Un ‘boom’ de comandes després de la sequera dificulta la reposició d’arbres
Barcelona i altres ciutats topen amb problemes de subministrament de varietats molt sol·licitades i exemplars amb troncs gruixuts per suplir la vegetació arrasada per dos anys amb escassetat de pluges i restriccions en el consum d’aigua.
Entre les víctimes que es va cobrar, l’última sequera a Catalunya es va acarnissar amb l’arbratge de ciutats i pobles. Només a Barcelona en van morir 7.500 exemplars mentre les restriccions hídriques es van mantenir vigents entre el febrer del 2023 i l’abril del 2025. Amb la fi de les limitacions al consum d’aigua fa un any, les comandes dels ajuntaments als vivers catalans van créixer per reposar la vegetació perduda. La sembra ha sigut intensa en els últims mesos: a finals del 2025, la capital catalana havia reemplaçat 5.200 arbres abatuts per la temporada gairebé sense pluja i, a finals d’abril, eren uns 7.000, a prop del 93% dels que van ser arrasats. No obstant, no tot el que es va perdre s’ha pogut substituir encara a l’àrea de Barcelona. De fet, la capital i altres municipis han topat amb dificultats per proveir-se dels arbres que han requerit per esborrar el rastre de la sequera als carrers.
"Tenim problemes de subministrament, n’estem intentant comprar però no ens subministren tots els que demanem", va explicar el director d’espai públic del districte de Sant Martí, Joan Carles Altamirano, en un consell de barri a principis d’abril. Va exposar que el consistori va sol·licitar "un nombre elevat d’arbres quan va acabar la sequera", però va afirmar que hi ha hagut escassetat d’exemplars: "Vam intentar comprar arbres per replantar i als vivers se’ls n’havia mort una gran quantitat; a més, tots els ajuntaments estaven intentant comprar arbres alhora, amb la qual cosa n’hi havia molts menys dels que els ajuntaments estaven intentant comprar".
"Hi ha hagut un problema de falta d’estoc d’algunes varietats i, en algun cas, s’han esgotat", coincideix el president del Gremi de Jardineria de Catalunya, Miquel Marín. Afegeix que la "falta de planificació" també contribueix al fet que no predominin certes classes d’arbre. "Els viveristes assumeixen un risc preparant unes espècies sense un altre criteri que la seva intuïció", recalca. "La seva temporada comença cap a l’octubre i ara s’acaba –il·lustra–. Si m’encarreguen un projecte a l’octubre, em preocuparé per localitzar 20 arbres d’un determinat tipus però, actualment, és fàcil no poder aconseguir tot el que es demana".
"Hi ha set o vuit varietats que tothom busca en aquest moment", apunta el president de la Federació d’Agricultors Viveristes de Catalunya, David Borda. Infereix que, "si tothom busca el mateix, arriba un moment en què no hi ha estoc". Entre els més buscats, cita l’auró negre ("tenir-lo ara és or", diuen als vivers), el lledoner (reclama poca aigua), el teix (estilitzat i idoni per a vies estretes) i l’auró comú.
El productor esmenta que es va donar una escalada "molt gran" de comandes dels ajuntaments després d’aixecar-se el decret per la sequera. "Hi va haver un increment l’any passat que està aguantant aquest any; les previsions per a la tardor i l’any que ve són bones i, a més, serà any electoral, que és sinònim de manteniment", avalua.
Borda testifica que les queixes per les carències d’existències procedeixen "des del gener" de diferents localitats, "sobretot de l’àrea de Barcelona". "Certes varietats falten però, si els tècnics són prou diligents i professionals, n’hi ha d’altres per suplir i, si no, han de demorar-se sis mesos i esperar-se a la pròxima campanya", resol.
El viverista nega que la sequera hagi delmat les més de 200 empreses que cultiven plantes a la comunitat. Encara més, defensa que la producció és equiparable als nivells previs a la sequera: "Hi ha arbres i qui ha planificat en té. I qui no fa previsió i vol anar als preus d’anys enrere, no els trobarà. Si una ciutat s’ha quedat sense plantar, és perquè ha anat tard o perquè no tenia prou pressupost per al que buscava, perquè les plantes estan pujant de preu pels costos, que s’han encarit".
Menys gruixuts
Segons diverses fonts, la principal insuficiència rau en el fet que no abunden les talles de tronc de més gruix, a partir de 18 o 20 centímetres de diàmetre, i que requereixen uns anys de creixement. "S’han esgotat en moltes espècies i, a l’obra pública, no és el mateix arbres de 12 centímetres de perímetre que d’altres de més grans", distingeix un tècnic d’una empresa de jardineria.
Notícies relacionades"Aquest és el problema, hem d’esperar que creixin –prossegueix–. Són calibres molt vulnerables, fins i tot si un nen s’agafa a l’arbre. Hi ha tipus en què 14 o 16 centímetres ja són un problema i estem cada vegada reduint més la mida del que s’escull perquè, altrament, es requereix temps. És difícil trobar lledoners de 18 a 20 centímetres. També es busquen exemplars ben formats i similars entre ells, cosa que també és una dificultat".
"Es demanen perímetres grans perquè tenen més bona aparença i per fer front al vandalisme", comenta Marín. Explica que, si no n’hi ha, es proposa a les administracions canviar d’espècie o de gruix de tronc, cosa que no sempre s’accepta: "Si es vol un lledoner, cal conformar-se amb un de 16 a 18 centímetres. Habitualment, els projectes no es queden sense plantar, sinó que s’opta per una altra varietat o un calibre justament inferior al que es busca".
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Del 6 al 9 de maig Grans xollos de marca: torna el festival d’‘outlets’ més gran d’Europa a una hora de Barcelona
- Prensa Ibérica celebra a Madrid la gala dels premis Valor i Servei
- Moreno xoca amb l’esquerra en sanitat i habitatge i evita Vox
- ERC fixa les seves quatre condicions per als pressupostos
- Mor Carlos Garaikoetxea, lehendakari després del franquisme
