Barcelona eliminarà més de 24.000 plataners en la pròxima dècada

Actualment, la ciutat compta amb 43.722 plataners, cosa que representa prop del 27,45 % de l’arbratge urbà. La previsió municipal és que en la pròxima dècada aquest percentatge baixi fins a situar-se entorn del 12%,cosa que suposaria reduir la seva presència aproximadament a la meitat per al 2037, tot i que les fonts municipals consultades per aquest diari insisteixen que no hi ha un calendari tancat. Aquest objectiu implicaria la retirada progressiva d’uns 24.600 exemplars, un procés que, segons les mateixes fonts, es durà a terme de forma gradual i els arbres s’aniran substituint a mesura que envelleixin, morin o es facin obres a l’espai públic.

L’estratègia no és nova, ja que forma part del Pla Director de l’Arbratge que marca la política verda de Barcelona, però el tema dels plataners torna cada primavera a ser motiu de debat. Aquesta vegada, a més, ho ha fet després d’un Sant Jordi en el qual el fruit del plataner va tornar a cobrir els carrers de la ciutat, fent més incòmode el passeig en un dels dies més assenyalats del calendari festiu català.

Canvi a llarg termini

La transformació de l’arbratge està sent lenta. El 2010, els plataners representaven prop del 30% del total dels arbres a Barcelona. Ara, el 2026, aquest percentatge ha baixat fins al 27,45%,segons dades del consistori. En paral·lel, altres espècies han anat guanyant més presència. El lledoner, per exemple, ha passat de representar el 12% de l’arbratge al 13,29%, mentre que les tipuanes i mèlies també van en augment, tot i que de forma més moderada. L’objectiu, segons l’Ajuntament, és avançar cap a un repartiment més equilibrat, en el qual diverses espècies comparteixin protagonisme en lloc de concentrar-lo en una de sola.

Des del consistori argumenten que aquest canvi respon al fet que «una excessiva dependència d’una espècie augmenta la vulnerabilitat davant plagues o malalties». Diversificar l’arbratge, en canvi, permet que la ciutat sigui més resistent, també davant els efectes del canvi climàtic, com la sequera o les temperatures extremes.

Un clàssic cada vegada més qüestionat

Tot i que molts el detesten, el plataner forma part del paisatge de Barcelona des de fa dècades, especialment els districtes de l’Eixample i Sant Martí, on es concentra la majoria dels exemplars. La seva abundant presència data de l’època en què estava en marxa la transformació urbana del pla Cerdà, ja que va ser llavors quan es va decidir plantar aquesta espècie pel seu baix cost i facilitat de plantació, seguint una tendència ja estesa a França.

Notícies relacionades

Barcelona reformarà el 2027 l’estació d’autobusos de Sants, afectada per les obres d’Adif

BCN ajusta els lloguers del Balcó Gastronòmic

En el dia d’avui, però, el plataner és un arbre amb moltes més ombres que llums. A la primavera, sobretot en dies secs i ventosos, el pol·len i els fruits cauen en grans quantitats i generen aquesta espècie de «pluja groga» que cobreix carrers, balcons i cotxes. A aquesta incomoditat se suma l’impacte en la salut, ja que pot provocar símptomes fins i tot en persones sense al·lèrgies prèvies. Els més comuns són esternuts, congestió, picor, llagrimeig o enrogiment ocular. En alguns casos, a més, pot provocar problemes respiratoris.

A finals d’abril, la Xarxa Aerobiològica de Catalunya va alertar de nivells «excepcionals» de pol·len de plataner a la capital catalana, una situació que es repeteix, amb més o menys intensitat, cada primavera. Igualment, el plataner no desapareixerà dels carrers de Barcelona, però la intenció és que, a poc a poc, vagi tenint un paper molt menys dominant.