Badia aspira a la independència econòmica en una dècada

Per primera vegada en el seu mig segle d’història, Badia del Vallès compta amb un full de ruta financer que està avalat tècnicament. Un informe que firma el catedràtic Joaquim Solé no només estableix les bases perquè la subvenció especial que la Generalitat atorga a l’Ajuntament vallesà s’actualitzi fins als 4,1 milions d’euros després d’una dècada de congelació, sinó que també ofereix pinzellades sobre els passos que ha de fer el municipi per ser independent econòmicament. La principal, aconseguir que el seu sòl es revaloritzi per anar incrementant els valors cadastrals i, consegüentment, recaptar més impost sobre béns immobles (IBI) en uns anys.

L’alcalde de Badia, Josep Martínez (PSC), situa aquesta aspiració d’independència econòmica a uns 10 o 15 anys vista: "No volem viure eternament de la subvenció de la Generalitat", afirma. Això sí, Martínez deixa clar que no vol aquesta autonomia a qualsevol preu. "No volem omplir el municipi de grans tenidors; els valors cadastrals han de pujar, però hem de protegir l’habitatge per no perdre la nostra essència", apuntala Martínez. El que sí que s’atreveix a afirmar és que està "treballant" perquè surtin de la zona de mercat tensionat els 1.200 habitatges de Badia la liberalització dels quals s’ha paralitzat, perquè puguin competir a preus del mercat lliure.

L’informe del catedràtic Solé fonamenta l’estratègia municipal en la que, segons el seu parer, és la singularitat més gran de Badia: la seva "extraordinàriament baixa base fiscal". És a dir, la seva limitadíssima capacitat per recaptar impostos, que se suma a les seves baixes rendes. Especialment l’impost sobre béns immobles (IBI), clau de volta de les hisendes locals, derivada d’uns valors cadastrals molt baixos i conformes amb el fet que, fins aquest 2026, la totalitat del parc de 5.200 habitatges de Badia era de protecció oficial.

Mentre Badia recapta actualment 1,7 milions d’IBI urbà a l’any, les veïnes Barberà del Vallès i Sabadell ingressen anualment 12,3 i 58,7 milions, segons indiquen dades del Cadastre Immobiliari del Ministeri d’Hisenda. Per tenir una dimensió completa del fenomen, Barcelona ingressa gairebé 750 milions per l’IBI urbà cada any. Mentre Badia ingressa 332 euros per habitant pel total d’impostos, taxes i preus públics, la mitjana a Catalunya se situa en 851 euros per habitant. Dades que permeten a Solé concloure que existeix una "molt notable diferència en capacitat fiscal entre Badia i el conjunt de municipis de Catalunya".

Si alguna cosa té ben clar Solé és que Badia "ha fet els deures i no s’ha adormit en la seva pobresa". Es refereix aquest expert que el municipi ha anat apujant el gravamen de l’IBI, fins a l’actual 1,05% (el seu màxim legal és de l’1,16%), i és un dels municipis catalans que més recentment han revisat els valors cadastrals, concretament l’any 2010. "No hi ha hagut ganduleria fiscal, sinó un gran esforç per part de l’Ajuntament", remarca Solé.

Retirada de l’amiant

El catedràtic augura que els valors cadastrals puguin pujar amb els anys, per això recomana pensar en una revisió cadastral entre 10 i 15 anys vista. "Ara no donaria resultat, és un procés molt lent", comenta. Diversos factors porten a pensar en la potencial revalorització del sòl de Badia. Un és l’operació que ha situat Badia com la primera ciutat d’Europa que inicia en bloc la retirada del seu amiant. Un altre factor que suma és la liberalització de milers d’habitatges protegits del municipi.

Notícies relacionades

Tres excursions tranquil·les per fer aquesta primavera a Barcelona i gaudir de la natura: castells, paisatges i construccions amb història

Paneque es compromet a un pla per transformar el Baix Besòs

"Al municipi s’instal·laran quatre o cinc empreses que ajudaran a millorar els nostres valors cadastrals", argumenta l’alcalde Martínez, que perfila també "actuacions d’eficiència energètica, nous aparcaments i millores en les connexions de transport públic" de cara a ampliar la base fiscal.

El municipi vallesà es troba en la primera expansió econòmica de la seva història, amb dos nous supermercats, una residència d’estudiants que el vincula a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i nou teixit comercial. Una "oportunitat", rubrica Solé, "perquè cada vegada s’instal·lin a Badia més veïns de qualitat i algun dia, segur, deixi de necessitar les ajudes econòmiques de la Generalitat per sobreviure".