La Ciutadella acollirà el 2028 un centre de medicina de precisió

Barcelona fa un nou pas per mirar de consolidar-se com un dels principals pols científics d’Europa. El president de la Generalitat , Salvador Illa, va encapçalar ahir l’acte de visita a les obres del futur edifici de medicina de precisió del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona als terrenys de l’antic Mercat del Peix.Barcelona fa un nou pas per consolidar-se com un dels principals polos científics d’Europa. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha encapçalat aquest dijous l’acte de visita a les obres del futur edifici de medicina de precisió del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona als terrenys de l’antic Mercat del Peix, a l’entorn de la Ciutadella.

L’equipament, que forma part del projecte PRBB Ciutadella, preveu entrar en funcionament el 2028 i acollir un miler d’investigadors. La inversió global puja a 104 milions d’euros, finançats principalment per la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona.L’equipament, que forma part del projecte PRBB Ciutadella, preveu entrar en funcionament el 2028 i acollir prop d’un miler d’investigadors. La inversió global ascendeix a 104 milions d’euros, finançats principalment per la Generalitat i amb la participació també de l’Ajuntament de Barcelona.

En l’acte, Illa va remarcar que «Catalunya està en marxa» i va defensar que el projecte simbolitza una aposta decidida «per la ciència, la col·laboració i el futur del país». El president va insistir que iniciatives com aquesta són clau per situar Catalunya «en el circuit internacional del talent».Durant l’acte, Illa ha remarcat que «Catalunya està en marxa» i ha defensat que el projecte simbolitza una aposta decidida «per la ciència, la col·laboració i el futur del país». El president ha insistit que iniciatives com aquesta són clau per situar Catalunya «en el circuit internacional del talent».

La consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, va voler destacar el caràcter transformador del nou centre, dedicat a la medicina de precisió, un àmbit que «canvia la manera d’entendre la salut i la malaltia» i permet avançar cap a diagnòstics més precoços i tractaments personalitzats. «És un model que entén la recerca i el coneixement com un binomi indivisible per fer país», va assenyalar.La consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, ha destacat el caràcter transformador del nou centre, que estarà dedicat a la medicina de precisió, un àmbit que «canvia la manera d’entendre la salut i la malaltia» i permet avançar cap a diagnòstics més precoços i tractaments personalitzats. «És un model que entén la investigació i el coneixement com un binomi indivisible per fer país», ha afirmat.

L’edifici concentrarà grups de recerca de mitja dotzena de centres punters: l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) i l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), al costat d’equips del Centre de Regulació Genòmica (CRG), l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) i l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2). Uns 950 científics compartiran un mateix espai concebut per afavorir la col·laboració interdisciplinària.L’edifici concentrarà grups d’investigació de mitja dotzena de centres punters: l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) i l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), al costat d’equips del Centre de Regulació Genòmica (CRG), l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) i l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2). En total, uns 950 científics compartiran un mateix espai concebut per afavorir la col·laboració interdisciplinària.

La tercera transformació

Per la seva banda, l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va emmarcar el projecte en la «tercera gran transformació» de l’entorn del parc de la Ciutadella. L’Exposició Universal de 1888 va permetre reinventar el terreny que ocupava la fortalesa militar borbònica construïda després de la derrota de 1714. En els últims anys, el parc i els seus voltants van recuperar la vocació científica que encarnava el pioner Museu Martorell, dotat dels emblemàtics Hivernacle i Umbracle. Collboni va emmarcar l’actual etapa en l’estratègia de la Ciutadella del Coneixement, impulsada per l’Ajuntament juntament amb altres institucions per convertir aquest àmbit en un pol científic, cultural i universitari de referència.Per la seva banda, l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha emmarcat el projecte en la «tercera gran transformació» de l’entorn del parc de la Ciutadella. L’Exposició Universal de 1888 va permetre reinventar el terreny que ocupava la fortalesa militar borbònica construïda després de la derrota de 1714. En els últims anys el parc i els seus voltants han recuperat la vocació científica que encarnaven el pioner Museu Martorell dotat dels emblemàtics Hivernacle i Umbracle. Collboni ha emmarcat l’actual etapa en l’estratègia de la Ciutadella del Coneixement, impulsada per l’ajuntament junt amb altres institucions per convertir aquest àmbit en un pol científic, cultural i universitari de referència.

El pla contempla la renovació del parc i els seus accessos, així com la concentració de nous equipaments vinculats a la recerca i la innovació, amb un horitzó de desenvolupament en la pròxima dècada. El director del consorci del PRBB, Jordi Camí, va posar en valor l’impacte del projecte en l’ecosistema científic. «No és una reubicació, és creixement», va afirmar, i va destacar que permetrà duplicar la massa crítica d’investigadors en l’entorn. Camí va assenyalar que les obres ja han començat i va confiar que en dos anys es pugui iniciar el trasllat dels primers equips.El pla contempla la renovació del parc i els seus accessos, així com la concentració de nous equipaments vinculats a la investigació i la innovació, amb horitzó de desenvolupament en la pròxima dècada. El director del consorci del PRBB, Jordi Camí, ha posat en valor l’impacte del projecte en l’ecosistema científic. «No és una reubicació, és creixement», ha afirmat, destacant que permetrà duplicar la massa crítica d’investigadors en l’entorn. Camí ha assenyalat que les obres ja han començat i ha confiat que en dos anys es pugui iniciar el trasllat dels primers equips.

Gran atri

L’edifici comptarà amb prop de 24.700 metres quadrats i nou plantes, amb laboratoris modulars dissenyats per adaptar-se a futures necessitats científiques. El projecte arquitectònic, obra de l’estudi Barozzi Veiga, aposta per la sostenibilitat i integra l’equipament a l’espai urbà, amb una planta baixa oberta que connectarà el campus amb la ciutat.L’edifici comptarà amb prop de 24.700 metres quadrats i nou plantes, amb laboratoris modulars dissenyats per adaptar-se a futures necessitats científiques. El projecte arquitectònic, obra de l’estudi Barozzi Veiga, aposta per la sostenibilitat i per integrar l’equipament a l’espai urbà, amb una planta baixa oberta que connectarà el campus amb la ciutat.

Notícies relacionades

Badalona adjudica per 500 milions a FCC el contracte de neteja

Junts obre la precampanya de BCN sense alcaldable i atacant Collboni

El nou edifici està concebut per afavorir la interacció entre disciplines científiques. El seu disseny inclou un gran atri central i espais comuns que faciliten el contacte entre investigadors de biomedicina, enginyeria o computació, amb l’objectiu d’impulsar projectes conjunts i accelerar la transferència de coneixement al sistema sanitari. A més, els laboratoris tenen una estructura modular que permetrà adaptar els espais a futures necessitats.El nou edifici està concebut per afavorir la interacció entre disciplines científiques. El seu disseny inclou un gran atri central i espais comuns que faciliten el contacte entre investigadors d’àmbits com la biomedicina, l’enginyeria o la computació, amb l’objectiu d’impulsar projectes conjunts i accelerar la transferència de coneixement al sistema sanitari. A més, els laboratoris té una estructura modular que permetrà adaptar els espais a futures necessitats sense haver de fer grans obres.

La iniciativa forma part d’un pla més ampli que transformarà l’antic mercat majorista de peix –avui integrat a Mercabarna– en un nou campus científic, al costat d’altres equipaments com la futura seu de l’Institut de Biologia Evolutiva i l’Àgora Barcelona per al benestar social.