Rosa Valls: «Ja hi ha un turisme que ve a Barcelona a viure Sant Jordi»

Soc mestra florista, jutge de competicions d’art floral i també treballo per a la decoració d’ajuntaments.

És vostè de família de floristes.

De la segona generació de floristes, la botiga té 50 anys. És a Molins de Rei. Va començar la meva mare.

¿Vostè forma floristes?

Sí. Formo gent que no té feina, faig certificats de professionalitat a gent que està a l’atur o que busca una nova oportunitat i que vol millorar el seu nivell com a florista. I fan aquests cursos que són del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC).

¿I això ho fa com a directora de l’escola d’art floral de Mercabarna-flor?

Ho fa l’escola Rosa Valls conjuntament amb l’àrea de formació de Mercabarna.

¿Quants cursos fa a l’any?

Dels de certificat de professionalitat, tres. I també monogràfics de dos o tres dies en localitats com Pamplona, Múrcia, Mallorca. A més, aquest any estic preparant professors que fan classes de floristeria. Perquè no tenen el títol de tècnic superior i perquè només amb titulació universitària pots fer classes d’especialització de floristeria.

Diu vostè que la floristeria és una cosa complexa.

No és agafar quatre flors i mira que bonic. Cal estudiar un ofici, estudiar tècniques de color, dibuix, escaparatisme. Estudiar com mantenir una flor, saber de quina època de l’any és. Quines flors van bé amb altres flors. No amb totes les flors es poden fer rams i no es poden fer rams amb totes les flors.

¿Vostè coneix el procés d’una rosa des del principi fins al final?

Conec el procés a partir que la tallen. Sé d’on ve, perquè m’interessa saber-ho, per conèixer les condicions del transport d’aquesta flor, però no sé com ha pujat.

¿Per tant, vostè s’ocupa de com la flor acabarà en mans del consumidor?

Exacte. I perquè li durin molts més dies del que el consumidor pensa. No és només decorar-la.

¿Què és?

Viure-la. Mirar-la, agafar-la; la flor té la seva posició, el seu acompanyament. Depèn d’on vagi i per a qui sigui has de fer un ram o un altre.

Ara per Sant Jordi comprarem moltes roses. ¿Comprarem poques flors la resta de l’any?

Sí, a Catalunya.

¿Per què?

Perquè nosaltres tenim una vida exterior. Quan fa bon temps, sortim. On es compren més flors és als països nòrdics, perquè allí passen moltes hores dins de casa i necessiten portar la naturalesa a l’interior. Amb tot, aquí ara comprem més flors: abans només es feia per als funerals i les comunions. Ara també per a aniversaris, per a una benvinguda. No tant en la venda en floristeria, perquè n’hi ha molta ‘online’. Però es consumeix més flor.

Es diu que la flor també es ven més pels immigrants i els turistes.

És així. La nostra escola, Rosa Valls Formació, posa una parada al passeig de Gràcia per Sant Jordi perquè els alumnes aprenguin el que és. I sempre algun turista ens pregunta per què tanta gent amb una flor i n’acaba comprant una. I el següent any que ve compra la rosa d’entrada. Ja hi ha un turisme que ve a Barcelona a viure Sant Jordi.

¿És un drama que gairebé no hi hagi roses catalanes?

Ho és, et fa mal el cor. Perquè abans totes les roses que compràvem eren d’aquí. Fa 50 anys. No s’ha apostat per la mecanització, per la informatització, per la modernització dels cultius. No s’ha ajudat a modernitzar les plantacions de roses del Maresme i han quedat obsoletes. Per això la seva producció és molt més cara i comprar fora surt a compte.

I per això en aquests terrenys del Maresme s’ha apostat per altres activitats, com l’immobiliari.

Al Maresme, bastant per l’immobiliari.

¿L’increment del preu de les roses en un 2% pel preu del combustible dels avions que les porten de Colòmbia i l’Equador es notarà en la seva venda?

El florista no apujarà el preu de les roses. Perquè d’un any per l’altre no s’apugen els preus. S’apugen cada dos o tres anys.

Mercabarna-flor fixa en cinc euros el preu mínim d’una rosa de qualitat, de fins a 20 per a les roses d’autor. ¿Què recomana comprar?

Recomano buscar un professional. Quan vols un bon pastís, el compres a un bon professional.

¿I no a les parades que tants estudiants posen als carrers de Barcelona per Sant Jordi?

Això és una cosa afegida.

¿Creu que els que no són professionals no haurien de poder vendre roses per Sant Jordi?

Crec que no.

El sector s’ha queixat molt, però no ha aconseguit evitar-ho.

En la venda dels llibres només hi participen professionals, en les flors hauria de ser igual. Perquè el problema que tenim és que això fa que n’abaixem la qualitat.

Potser molta gent no sap quant val una rosa la resta de l’any.

Tres euros sense fer-li res. Amb una cosa que li posis ja te’n vas a sis euros.

¿Li agradaria vendre més roses la resta de l’any i menys per Sant Jordi?

Sí, ho preferiria. Però m’agrada la festa de Sant Jordi.

¿Quant fa que es dedica a això?

38 anys. Vaig començar a formar-me amb la meva mare, als 10 anys, després a l’Escola Catalana d’Art Floral, també a l’Escola Espanyola d’Art Floral, i a l’estiu anava a l’Escola d’Art Floral Italiana, a Torí. Després he treballat i he fet classes a Finlàndia, Itàlia, Alemanya, Portugal.

Notícies relacionades

La despesa mitjana dels turistes a BCN va baixar 22 euros per estada el 2025

L’obertura d’un gran cine a Sabadell, en l’aire després de mesos d’obres aturades

Des de fora es diria que dedicar-se a les flors fa feliç qui treballa en això.

No és un ofici fàcil, has d’anar al mercat, agafar les flors, arreglar-les, portar cubells d’aigua. Però, si t’entra el cuc, no ho deixes.