El poble de Rosalía la troba a faltar: «Tant de bo no s’oblidi de Sant Esteve Sesrovires i torni aviat»

«Hauria de venir més, tot i que no sigui per a un concert. Simplement reunir-se amb els veïns que l’hem vist créixer», comenta el Josep, de 62 anys, assegut en un bar del centre, un d’aquests locals on tothom es coneix. Allà, entre cafès i algun puro, el seu nom sorgeix amb naturalitat. No és la primera vegada –ni serà l’última– que un periodista pregunta per Rosalía a la localitat. I, tot i que ella ja no hi sigui, la sensació és clara: el poble continua esperant que un dia torni.

Records d’una infància senzilla

Entre els veïns de més edat, el record de Rosalía és nítid i pròxim. Un home d’uns 70 anys explica que la veia de petita tocant la guitarra a casa: «Ja apuntava maneres». No és un cas aïllat. Al poble és habitual escoltar històries similars, que connecten l’estrella internacional amb una infància profundament local. Una veïna de 47 anys ho resumeix així: «Conec la seva mare i la seva àvia, eren veïnes. La veritat és que no imaginava que arribaria tan lluny, però també hi ha molta feina al darrere». Tot i que admet que no és una gran seguidora de la seva música, sí que reconeix el mèrit: «Ha treballat molt, això està clar».

Un altre veí també destaca la seva evolució artística: «És capaç de barrejar gèneres musicals, i amb el seu últim treball ha incorporat fins i tot elements més clàssics. I està molt bé que això pugui arribar als joves». A més, remarca que «no s’ha quedat en la música dels seus inicis, sinó que ha anat més enllà».

Orgull jove, sense exigències

Entre els més joves, el vincle amb l’artista adopta una altra forma. La Marta, de 14 anys, estudia al mateix institut on va estudiar Rosalía i en parla amb naturalitat: «M’agrada poder dir que ha anat al meu institut». Per a la seva generació, la cantant és més un referent que una veïna. A diferència d’algunes persones grans, no creuen que tingui un deute pendent amb el poble: «Amb tot el que implica la fama, no fa falta que torni constantment», apunta l’Alba, de 29 anys, en una terrassa de la localitat.

L’admiració no passa tant per la proximitat com pel que representa. Ella mateixa admet que, durant l’adolescència, va arribar a coincidir amb Rosalía en diverses ocasions: tenien pràcticament la mateixa edat i van compartir espais quotidians, com el futbol sala. Al recordar aquella etapa, assegura que ja llavors tenia clar que arribaria lluny. «Se li veia l’esforç, les ganes… Era qüestió de temps», afirma. Avui, cada vegada que escolta alguna de les seves cançons a la ràdio, no pot evitar pensar en aquells moments compartits, una experiència que –diu– li reconforta al comprovar fins on ha arribat algú a qui va conèixer de prop.

Una percepció que contrasta amb la d’altres joves del municipi. L’Álex, de 22 anys, reconeix que no és especialment seguidor de la seva música, tot i que admet que la seva omnipresència és innegable. «És a tot arreu», resumeix. Tot i així, valora l’impacte que ha tingut en la projecció del poble: «Quan dius d’on ets, molta gent ho reconeix per ser el poble de Rosalía. És bonic saber que el teu poble no és desconegut». El jove assegura que mai se l’ha creuat pels carrers, però no descarta que passi algun dia. «Estaria bé», afegeix amb un somriure.

Un orgull institucional… amb els peus al sòl

Des de l’Ajuntament, el missatge és clar: orgull sense pressió.L’alcaldessa, Rosa Brosed, assegura que l’artista «ha posat el poble al mapa», fins al punt que, com reconeix, «tothom ha sentit parlar de Sant Esteve» gràcies a la seva projecció internacional. No obstant, matisa que aquesta notorietat no s’ha traduït en un augment significatiu del turisme. «No som un municipi amb una gran tradició turística, tot i que tenim espais com el Camp de Gort o la proximitat de Montserrat, que són un gran atractiu», explica. Tot i així, insisteix que el principal valor de Rosalía va més enllà de l’impacte econòmic: «Estem molt orgullosos de la seva trajectòria. És un exemple d’esforç i constància, el reflex d’algú que va començar lluitant per un somni i ho ha aconseguit».

Notícies relacionades

Barcelona estudiarà crear un pla amb el Barça per controlar els grups de ‘hooligans’ en grans partits

Neix a Barcelona el primer circuit solidari contra el càncer amb curses i caminades en 15 municipis

Brosed també posa l’accent en el respecte envers la seva figura. «Aquí la tractem com una veïna més i respectem moltíssim el seu espai», remarca, recordant que quan torna al municipi s’intenta preservar la normalitat i la tranquil·litat. Sobre la possibilitat que participi més en la vida local, l’alcaldessa es mostra comprensiva: «Ens agradaria, és clar, com a molts veïns, però entenem perfectament la dimensió internacional que té ara». I conclou reafirmant que el municipi s’ha d’adaptar a la nova realitat d’una artista global: «Quan ve, volem que pugui fer vida normal, parlar amb la gent amb tranquil·litat. Això és l’important».

L’empremta familiar segueix present

Tot i que Rosalía és lluny, el seu entorn segueix molt present en el dia a dia del municipi. L’empresa de la seva família es troba a l’entrada del nucli urbà, i els seus pares i la seva àvia continuen residint aquí. Alguns veïns esmenten amb naturalitat la seva família i, al centre del poble, hi ha altres petits negocis vinculats al seu entorn, com una pastisseria regentada per una cosina que obre puntualment al públic. Són àncores que apuntalen la connexió entre l’artista global i el seu poble, que l’anima a arribar molt lluny i alhora la troba una mica a faltar.