Un terç dels mercats de BCN reben ajudes per pagar factures

Els mercats que tenen almenys una cinquena part de la seva superfície amb parades tancades i sense activitat comercial van augmentar a Barcelona l’any passat. El balanç de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona –dependent de l’Ajuntament – revela un repunt dels establiments buits. A més, això comporta també que el consistori assumeixi costos per alleujar un terç dels mercats de la capital per la quantitat d’espais inactius a les seves instal·lacions.

La normativa municipal deslliura de certs desemborsaments els comerciants dels mercats quan el 20% o més de la zona de venda està deserta. En aquest supòsit, el consistori es fa càrrec del pagament dels consums d’aigua i llum de l’edifici, els costos de manteniment i altres serveis en la part proporcional a l’àrea que es manté inoperativa. Es procura així descarregar els venedors d’una quantitat excessiva per les despeses comunes que han de repartir-se.

"A finals del 2025, 14 mercats rebien aquest suport per sobrepassar el 20% de la seva superfície comercial vacant", quantifica l’Ajuntament. Correspon al 32,5% de les 43 places de la ciutat i supera el recompte de les que van requerir ajuda per sufragar factures el 2024. Llavors, es va auxiliar 11 mercats per depassar la proporció que les ordenances fiscals fixen com a mínim per socórrer els venedors allotjats en unes dependències amb excés d’espais vacants.

Els mercats amb més d’una cinquena part de la seva parcel·la comercial desocupada a finals del 2024 eren els de la Barceloneta, Bon Pastor, Canyelles, Ciutat Meridiana, Concepció, Estrella, la Marina, Mercè, Montserrat, Sant Martí i Trinitat. Aquestes dependències seguien en la mateixa situació a l’acabar el 2025, a la qual es van afegir els mercats del Besòs, la Guineueta i Lesseps.

Buit temporal

Les despeses de què l’Ajuntament es responsabilitza varien en funció de l’extensió deserta a cada mercat. El consistori detalla que cobreix des d’un 23,67% dels dispendis ordinaris del mercat del Besòs fins a un 63,25% a Ciutat Meridiana, equivalent als metres quadrats en què no tenen proposta comercial.

L’Institut Municipal de Mercats afirma que, "en la majoria de casos, aquesta superfície vacant sovint és temporal i vinculada a obres, transformacions o situacions conjunturals i transitòries". L’organisme ho associa sobretot amb remodelacions de les dependències, "de manera que es recuperen llicències que permeten fer altres operacions comercials per reconfigurar la sala de vendes o introduir nous operadors, com autoserveis o restaurants", assenyala aquest ens.

L’institut afegeix que, en altres casos, el buit apreciable en instal·lacions que necessiten recolzament econòmic és "fruit de la recta final de la vida d’un mercat" pendent de ressituar-se en un nou immoble. Assenyala que, en aquesta circumstància, sol passar que "només queden actius els establiments que es traslladaran al nou equipament". Diu que, després de la mudança, "la situació es normalitza i el percentatge de vacants és mínim".

Remarca l’exemple del mercat de Montserrat, que va estrenar el seu actual edifici a finals de març, després de quatre anys de retards, i ha pogut engrandir l’oferta que ofereix. "Fa unes setmanes, tenia poc més del 80% de la superfície vacant i, des de la inauguració, està a més del 90% d’ocupació, amb només un establiment vacant", diu l’institut de mercats.

Menys establiments

Així mateix, la xifra de parades que tenen la seva persiana abaixada ha crescut en els últims anys. Segons estadístiques de l’institut de mercats, els negocis tancats i susceptibles de ser reoberts –per no preveure’s que es desmantellin– van baixar de 75 a 48 entre el 2022 i el 2023, però el descens es va revertir en els dos anys següents. Constaven 74 comerços buits als mercats el 2024 i 76 el 2025.

Hi ha hagut registres encara més elevats en l’última dècada: es van comptabilitzar 167 negocis inactius el 2015 i 93 el 2021. L’any passat, es van concedir 23 parades per subhasta i negociacions directes; al mateix temps, es van traspassar 138 establiments. L’índex de renovació es va situar en el 8,71%, el més alt en els últims 17 anys. L’institut veu reflectit a l’indicador una "reactivació clara" dels mercats, amb un "increment tant de traspassos com d’adjudicacions", tot i que 62 dels 76 locals subhastats mesos enrere no van trobar aspirants que licitessin per ells.

Notícies relacionades

Els diumenges de botigues obertes arrenquen amb bona acollida

La quarta edició de la Can We Run reuneix mil corredors i els seus gossos

L’Ajuntament recalca que les botigues amb la persiana abaixada als mercats el 31 de desembre del 2025 "representa només el 4,11%" dels 1.848 establiments existents. El nombre de parades disponibles sol decaure any rere any. Els mercats agrupaven 2.846 comerços el 2008 i eren 2.104 el 2020 (gairebé un 13% més que en l’actualitat).

La construcció de nous equipaments amb menys parades, les reformes per eixamplar passadissos i muntar aules de cuina o taquilles de recollida de compres online i la fusió d’establiments per crear-ne d’altres de més mida expliquen la reducció de botigues als mercats. Tot i que decau la xifra total, s’incrementa la superfície comercial de la xarxa, al passar de 108.768 metres quadrats el 2010 a 126.208 metres quadrats l’any passat.