Dues realitats en una sola ciutat

A diversos barris de distància, en ple Granollers, en un taller de ceràmica de l’Associació de Veïns del barri de Ponent, l’Emilia, la Felisia i la Rosario coincideixen que, com passa en moltes ciutats mitjanes, la localitat conviu amb episodis de delinqüència i incivisme, però eviten parlar d’un problema generalitzat. Són la cara i la creu d’un municipi divers, on els residents estrangers suposen el 15,68% una població el 2024 de 63.897 habitants.

La sensació entre els que viuen al barri fronterer del Congost és de "desatenció" i d’una transformació accelerada de l’entorn. "La impressió és que som l’última prioritat", resumeix la Bárbara. La seva llista de queixes és concreta: "Falta seguretat, manteniment i convivència. No dic que abans fos perfecte, però hi havia una altra tranquil·litat. Ara hi ha més discussions, alguna baralla puntual i ambients que et fan anar amb més compte, sobretot a la nit. Hi ha parcs que s’embruten i tarden a netejar-se i bancs que passen setmanes trencats". Segons la seva opinió, la clau no és qui hi viu, sinó la cura que es té de l’espai comú.

Més control

"Abans hi havia més vida de barri. Ara trobes ampolles a terra, més soroll i moments en què prefereixes no passar per segons quins carrers a determinades hores", explica Cristian González. Evita assenyalar col·lectius i matisa el seu diagnòstic: "Si hi ha tripijocs, si hi ha baralles, si hi ha incivisme, el que vols és que es noti que algú els controla, sigui qui sigui qui ho protagonitzi".

Notícies relacionades

El pollastre fantasma de Lesseps s’enquista

De la platja a Pedralbes, tornen els ‘beach clubs’ estivals de Barcelona

"Problemes n’hi ha, com en molts llocs", resumeix la Rosario. I tot i que reconeix que en alguns punts es nota "més moviment" vinculat a petits robatoris o a conflictes puntuals, i que la sensació de seguretat canvia segons l’hora, admet que ella no ho percep en el seu dia a dia. En aquest context, la Rosario i les seves dues companyes posen l’accent en la vida comunitària, en la xarxa veïnal que no només crea convivència, sinó que també permet acompanyar persones grans, avisar-se davant incidents i traslladar queixes de manera més organitzada.

El contrast amb el Congost és precisament allà. A la zona de Narcís Monturiol persisteix una sensació de perifèria. "Paguem a Granollers, som Granollers, però de vegades sembla que es noti poc", resumeix la Bárbara. El missatge: més manteniment, més mediació i més presència pública perquè una frontera administrativa no acabi convertint-se en una frontera de serveis.