intentar aproximar en quina mesura la contractació pública de béns i serveis incorpora el criteri de la innovació, més enllà del criteri del preu", assenyala.

Aquest índex, a través de cinc eixos temàtics –inversió, empresa, investigació, educació i ocupació– avalua la capacitat de cadascuna de les 59 regions funcionals en les quals Cotec i Trescientosmil divideixen el territori espanyol per "generar i sostenir un ecosistema d’innovació dinàmic". L’arquitecte Pablo Martínez, fundador de Trescientosmil, explica que per a la divisió territorial han utilitzat una metodologia pionera.

Inversió i resultats

Des de Cotec assenyalen que, a diferència d’altres sistemes de mesurament d’innovació europeus, el seu mesura la inversió de cada regió i la vincula amb els resultats que s’obtenen. Així doncs, mentre que en les anàlisis europees la capacitat econòmica de cada regió defineix en gran manera els resultats, en l’estudi amb Trescientosmil també es mesura el resultat obtingut amb aquesta inversió. D’aquesta manera, una zona que no inverteixi gaire però aconsegueixi bons resultats aconseguirà una bona qualificació.

En el cas de Madrid i Barcelona, totes dues inverteixen molt i aconsegueixen resultats, cosa que les porta a ser a dalt de la llista. Amb tot, en dos anys, Barcelona ha passat de la tercera posició espanyola a la segona i pràcticament ha arribat a la primera, Madrid.

Malgrat que Barcelona treu almenys un notable de valoració en totes les categories, les millors notes les rep en els apartats d’ocupació i tecnologia –10, primera ciutat del rànquing empatada amb Madrid– i investigació –9,37, segona de la llista. És l’apartat d’investigació el que reflecteix una diferència més gran entre Barcelona i Madrid: mentre la primera ha mantingut la seva posició respecte al 2022, la capital d’Espanya –amb una nota mitjana de 7,96– ha caigut quatre llocs i s’ha relegat a la cinquena plaça. En aquest àmbit s’analitzen, per exemple, la quantitat de sol·licituds de patents generades, el nombre d’articles científics publicats o la capacitat de captar pressupost de programes d’investigació.

Un informe recent de la Cambra de Comerç i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ja destacava que, entre el 2020 i el 2024, 23 nous pols empresarials vinculats al sector de la salut s’han instal·lat a la capital catalana i la seva conurbació amb la consegüent creació de 5.000 nous llocs de treball. Un altre informe publicat el febrer d’aquest any, impulsat per Mobile World Capital Barcelona i Acció, també va constatar el creixement en els últims anys del sector tecnològic català, que ja ocupa gairebé 40.100 professionals, un 10% més que el 2024.

Notícies relacionades

Barcelona llança una estratègia per impulsar i internacionalitzar l’economia blava amb 150 milions fins al 2030

El creixement de Barcelona frena i es basa en la immigració davant una natalitat ínfima i la fuga de joves

A banda de mantenir el seu estatus en ocupació i recerca, Barcelona ha aconseguit escalar posicions en l’àmbit d’empresa –que avalua, per exemple, empreses i start-ups qualificades com a innovadores en la companyia pública ENISA–, en el qual puja tres llocs i es col·loca segon per darrere de Madrid, i d’educació, on passa de l’onzè lloc el 2022 al setè. Madrid també ha aconseguit pujades en els àmbits d’empresa i educació, però, al seu torn, ha tingut caigudes en matèria d’inversió i investigació.

Més enllà de les diferències entre les dues principals ciutats espanyoles, des de Trescientosmil i Cotec parlen d’un creixement generalitzat arreu d’Espanya en matèria d’innovació. Una arrencada que, considera Aleix Pons, director d’Economia i Finances de la Fundació Cotec, podria estar molt vinculada a la injecció que han suposat els fons europeus.