La limitació de preus no rebaixa el lloguer de les habitacions a BCN

Barcelona es manté com la ciutat més cara d’Espanya per llogar una habitació, sense que els preus mitjans de l’oferta disponible hagin disminuït malgrat la regulació vigent a Catalunya des del gener. En essència, la suma del que pagui cada inquilí per la seva habitació no pot ser superior al límit total marcat per al conjunt del pis, de manera que deixi de sortir a compte dividir la vivenda amb finalitats lucratives. Però el control d’aquesta activitat és tan complex que a la pràctica els preus no s’han mogut, segons indica l’últim informe d’Idealista sobre el primer trimestre. Els anuncis a la capital catalana es mantenen a una mitjana de 600 euros mensuals, mentre que lluny de decaure, l’estoc disponible ha augmentat un 3% en un any.

Compartir pis és una tendència a l’alça en els últims anys, alimentada tant per una creixent població flotant d’estudiants i nòmades digitals, com per milers de ciutadans que no poden permetre’s llogar tot un immoble. Després de la limitació dels lloguers d’habitatge en zones tensionades implantada el 2024, molts propietaris van passar a explotar els immobles amb contractes de temporada (fora de la regulació, llavors) o per habitacions. D’aquesta manera, l’estoc a Barcelona va continuar creixent, mentre minvava el de pisos de lloguer convencional i en paral·lel creixia la competència de candidats per cada habitació, moltes vegades amb pràctiques abusives.

En l’actualitat, el portal immobiliari suma més de 5.300 anuncis d’habitacions a la ciutat, amb preus que van de 250 a 2.000 euros. En contraposició, amb prou feines hi ha 750 habitatges de lloguer de llarga durada, en molts dels quals s’indica en el text que són per temporada.

En aquest context, lluny d’aplicar els preus segons indica ara la normativa –per exemple, si un pis de tres habitacions es pot llogar a 1.200 euros segons l’índex del Ministeri de Vivenda, o perquè hauria estat anteriorment contractat a aquest preu, arrendant les habitacions la suma de totes elles no pot excedir d’aquest import–, en molts casos sembla imposar-se el mercat lliure. Un dels motius és que els pisos més grans (de més de 150 metres quadrats) queden exempts de l’índex i la limitació només s’aplica respecte al preu del lloguer previ que tingués l’habitatge, si és que havia estat arrendat anteriorment. Tampoc és fàcil el control administratiu, atès el volum de l’activitat i que en moltes ocasions no es fan contractes oficials.

La demanda

Notícies relacionades

BCN licita el nou accés a la Ciutadella a través del zoològic

El Liceu es llueix al parc Güell amb ‘Carmina Burana’

Segons dades d’Idealista, l’oferta d’habitacions de lloguer de Barcelona representa un 12% del total d’Espanya. Per sobre se situen Madrid (22%) i València (13%). En el conjunt del país, el volum d’habitacions ofertes ha crescut un 22% en un any, cosa que demostra fins a quin punt la tendència que es va iniciar a les grans capitals s’estén a altres ciutats. Només que en el conjunt del territori el preu mitjà és ara de 430 euros mensuals, mentre que a Barcelona és de 600 euros, igual que fa un any.

Malgrat els preus, la demanda no flaqueja i la competència ha continuat creixent a la capital catalana, amb un 3% més de candidats per a cada habitació.