El Govern es compromet amb Badia del Vallès a incrementar en un milió l’ajuda especial per al seu oxigen financer

L’aportació per oxigenar financerament el municipi ha pres forma en una Comissió Bilateral celebrada aquest 30 de març entre l’ajuntament vallesà, liderat per l’alcalde Josep Martínez (PSC), i el Govern, amb una comitiva encapçalada pel conseller de la Presidència, Albert Dalmau; la consellera de Feminisme, Eva Menor, també exalcaldessa de Badia; i la delegada del Govern a Barcelona, Pilar Díaz. La cimera funciona com a gest simbòlic de l’executiu català per situar Badia al nivell d’altres grans poblacions catalanes on ja s’han celebrat bilaterals, com Barcelona, L'Hospitalet de Llobregat, Sabadell o Terrassa.

«L’increment d’aquesta subvenció és una gran notícia per a Badia», subratlla l’alcalde Martínez, que agraeix la implicació de la Conselleria de Presidència i de Joaquim Solé, catedràtic de Finances Públiques de la Universitat de Barcelona (UB). Solé ha estat el professional encarregat d’elaborar altruistament per a Badia un informe tècnic que substancia la fórmula de càlcul i l’actualització de la subvenció extraordinària.

«És molt important que el municipi compti amb la base sòlida d’un acadèmic del prestigi del professor Solé", assegura l’alcalde Martínez. L’edil compta que l’ajuda, que ja constava en el text dels pressupostos que Illa va retirar, està garantida en els comptes catalans que acabin tirant endavant. Mentre això ocorre, confirmen fonts de Presidència, la dotació per al finançament sortirà dels suplements de crèdit extraordinari que es vagin aprovant.

«La Generalitat ha estat històricament poc consistent amb les seves propostes econòmiques a Badia», lamenta Solé, que assegura que el municipi és singular «no per tenir més necessitats socials que altres», sinó per la seva «baixa base fiscal», és a dir, per la limitadíssima capacitat del consistori de disposar de recursos propis. A més, Badia és un dels municipis catalans de més de 10.000 habitants amb una renda familiar bruta més baixa: 15.259 euros per habitant (Sant Just Desvern, a l’altre extrem, registra 30.352 euros per habitant), segons dades de l’Institut Català d'Estadística de Catalunya (Idescat).

Malgrat la seva satisfacció, l’alcalde Martínez no oculta el seu desig que la subvenció «es vagi reduint amb els anys» perquè serà indicador que Badia «anirà guanyant autosuficiència econòmica». L’ajuda catalana es destinarà a les escoles del municipi, a obres per millorar els carrers i a l’actualització de contractes públics el cost dels quals s’ha incrementat per la inflació. «El milió extra revertirà en el benestar de Badia, sobretot en serveis bàsics on no tenim capacitat per actuar, com per exemple les escoles públiques», afegeix Martínez.

Cessió d’una parcel·la per a una nova residència

La Comissió Bilateral Badia-Generalitat ha servit també per fer balanç de les actuacions de retirada de l’amiant als edificis residencials. El 2021, la Generalitat, a través de l’Agència de Residus de Catalunya, va atorgar a l’Ajuntament de Badia una subvenció directa de 4,4 milions d’euros destinada a finançar les operacions de retirada de l’amiant dels edificis d’ús residencial del municipi.

Notícies relacionades

La construcció d’una torre d’oficines de 20 plantes al costat de la plaça Espanya topa amb un primer rebuig a Barcelona

Barcelona reposarà la 'stolpersteine' destrossada d’un deportat a un camp de concentració nazi

La primera fase, que es desenvolupa en l’actualitat, consisteix en la retirada de galeries i tubs de ventilació en 127 comunitats de veïns. A causa de la seva complexitat, s’ha prorrogat el termini d’execució fins al 13 d’octubre de 2027. Paral·lelament, s’està definint la segona fase del projecte que intervindrà en altres 38 edificis. Ambdues administracions s’han compromès a continuar col·laborant per culminar la retirada i convertir Badia del Vallès en la primera ciutat d’Europa lliure d’amiant.

Un altre compromís que ha assumit el Govern amb Badia és el d’iniciar els tràmits per cedir una parcel·la per construir una residència pública per a persones grans, una altra històrica reclamació local. Segons dades de la Diputació de Barcelona, un 21,84% de la població supera els 65 anys, fet que reforça la urgència d’un equipament llargament reclamat. Actualment, l’únic centre de dia públic de la ciutat compta amb 30 places, fet que obliga molts veïns a enfrontar-se a esperes de fins a tres anys. «Aquest espai ja no és suficient», reconeixia a aquest diari l’alcalde Martínez.