El preu per metre quadrat del lloguer va pujar un 7,4% el 2025
Malgrat l’optimisme de la Generalitat, la Cambra de la Propietat avisa que la reducció d’arrendaments de temporada a Barcelona no s’ha traduït en més contractes convencionals.
La publicació de les xifres totals de lloguers firmats el 2025 a Barcelona i Catalunya permet analitzar els efectes de la contenció de preus de la rendes implantada el maig del 2023. Després d’una primera valoració molt positiva per part de la Generalitat, la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona ha fet un detallat informe sobre el que ha passat en els dos últims anys i mig, molt menys optimista. Conclou que la capital catalana ha perdut un 4,3% de contractes de lloguer en un any i que el saldo de contractes (entre baixes i altes) ha sigut només de 534 en positiu l’any passat. Els preus del metre quadrat van arribar aquell últim trimestre a la xifra més alta del bienni, a l’augmentar un 7,4% en un any. I tot i que la nova regulació del lloguer de temporada –vigent des de final de desembre– ha reduït aquests contractes (740 menys entre octubre i desembre), no s’ha produït un transvasament a l’arrendament de llarga durada.
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Energètica, Sílvia Paneque, va destacar dissabte que a Barcelona els lloguers acumulen una reducció de preus del 2,7% des del primer trimestre del 2024, i que per primera vegada cauen els de temporada, amb 1.233 arrendaments menys a Catalunya, segons dades de fiances de l’Incasòl. En contrast, el gerent de la Cambra, Òscar Gorgues, destaca la "destrucció d’oferta neta en un context de demanda creixent". Remarca que el 2021 es va arribar al saldo màxim de 9.661 contractes (després de la pandèmia), el qual s’ha aprimat des d’aleshores en un 94,5%, després de caure en picat des del 2023.
La limitació de les rendes va fer que el lloguer de temporada a la capital passés del 7,1% el 2023 al 26,3% un any després, per evitar no només els preus indexats sinó també la "inseguretat jurídica" que els propietaris atribueixen a la nova regulació. Però una vegada acotat també el lloguer de temporada, el saldo de Barcelona en l’últim trimestre del 2025 és només de set contractes ordinaris, de manera que els de temporada no han tornat al mercat tradicional. La patronal creu que s’han posat en venda, o es mantenen buits a l’espera d’una normativa més propícia, o en alguns casos es destinen a fills o familiars de la propietat.
¿Per primera vegada el 2026?
Segons la ràtio estimada per l’informe, per cada cent pisos que van entrar al mercat de lloguer, en van sortir 99,9. Les altes van créixer un 3,3% en aquell últim període, però les baixes encara més: un 9,1%. I preveu que, en cas de mantenir-se la tendència, Barcelona podria acabar per primera vegada amb un saldo negatiu de contractes el 2026, ja que les altes han caigut un 46% des del 2021 i les baixes, un 36%. "Els propietaris surten del mercat de forma sostinguda i els llogaters que ja hi ha tendeixen a quedar-se", conclou Gorgues. D’aquesta manera, els que més pateixen són els que es volen incorporar al mercat del lloguer, perquè els amos prefereixen prorrogar per tàcita reconducció els contractes anteriors al 2023, ja que tenen més desgravació fiscal i l’actualització amb IPC és una mica superior al nou índex IRAV.
En qüestió de preus, tot i que el lloguer mitjà firmat d’octubre a desembre va ser de 1.161 euros (davant els 1.153 del trimestre anterior), la Cambra posa en relleu que l’augment real és més gran, perquè el metre quadrat ha crescut un 7,4% en un any, però els pisos són més petits. De fet, la superfície mitjana ha passat de 74 m2 a 71,5 en quatre anys. I el preu màxim s’ha assolit en l’últim trimestre, a l’arribar a 17,04 euros per metre quadrat a la ciutat.
La paradoxa de Ciutat Vella
Aquesta situació porta aparents paradoxes en districtes com Ciutat Vella, emfatitza l’entitat, ja que és el districte que registra més augment de contractes i més caiguda de preus en un any (4,2%, tot i que en l’últim trimestre ja hagi anat a l’alça). No obstant, en aquest cas la superfície ha passat de 69,5 m2 a 61,7 m2 , cosa que porta a pensar que hagin entrat pisos petits al mercat de llarga durada que abans haurien sigut turístics o de temporada, però per la seva ubicació i demanda el preu mitjà del metre quadrat sí que va créixer el 9,2% entre 2024 i 2025.
L’últim trimestre ha dut pujades no sols per metre quadrat (amb les Corts al capdavant) sinó en la renda general de set dels districtes, i a 41 dels seus barris. La Cambra de la Propietat afirma que són precisament els pisos més assequibles els que surten del mercat del lloguer. I que la demanda es desplaça a zones més assequibles. Analitzant també l’evolució dels 271 municipis ubicats en zones tensionades i per tant amb limitació de preus, conclouen que són les que registren una contracció més gran de l’oferta.
La patronal planteja que la sortida de tanta vivenda privada del mercat de lloguer no mostra senyals compensatoris amb oferta pública. I alerta que l’"entorn regulatori", que "comprimeix la rendibilitat i eleva el risc" en un moment d’inflació de costos (derrames, impostos, assegurances, rehabilitacions...), fa "racionalment preferible la venda". També que molts inquilins optin per comprar i decideixin no arribar al final dels seus contractes.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
