El Moll de la Fusta de Barcelona rehabilitarà les seves cinc pèrgoles per acollir usos ciutadans, jocs i un únic bar

El port ja ha fet els primers passos per a la reconversió del passeig, a fi que no sigui només una zona de passada. Es tracta d’una actuació amb diferents fases. Per començar, ja ha completat tots els tràmits per iniciar la rehabilitació de les estructures de fusta, danyades pel pas del temps i la seva exposició a la intempèrie.

Per a l’estiu

Així mateix, aquesta mateixa setmana ha aprovat també portar a terme la següent intervenció, cobrir les estructures per poder crear ombres. Recórrer el Moll de la Fusta, l’itinerari natural per anar des de Colom cap a la Barceloneta o Via Laietana, pot resultar molt dur en moments de màxima radiació solar. La prioritat és crear refugis climàtics i guanyar confortabilitat aprofitant que ja existeixen aquestes emblemàtiques estructures. El desig del port és intentar poder arribar a temps perquè estiguin llestos a l’estiu, explica el director del Port Vell, David Pino. Amb això, es preveu que el passeig comenci a guanyar vida.

El tercer pas, el que marcarà més el canvi de l’actual passeig, serà dotar d’activitat tot el conjunt. El port treballa juntament amb l’ajuntament en la definició d’usos ciutadans, esportius i culturals. Encara per acabar de concretar, la idea és que es tracti d’una zona amb jocs, ludoteca i armaris amb llibres. També activitats esportives. En definitiva, convertir el lloc en «un espai en el qual estar i en el qual passin coses», assenyala Pino. Per explicar-ho, es remet a la plaça de les Glòries, on hi ha, per exemple, una biblioteca de jocs a lliure disposició i taules perquè el públic familiar passi una bona estona a l’aire lliure.

Caldrà buscar, això sí, qui podrà gestionar de forma adequada les noves activitats, sigui una entitat o el districte. Una altra possibilitat és que l ’adjudicatari de l’ únic bar que es preveu a tot el passeig se n’encarregui. Així mateix, al costat d’una de les cinc pèrgoles, la que s’ubica davant de la plaça del Duc de Medinaceli, es reformarà el petit espai de jocs infantils perquè guanyi més envergadura. L’objectiu és que estigui tot a punt a finals d’any.

Canviarà així de nou un passeig que, des de la seva creació, ha viscut dues etapes molt diferenciades. Per a moltes persones joves o arribades a la ciutat en els últims anys, es tracta d’un simple lloc de passada a la façana marítima amb unes estructures ondulades de fusta. Però per a les generacions que van viureles Olimpíades, el moll estarà sempre relacionat amb els restaurants que acollien, com recorda La Gamba – o escamarlán – gegant d’ Alfredo Arribas i Mariscal, que continua reposant sobre una de les pèrgoles.

El passeig va néixer amb l ’anomenada ‘obertura al mar’ de la ciutat, com un balcó que discorria paral·lel al moll, i sota el qual passa el tràfic de la Ronda Litoral. El 1988 l’ajuntament va atorgar en concessió per deu anys l’explotació en aquest lloc a cinc locals. Es van elevar llavors les cinc estructures per acollir restaurants amb terrassa: el Blau Marí, el Districte Maritimo, el Traffic, la Cerveseria del Moll i el Gambrinus, sobre el qual es va posar el popular crustaci.

Notícies relacionades

Matsuri Barcelona 2026: el gran festival japonès torna amb música, espectacles i menjar tradicional al costat del mar

Outlet de K-Beauty a Barcelona: productes des d’1,50 € en aquesta botiga de MiiN per un sol dia

El soroll del tràfic i l’obertura de nova oferta d’oci al Maremagnum i voltants va portar al declivi dels locals, després d’intentar abans altres activitats d’oci nocturn. L’ajuntament no va renovar la concessió i, després de només una dècada d’activitat, l’espai va passar a convertir-se en un passeig sense activitats fixes.

Al desmantellar els locals, es van mantenir els pilars i l’ estructura que sostenia les cobertes. L’ajuntament es va quedar amb La Gamba de Arribas i Mariscal i, després d’una restauració i a petició del seu dissenyador, la va tornar a col·locar el 2004 sobre la mateixa estructura que havia pertangut al Gambrinus.