"Coses meravelloses" al Museu Egipci

La franja d’edat més nombrosa és la dels visitants d’entre 18 i 29 anys. Són un 27,3% del total. Venen després els que tenen entre 30 i 39 anys. Són el 23%. Aquests dos grups superen, per tres dècimes, la meitat del total d’entrades venudes. És curiós, i podria dir-se que atípic, que els més grans de 66 anys siguin només el 10,7% dels visitants quan, per pes demogràfic, comencen a ser legió en les estadístiques i són també voraços consumidors d’activitats culturals en aquesta ciutat. Un dels secrets perquè el públic del museu s’acosti a l’edat en què va morir Tutankamon (19 primaveres) que a la del gran Ramsès II (90 anys) és, diu Clos, la insistent campanya que el museu porta a terme des de fa anys per acostar l’egiptologia a les escoles. Bé, en realitat, perquè les escoles viatgin fins a València, 284, amb sortides becades per la mateixa institució si és necessari, i deixar-hi bocabadats no pocs nens. Una de les activitats que mai fallen és el desembalsamament d’una mòmia, un maniquí, per descomptat, però aquest viatge invers al que els egipcis realitzaven després de morir pot ser que no tingui rival en altres museus.

35.000 alumnes

En xifres rodones, uns 35.000 alumnes han passat per allà, sobretot de Barcelona i la seva corona metropolitana, però n’hi ha hagut fins i tot d’Andorra. És, des de la perspectiva de Clos, el moment de sembrar. Una part, petita però important, d’aquests visitants menors d’edat acaben per inscriure’s com a membres del club júnior. És un repte. Els que completen set activitats adquireixen el grau de guies júnior. "Algun és avui professor d’egiptologia a la Universitat de Barcelona", celebra Clos.

Va ser el 1968 quan per primera vegada Clos, amb motxilla i just de pressupost, res a veure amb l’empresari hoteler que és avui, va visitar Egipte. Va tornar, després de diversos dies de regateig i perquè l’antiquari es va apiadar d’ell, amb la que seria la primera peça de la seva col·lecció. Va pagar per ella el poc que li quedava a la butxaca. Va començar així la seva etapa com un digníssim hereu d’Eduard Toda (1855-1946), el gran pioner de l’egiptologia en aquest país, una cosa que és digna d’elogi perquè, per poc que fa la vista enrere, queda clar que la relació d’Espanya amb Egipte ha sigut sempre remota, res a veure amb la de França i Anglaterra, que van dirimir-hi part de les seves guerres a principis del segle XIX, o Alemanya, que va fer el mateix al XX.

Aquesta falta d’un passat comú, no obstant, no ha impedit que l’egiptologia hagi tingut sempre un èxit inigualable, per Lord Carnavon o pel cine, tant li fa. És un experiment interessant anar a una llibreria amb una bona oferta d’història i buscar la prestatgeria en què s’exhibeixen els assajos i la literatura dedicats als ibers, la cultura autòctona. De vegades no són ni dos pams de lloms de llibres. Després d’aquesta primera comprovació, n’hi ha prou amb repassar la biblioteca a la venda que està tot just entrar al Museu Egipci. És una cornucòpia d’obres, una dieta de títols que fins i tot pot arribar a sorprendre. La lactància a l’Antic Egipte. El préstec a l’Antic Egipte. La vida amorosa a l’Antic Egipte. Els ensenyaments de Ptahhotep, imprescindible si de sobte els viatges en el temps no fossin científicament inviables i un apareix de sobte a Tebas o Alexandria i no sap quins són els usos socials per passar inadvertit. Per haver-hi, hi ha en aquesta llista de llibres a la venda un tractat sobre quin paper tenia el porc en aquella societat.

120 exposicions itinerants

Notícies relacionades

El Papa visitarà la parròquia de Sant Agustí del Raval

Una apagada deixa sense llum 90.000 clients de municipis del Barcelonès

El cas és que des que va obrir les portes, la col·lecció de Clos ha sigut coneguda, cara a cara, per uns sis milions de persones, una xifra que inclou el públic de les prop de 120 exposicions itinerants que han anat de gira per Espanya i per l’estranger. No està gens malament. Però, com hem dit al principi, al setembre hi haurà meravelloses novetats. El museu treballa per oferir als visitants el que Rachel Weisz va experimentar en la segona entrega de la saga de La mòmia, però sense necessitat de tenir les seves diferències amb la temible Anck-Su-Namun. Sí, serà una experiència de realitat virtual, d’una fidelitat inobjectable, i amb un protagonista que és un vell conegut de la casa. El 1991, Clos va licitar a la sala Sotheby’s de Londres per un fragment de la tomba d’Iny (2236-2290 a.C), home de confiança de tres faraons de la VI dinastia (Pepi I, Merenre I i Pepi II) i, segons la seva pròpia hagiografia, peça clau de l’expansió comercial. "He sigut un home molt important. Tot ho he fet bé. Des dels temps del gran explorador de l’època d’Izezi, ningú ha fet les coses tan bé com jo".

Això expliquen els jeroglífics que atresora el museu i, pel que sembla, Iny no mentiaquan presumia s’haver sigut l’almirall de tres expedicions navals a la costa est mediterrània per tornar amb or, plata, lapislàtzuli, oli, plom i estany. El que mai va imaginar va ser que fragments de la seva tomba viatjarien algun dia a mons llavors desconeguts, perquè n’hi ha avui al Japó i als EUA. I a Barcelona. Els de la col·lecció Clos.