El Govern incrementarà de 3 a 4,1 milions l’ajuda especial a Badia

L’aportació per oxigenar financerament el municipi va cobrar forma en una comissió bilateral celebrada ahir entre l’ajuntament vallesà, liderat per l’alcalde Josep Martínez (PSC), i el Govern, amb una comitiva encapçalada pel conseller de la Presidència, Albert Dalmau; la consellera de Feminisme i exalcaldessa de Badia, Eva Menor, i la delegada del Govern a Barcelona, Pilar Díaz.

La cimera funciona com a gest simbòlic de l’Executiu per posar Badia al nivell d’altres grans poblacions catalanes en les quals ja s’han celebrat bilaterals, com Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Sabadell i Terrassa.

Informe tècnic

"L’increment d’aquesta subvenció és una gran notícia per a Badia", va remarcar l’alcalde Martínez, que va agrair la implicació de la Conselleria de Presidència i de Joaquim Solé, catedràtic de Finances Públiques de la Universitat de Barcelona (UB). Solé ha sigut el professional encarregat d’elaborar altruistament per a Badia un informe tècnic que substancia la fórmula de càlcul i l’actualització de la subvenció extraordinària.

"És molt important que el municipi compti amb la base sòlida d’un acadèmic del prestigi del professor Solé", va assegurar Martínez. L’alcalde explica que l’ajuda, que ja constava en el text dels pressupostos que Illa va retirar, està garantida en els comptes catalans que acabin tirant endavant. Mentre això passa, confirmen fonts de Presidència, la dotació per al finançament sortirà dels suplements de crèdit extraordinari que es vagin aprovant.

"La Generalitat ha sigut històricament poc consistent amb les seves propostes econòmiques a Badia", va lamentar Solé, que assegura que el municipi és singular "no per tenir més necessitats socials que d’altres", sinó per la seva "baixa base fiscal", és a dir, per la limitadíssima capacitat del consistori de disposar de recursos propis. A més, Badia és un dels municipis catalans de més de 10.000 habitants amb menys renda familiar bruta: 15.259 euros per habitant (Sant Just Desvern, a l’altre extrem, registra 30.352 euros per habitant), segons dades de l’Institut Català d’Estadística de Catalunya (Idescat).

Malgrat la seva satisfacció, l’alcalde no va amagar el seu desig que la subvenció extraordinària "es vagi reduint amb els anys" perquè serà indicador que Badia "anirà guanyant autosuficiència econòmica".

L’ajuda de la Generalitat serà destinada a les escoles del municipi, a obres per millorar els carrers i a l’actualització de contractes públics el cost dels quals s’ha incrementat per la inflació. "El milió extra revertirà en el benestar de Badia, sobretot en serveis bàsics on no tenim capacitat per actuar, com per exemple les escoles públiques", va afegir Martínez.

Retirada d’amiant

La Comissió Bilateral Badia-Generalitat va servir també per fer balanç de les actuacions de retirada de l’amiant als edificis residencials. El 2021, la Generalitat, a través de l’Agència de Residus de Catalunya, va atorgar a l’Ajuntament de Badia una subvenció directa de 4,4 milions d’euros destinada a finançar les operacions de retirada de l’amiant dels edificis d’ús residencial del municipi.

La primera fase, que es desenvolupa en l’actualitat, consisteix en la retirada de galeries i tubs de ventilació en 127 comunitats de veïns. Per la seva complexitat s’ha prorrogat el termini d’execució fins al 13 d’octubre del 2027. Paral·lelament, s’està definint la segona fase del projecte que intervindrà en 38 edificis més. Les dues administracions es van comprometre a continuar col·laborant per culminar la retirada i convertir Badia del Vallès en la primera ciutat d’Europa lliure d’amiant.

Notícies relacionades

Barcelona començarà a cobrar per aparcar a les platges des de l’1 d’abril: horaris, carrers i preus

La clausura dels murs de les Tres Xemeneies indigna els grafiters

Un altre compromís que va assumir el Govern amb Badia és iniciar els tràmits per cedir una parcel·la per construir una residència pública per a persones grans, una altra històrica reclamació local. Segons dades de la Diputació de Barcelona, un 21,84% de la població supera els 65 anys, cosa que reforça la urgència d’un equipament llargament demanat.

Actualment, l’únic centre de dia públic de la ciutat vallesana compta amb 30 places, cosa que obliga molts veïns a enfrontar-se a esperes de fins a tres anys. "Aquest espai ja no és suficient", reconeixia a aquest diari l’alcalde.