Llamalítica, l’empresa catalana d’IA per a sanitaris

Llamalítica col·labora amb Telefónica; per exemple, al Summa –el servei d’ambulàncies de la Comunitat de Madrid–, fent la transcripció de les trucades d’emergències per alliberar els operadors, metges i personal sanitari d’haver de prendre notes. "I estem treballant perquè les ambulàncies no hagin d’anotar res durant les assistències", assegura Llordachs. A més, a Castella i Lleó, aquesta empresa emergent –al costat de l’empresa Stacks Cegedim– està desplegant per als 2.509 metges d’atenció primària solucions que els permetin "estalviar temps" mentre atenen els pacients. "Per exemple, resums d’història clínica, comparació de proves de laboratori, interaccions farmacològiques de forma automàtica i aplicació de models predictius de risc crònic", il·lustra Llordachs, barceloní nascut el 1968.

Malgrat la seva curta història, Llamalítica ja ha tingut diversos reconeixements. La Fundació Impulsa Talentum li va concedir el 2024 el premi Talent 2024 en la categoria de sanitat. I aquest any ha quedat finalista dels premis EmprendeXXI a Catalunya.

El logo de l’empresa és una flama i rendeix homenatge a l’acrònim de Large Language Model –model de llenguatge de gran mida–, un tipus d’algoritme d’IA que utilitza tècniques d’aprenentatge profund i grans volums de dades per comprendre, resumir, generar i predir nou contingut. És el que es denomina IA agèntica.

"El gran avantatge d’aquesta tecnologia és que es pot integrar dins dels fluxos de treball dels sanitaris", explica Llordachs. La particularitat d’aquesta empresa és que és "d’aquí", una cosa "que no sempre es valora". "És important perquè estem adaptats a la manera de fer les coses aquí, a la manera de parlar d’aquí: tot el que ve dels EUA arriba amb un biaix americà, i aquí sempre cal adaptar-se".

Però Llordachs assenyala un altre avantatge d’aquesta empresa: l’entorn sociopolític. "Molta de la intel·ligència artificial amb què treballa part de la nostra competència depèn de proveïdors nord-americans i no sabem si això pot acabar sent un problema. Per si hi hagués algun conflicte amb els EUA, Europa necessita tenir sobirania tecnològica, no només de la dada, sinó també sobre la IA. Les nostres solucions permeten això: autonomia a escala europea, nacional, local i fins i tot hospitalària", explica aquest metge, que fa "molts anys" que no treballa com a tal.

Llamalítica ja és present en diversos centres de salut i hospitals de tot Espanya. Un dels clients és l’Hospital de Calella. "Tenim molt bona relació amb aquest hospital. Tant és així, que hem ampliat l’abast de la IA a l’atenció domiciliària", explica. Al febrer va ser notícia que la IA que transcriu la conversa entre el metge i el pacient feia el salt del CAP a l’atenció domiciliària al Maresme i ha sigut de la mà de Llamalítica. "Quan els equips van a domicili a atendre persones grans o pacients fràgils, la intel·ligència artificial va prenent nota de les dades, del que passa i de tot el que es va comentant durant la visita".

"Continuïtat assistencial"

Notícies relacionades

L’afluència massiva de compradors de l’Swatch x Audemars Piguet impedeix obrir les seves dues botigues a Barcelona

El pare Faustin, rector de Sant Agustí: «Omella em va dir al setembre que havíem d’arreglar l’església per si venia el Papa»

"La importància de la intel·ligència artificial en la sanitat és enorme. Jo era metge, fa anys. Abans, a la consulta, hi havia un administratiu que anava prenent dades. Era una tasca molt útil perquè permetia continuïtat assistencial, registre, codificació de patologies i, a partir d’aquí, investigació i millora. Però al principi això ho feien persones", rememora Llordachs. Tota aquesta tasca ha acabat recaient "sobre els sanitaris". Però ara la IA permet que el metge "torni a dedicar-se a fer de metge". I ho fa, a més, en un context de "dèficit estructural" de facultatius: "Falta un 10% de metges i per formar un metge cal anys".

Amb tot, Llordachs és un emprenedor nat. Dels primers que van creure en el potencial d’internet. El 2007, va crear junt amb Albert Armengol i David Díaz la pàgina web sanitària Doctoralia. "Volíem que hi hagués més accessibilitat als metges. Igual que una persona podia buscar restaurants o qualsevol altre servei a internet, pensàvem que també hi havia de poder buscar metges i reservar cita, una cosa que llavors era bastant nova. Ho vam intentar diverses vegades i a la tercera va sortir", recorda.