Vicenç Garcia: "Em faria il·lusió veure debutar joves de Santa Coloma"

"¡Xuta, xuta, sense por: segur que la pararé!", exclama als 80 anys Vicenç Garcia (Es Mercadal, Menorca, 1945) des d’una de les porteries del Pavelló Nou de Santa Coloma de Gramenet, on reviu els seus temps com a porter. L’històric líder del club de futbol sala Industrias Santa Coloma, amb nom homònim al de la seva empresa metal·lúrgica, va anunciar el gener passat el seu adeu definitiu després d’anys rumiant-hi. A partir de l’1 de juliol, passarà a ser president honorífic. La millor mesura del valor de la seva tasca pel futbol sala colomenc és la seva candidatura a la Creu de Sant Jordi de la Generalitat, que impulsa ara l’Ajuntament de Santa Coloma.

"El club ha sigut com un fill que vaig parir i que he alimentat durant 50 anys. Tenia por que morís si ho deixava: la mort d’un fill és el pitjor que hi ha. Però ara hem pogut garantir la continuïtat del club amb el relleu de Júlio Gómez, CEO del grup Everest", explica Garcia a aquest diari.

La seva tasca durant mig segle al capdavant de l’Industrias Santa Coloma ha aconseguit el total reconeixement del món del futbol sala nacional. "He rebut infinitat de mostres d’afecte d’entrenadors, jugadors, periodistes i presidents", assumeix.

L’Industrias és el club de futbol sala més antic d’Europa (1975). "El primer partit de futbol sala d’Europa es va jugar a Santa Coloma", assenyala. També és el segon més antic del món després del Peñarol de l’Uruguai i el degà de la Primera Divisió de la Lliga Nacional de Futbol Sala (LNFS). Però el treball de Garcia transcendeix l’àmbit esportiu: el president s’ha convertit en un símbol d’arrelament a Santa Coloma i de confiança cega en el planter, al qual ha confiat tota la història del club.

"La meva il·lusió més gran ha estat veure debutar jugadors molt joves de Santa Coloma que, amb el temps, s’han convertit en estrelles, com Adolfo, Dani Salgado, Óscar Redondo, els germans Mora o Fali", afegeix. De fet, durant els anys 80 i 90 del segle passat, Garcia oferia feina a la seva empresa als jugadors, que així podien compaginar l’activitat laboral amb el club. "Jo fitxava jugadors, els donava feina i, d’aquesta manera, vam arribar a primera divisió", recorda, assumint que "avui el futbol sala és molt més exigent i no és viable que compaginin les dues facetes".

Les raons rere l’adeu

Si bé la il·lusió de Garcia no s’ha esvaït, sí que li han pesat algunes raons per fer un pas al costat i deixar el càrrec definitivament. Esmenta dos motius: "Un, que no hem pogut potenciar el futbol sala femení com volíem; l’altre, que no hem aconseguit enfortir l’estructura de l’equip masculí: l’equip B va poder pujar a segona B la temporada passada però no vam poder inscriure’l per un tema econòmic".

Tot això, assegura, "va fent efecte i no és el mateix gestionar problemes amb 40 anys que amb 80". Sobretot tenint en compte el pressupost "més baix de la primera divisió de l’LNFS". Li preocupava deixar el club perquè fa anys també ho va intentar i va haver de continuar "perquè no desaparegués" del mapa esportiu. Amb el relleu de Gómez i el grup Everest, no obstant, es queda completament tranquil.

Notícies relacionades

BCN espera una ocupació del 85% per Setmana Santa

El Rei i Laporta brillen a Alimentaria

Després d’una vida entregada a un club, sorgeix una pregunta: ¿qui serà Vicenç Garcia a partir de l’1 de juliol vinent? "Estaré molt agraït pel càrrec simbòlic de president honorífic i continuaré venint a veure el primer equip i als xavals de la base cada dissabte", no dubta a reconèixer.

La llegenda del futbol sala de Santa Coloma està convençut que la qüestió successòria que ha obert "garanteix un projecte amb la mateixa filosofia que teníem nosaltres", una cosa que, admet, l’ha fet sentir "una mica més alliberat pels mals moments" que el club esportiu i els seus membres han travessat i que ja han quedat enrere.