L’abandonament de vaixells creix als ports esportius catalans: fins a 30 embarcacions oblidades en una mateixa marina

L’absència d’un cens oficialimpedeix quantificar amb exactitud l’abast del greu problema de l’abandonament d’embarcacions, cosa que ja és per al sector una mostra que l’assumpte ha quedat fins ara desatès. Es tracta d’una tendència creixent i Catalunya, al comptar amb una de les densitats d’amarratges més grans del Mediterrani (prop de 30.000), és una de les més afectades.

Als ports catalans, l’abandonament acostuma a passar en embarcacions d’esbarjo de petita i mitjana eslora, entre els sis i els deu metres. La majoria són de pavelló espanyol i francès. Els ports denuncien que el procediment per poder retirar-los és molt llarg i car. «És com tenir un pàrquing on diverses persones deixen el cotxe i desapareixen per sempre. Tens una plaça ocupada sense poder cobrar», explica de manera gràfica Jordi Caballé, de Marines d’Espanya.

Envelliment de la flota

«És un problema que va a més», explica el president de la Fundació Barcelona Capital Nàutica, Laureà Fanega, fruit de l’envelliment de les persones que fins ara tenien vaixells en propietat, així com de la flota actual. En els últims anys, ha caigut la venda d’embarcacions en favor del lloguer, les activitats en clubs de navegació i l’ús compartit.

Raimon Roca, president de l’Associació Catalana de Ports Esportius i Turístics (ACPET) –que representa 48 concessionaris amb dos terços dels amarratges catalans–, indica que el problema de l’abandonament es deu a situacions personals: propietaris d’edat avançada sense relleu generacional, hereus que es desentenen de la nau i, sobretot, amos que travessen dificultats econòmiques.

Perill al port

En aquests casos, el primer que deixen de pagar és l’amarratge. Després, davant l’absència de manteniment, el salnitre i els temporals danyen ràpidament l’embarcació. Els responsables del port coincideixen en el detall d’aquest procés de deteriorament sistèmic: el casc es degrada i hi ha el risc de contaminació de les aigües per abocaments d’oli i combustible. Quan es trenquen les defenses del vaixell (els amortidors de cautxú), les naus impacten i danyen el moll i les embarcacions contigües. Es creen vies d’aigua i hi ha risc d’enfonsament, i fins i tot que puguin arrossegar un altre vaixell.

«S’han de fer rondes de vigilància per controlar aquests vaixells. Quan veiem que la seva línia de flotació està per sota de l’aigua cal actuar», explica el gerent del Consorci Port de Mataró, Carles Fillat, que xifra en una vintena els vaixells en males condicions en aquest port. Davant el perill d’enfonsament i danys a tercers vaixells, el port ha d’iniciar els tràmits per poder treure’l de l’aigua. «Molts ports estan plens i trobar un amarratge d’un dia per l’altre és car, mentre els ocupen aquests vaixells abandonats», lamenta Fillat.

Més a la Costa Central

El problema afecta tots els ports esportius –amb alguna excepció puntual– i és molt més gran a la Costa Central, que inclou des del Maresme fins al Garraf, on s’ubica el nombre més elevat d’amarratges. En algun cas s’han comptabilitzat fins a 30 embarcacions abandonades en una sola instal·lació. En ports petits hi pot haver entre dos i set vaixells. La Fundació Barcelona Capital Nàutica, juntament amb l’associació de ports esportius i Cluster Development, ha iniciat un intens treball per quantificar la dimensió del problema i trobar una sortida a la situació, involucrant-hi tots els actors del sector nàutic.

«Si fas un bon manteniment, un vaixell pot durar 60 anys o més. Encoratgem alrefit: molts clients compren un llaüt dels anys 70, hi instal·len un motor nou i es converteix en un vaixell clàssic amb molts anys de vida», assenyala Fillat Però, sense manteniment, arriba el moment en què la reparació no cobreix el preu de venda, l’amo se’n desentén i el vaixell queda en uns llimbs. Per llei, quan els propietaris no atenen la seva responsabilitat, els ports se n’han de fer càrrec i dur a terme llargs i costosos tràmits per poder treure’l de l’aigua i desballestar-lo.

Pocs expedients

Entre el 2020 i el 2025, Ports de la Generalitat va tramitar 68 expedients d’abandonament, entre 13 i 14 d’anuals de mitjana, xifra que el mateix sector considera allunyada de la realitat dels amarratges. No obstant, l’Administració ha trepitjat l’accelerador: els vuit nous expedients oberts durant el primer quadrimestre del 2026 indiquen que, si continua així, aquest any tramitarà pràcticament la meitat del que es va gestionar en els cinc anys anteriors junts.

«Els ports anem a poc a poc resolent els expedients d’abandonament. Però dediquem moltes hores de tramitacions i assumim un cost econòmic molt elevat. Demanem a l’Administració que els processos siguin àgils i que es puguin completar en sis mesos, tant per garantir la seguretat del port com l’operativa de la instal·lació. Hem de trobar una manera perquè aquest problema no vagi a més», reclama el president de l’ACPET.

Condonar el deute

Lluc Puig, director de Marina Empuriabrava, afirma que es donen casos de vaixells que estan fins a cinc i sis anys sense afrontar els costos d’amarratge. Tot el procediment administratiu per poder treure’ls de l’aigua i destruir-los suma després dos anys més. Per evitar els llargs tràmits i poder alliberar espai, proposa als propietaris que ja no paguen ni mantenen la seva nau que accedeixin al seu desballestament a canvi de condonar una part del deute contret amb el port.

Notícies relacionades

Una nit amb estrelles

Ressorgeix el malestar al Turó de la Rovira per l’incivisme i els botellons

Empuriabrava porta a terme entre sis i vuit desballestaments a l’any. Per a una embarcació petita de vuit metres, la quantitat sense ingressar per l’amarratge pot variar entre els 3.300 i els 8.000 euros anuals. Després, segons Puig, les gestions de taxació, peritatge, d’advocats, el trasllat i el desballestament poden suposar almenys 4.500 euros més de costos per al port.

Margarita, de John Wayne

Fa tres anys, llavors com a gerent del Consorci Port de Portbou, recorda que va desballestar l’embarcació Margarita, una de les més velles. «Es deia que era de John Wayne. A causa del seu estat, es va enfonsar davant del port. La van treure amb una grua i va quedar abandonada allí mateix», fins que dos anys de tràmits més tard, recorda Puig, «la vam poder desballestar». El poble ja li havia agafat estima i alguns fins i tot van protestar per la seva destrucció.